El poema de Gilgamesh, Tristany i Isolda, Prometeu, Ôdip, Antígona i Medea, són textos indiscutiblement propers a la nostra sensibilitat i contenen en les seves línies dramàtiques el misteri de la seva eternitat. Seguint una metodologia inversa a la que Jordi Balló i Xavier Pérez van emprar a La llavor immortal, Els riscos del saber parteix dels textos clàssics primigenis i de la seva singularitat per intentar comprendre les derives del seu sentit, retrobant així algunes de les obres posteriors que els han reencarnat.

Els riscos del saber ens desvela com ressona la lliçó dels clàssics en la nostra cultura, en els nostres costums, en els relats més influents, en els impulsos que remouen els processos col·lectius. I a la llum d'alguns d'aquests textos clàssics podemo comprendre no només el desplegament de les formes narratives, sinó també alguns del reptes de la ciutadania contemporània.