Filippo Minelli copyright

Hermenèutica de l'emergència

D'acord amb la perspectiva teòrica de Gianni Vattimo i Richard Rorty, entenem l'hermenèutica com una filosofia postmetafísica que supera les ambicions dialògiques que amb Hans-Georg Gadamer havien quedat limitades. Més que en el diàleg, aquesta hermenèutica se centra en el caràcter anàrquic que la conversa pot tenir per a la Política i l'Estètica. Contràriament al diàleg, on la veritat la presuposa un dels interlocutors, no se sap on pot anar a parar una conversa. Aquesta indeterminació de la conversa és anàrquica, i els seus orígens els podem trobar també en l'acusació de mentir en alterar el contingut del missatge que s'atribuia al déu Hermes. Consegüentment, l'específica aportació de l'hermenèutica al coneixement es reflecteix en el nou significat que emergeix precisament en les alteracions de sentit que caracteritzen les traduccions i les converses. Una de les nostres tasques és intentar entendre a través de l'hermenèutica les transformacions polítiques i socials creades pel Ge-Stell tecnològic. És a causa d'aquest caràcter "im-positor" de la tecnologia que, tal i com havia explicat Heidegger ja en els anys trenta, havien de desaparèixer les emergències. La nostra condició d'avui és que "la més gran emergència és la falta d'emergència," com explicava el filòsof alemany. Per entendre les emergències "absents" cal una filosofia no només genèricament postmetafísica, sinó més concretament una que sigui hàbil per detectar-les. En aquesta condició, la interpretació esdevé una invitació a escoltar els advertiments, és a dir, a la possibilitat de quelcom d'"emergir." La confrontació amb l'obra de Giorgio Agamben, Bonie Honig i Emily Apter sobre l'emergència serà el punt de partida per proposar una "hermenèutica de l'emergència" que pugui servir, com deia Foucault, d'"ontologia de l'actualitat."

Entre d'altres emergències, com la del canvi climàtic o la de la desigualtat econòmica-social i de gènere, la nostra investigació se centra especialment en una de les qüestions recents preponderants en el marc del debat filosòfic actual: el problema de l'animalitat.

Des de la perspectiva d'aquest itinerari de recerca, una de les actituds dominants en la tradició filosòfica occidental ha estat la de pensar l'animalitat com un mirall peculiar on l'humà veia la seva imatge reflectida de manera invertida respecte a la imatge projectada per l'animal. Així, la va concebre sistemàticament com l'objecte analític més adequat, per contrast, per definir allò propi de l'humà, la seva naturalesa o essència. Si l'animal es podia definir per la preeminència de l'instint i la irracionalitat, l'humà es caracteritzava pel llenguatge i el pensament racional; si l'animal era vinculat amb la necessitat dels processos naturals, l'humà era identificat amb la llibertat del fer cultural històric; si l'animal es concebia lligat a la matèria corpòria, l'humà es lligava a l'immaterial de l'esperit. En contra d'aquesta perspectiva especista i antropocèntrica, la nostra tasca consistirà en plantejar que els àmbits del natural-animal i de l'humà-històric, en lloc de concebre'ls irreductibles l'un quant a l'altre, o mútuament excloents, podrien pensar-se a partir del seu recíproc lligam ontològic.

Per tant, la nostra recerca es proposa de focalitzar l'emergència representada per les conseqüents teòriques, però també antropològiques, polítiques i socials, d'aquesta estratègia filosòfica dirigida a exorcitzar la presència de l'animal en l'humà, del biològic-natural en el cultural-històric.

Un vincle així entre l'humà i l'animal, que té a veure precisament amb el problema encara obert de l'animalitat humana, és a parer nostre una de les fites més urgents per a la interrogació filosòfica contemporània.

Aquesta investigació forma part de les activitats de l'“UPF Center for Gianni Vattimo’s Philosophy and Archives.”

Investigadores: Santiago Zabala (coordinador), Antonino Firenze, Libera Pisano, Serafina Appel, Julián André Beltrán, Guillem Jové, Arianel Flores