"Si la natura ha de ser jutjada per nosaltres com a sublim en un sentit dinàmic, aleshores ha de ser representada com a provocadora de temor (tot i que no es dóna la relació inversa: el nostre judici estètic no troba sublim qualsevol objecte que susciti temor), perquè, efectivament, en l'apreciació estética el fet de sobrepassar els obstacles només pot ser apreciat segons la magnitud de la resistència. Ara bé, allò respecte de què pretenem mantenir una resistència és un mal i, si no considerem la nostra facultat capaç de mesurar-se amb ell, és un objecte que provoca temor. Consegüentment, únicament si es considerada com a objecte que provoca temor, la natura pot passar per ser una puixança per a la facultat estètica de jutjar i, per tant, només aleshores pot ser apreciada com a sublim d’una manera dinàmica."

KANT, Immanuel (2004 [1790]). “Analítica del sublim”, dins Crítica de la facultat de jutjar (Jèssica Jaques Pi trad.), Barcelona: Edicions 62, p. 235.

Artificial Infinite tracta la categoria estètica del sublim, representada amb un temor que atreu l’ànima. Utilitza clarobscurs i profunditats com a efecte fotogràfic per fer l'infinit, la immensitat, el buit i el silenci. Kant argumenta que l’humà sent temor quan no pot mesurar allò que observa (infinitud), i aquest sentiment és el provoca l’obra de Maselli amb el “sublim terrorífic’’. De fet, Kant parla d’un objecte enorme que genera desordre en el subjecte, provocant un dolor en aquest al sobrepassar-lo i sentint impotència davant aquest: el subjecte genera la idea de la Raó, i aquest assoleix una superioritat moral davant la naturalesa a l’entendre la seva insignificança al món. De fet, encara que la protagonista de l’obra és la natura, a través de la manipulació s’hi entreveu cert antropocentrisme: aquesta podria significar una certa superioritat humana al poder modificar l’entorn.

L’obra de Maselli mostra el que és “absolutament gran” al enfrontar-se a una imatge desestabilitzadora que amb el desconegut genera temor, com argumenta Kant. Aquesta proximitat és el que Kant presenta per explicar el què passa quan el subjecte s’acosta al que li sobrepassa: el diví es fa present en el subjecte, amb una situació privilegiada. Maselli juga amb l’experiència sensorial extrema i irracional per a remoure el “jo” profund i crear una confrontació de dominis humà i natural. Finalment, la imatge dialoga entre la fotografia, la filosofia, l’estètica per a evocar a la reflexió profunda de l’espectador.

Elaborat per Anna Gil, Martina Maldonado, Mercè Mas i Martina Massad