De la rialla a la plor, de la comèdia al melodrama, el cinema clàssic de Hollywood va saber construir un indestructible pont de passions amb el seu públic. Què esperava la mirada de l'espectador assedegat d'històries? Seguir sempre un mateix itinerari d'iniciació: la ruta dels sentiments, la perfecta visualització de l'amor en la seva epifania, la passió -força creadora de l'univers- a cavall d'uns ulls que s'encreuen per primera vegada. La mirada en el temps proposa un viatge a través de la geografia sentimental dels films, per demostrar que la maquinària mítica desenvolupada al Hollywood clàssic no feia res més que reproduir en cel·luloide la relació inevitablement amorosa que sempre s'ha establert entre l'espectador de cine i la pantalla.