La invención de la modernidad. O cómo acabar de una vez por todas con la historia del cine. ("La invenció de la modernitat.O com acabar una vegada per sempre amb la història del cinema")

És el cinema modern una evolució natural que procedeix del classicisme? O, per contra, es tracta d'una construcció, d'una invenció pactada entre crítics i cineastes, al voltant de les acaballes dels anys cinquanta, per donar continuïtat a les formes del cinema americà per altres camins? Pot ser que, entre els primers integrants de Cahiers du Cinéma, de Jean-Luc Godard a François Truffaut, i autors ja tan conscients de si mateixos com ara Ingmar Bergman o Michelangelo Antonioni, decidissin que s'havia d'actuar d'alguna manera perquè el manierisme de la postguerra no es dissolgués en el no-res. I pot ser que aquesta voluntat de rescat hagi continuat en el temps fins els nostres dies, passant de Vincente Minnelli o Leo McCarey a Alain Resnais, i després a Wim Wenders, i a José Luis Guerín, i a Bruno Dumont, d'entre molts altres. De tots ells es parla en aquest llibre que pretén posar en dubte la narració històrica del cinema transmesa fins el moment per deixar pas a nous camins zigzaguejants, que es bifurquen i s'entrecreuen.