El héroe trágico en el western. El género y sus límites (‘L'heroi tràgic al wester. El gènere i els límits’)

Què passa al western quan l’heroi dubta, qüestiona la seva acció, reflexiona, i la mort i el temps comencen a pesar a sobre seu? Què passa quan Shakespeare arriba a Tombstone i irromp en el gènere? Al voltant d’aquestes paraules, posades en imatges en forma pregnant i bella a My Darling Clementine (1946), de John Ford, gravita el llibre que el lector té a les mans. Efectivament, a My Darling Clementine, el dubte ontològic i ètic (també existencial) per excel·lència es fa present per mostrar una transformació al western tradicional, que deixa entreveure i assumeix l’horitzó tràgic. A partir d’aquesta bretxa central es pot rellegir tota la història del gènere: els precedents, els primers símptomes i indicis poc definits; el procés de transformació de l’heroi, i del gènere; i els punts extrems, liminars. Aquesta és la proposta: una història del western feta d’imatges que assumeixen i rellancen imatges anteriors, que carreguen amb la història i els espectres que s’hi han depositat, i que hi treballen a partir de la resurgència. L’horitzó del western serviria, doncs, com a model per entendre una possible manera de llegir els gèneres cinematogràfics, on els cineastes treballen a partir d’uns codis. Però si tenen cap cosa a dir, han de treballar-ne a les fronteres, a partir dels límits possibles marcats, per reconfigurar-los, ampliar-los, estendre’ls, forçar-los o destruir-los cada vegada. D’aquesta forma, es construeix una història del cinema arrelada a una història cultural, de les idees i de la imaginació, que entén les imatges no únicament com a documents del passat sinó com a entitats vives, carregades de secrets i zones fosques, que són pensades de formes diferents a cada període de la història.