Recerca
“Les pel·lícules de Jordà no poden passar desapercebudes: fan soroll, es queixen, grinyolen. Des del malestar, la ràbia o la denúncia, des del dolor que molt sovint transmeten. Aquest per a mi és un dels valors principals del seu cinema. Perquè el seu testimoni és valent i la seva valentia, a part de violentar el conformisme, creix i s’encomana”
(Laia Manresa en Joaquín Jorda. La mirada lliure, 2006)
Tesis en curs
- Rubio López, Cristina (en progreso). “Más allá del espejo. El cine (auto)reflexivo de Joaquim Jordà y su influencia en el documental de creación contemporáneo”. Tesis Doctoral, Universitat Pompeu Fabra.
Tesis defensades
- Gómez Gabriel, Núria (2021). "Espectropolíticas: Imagen y hauntología en las prácticas artísticas contemporáneas". Tesis Doctoral, Universitat Pompeu Fabra.
Articles
- Angulo, Jesús (2006). “La mirada poliédrica de Joaquín Jordá”. Nosferatu: revista de cine, Nº 52, pp. 11-30.
- Aubert, Jean Paul (2007). “Paroles ouvrières (Númax presenta et Veinte años no es nada de Joaquin Jordà)”. Cahiers d’études romans, Nº 16.
- Aubert, Jean Paul (2011). “Le documentaire à l’épreuve de l’imaginaire. Au-delà du miroir et de ce que Jordá y trouva”. Cahiers d’études romans, Nº 23.
- Aubert, Jean Paul (2013). “Joaquín Jordà, homme d’images, homme de mots”. Hispanística XX, Nº 31, pp. 301-311.
- Balló, Jordi (2011). “Los círculos del documental de creación”. Academia: Revista del cine español, vol. 36, Nº 8.
- Benavente, Fran (2012). “Formas de resistencia en el documental español contemporáneo: en busca de los gestos radicales perdidos”. Hispanic Review, vol. 80, Nº 4, pp. 607-629.
- Benavente, Fran (2019). “Grupo Salvaje”. Academia: Revista del Cine Español, Nº 235.
- Benavente, Fran i Salvadó, Glòria (2009). “Filmar l’altre al cinema de Joaquim Jordà”. Formats. Revista de Comunicació Audiovisual, 5.
- Bou, Núria i Pérez, Xavier (2009). “La lliure confessió. La construcció fílmica del testimoni a El encargo del cazador”. Formats: revista de comunicació audiovisual, Nº 5.
- Cabré, María Ángeles i Udina, Dolors (2003). “Joaquín Jordá, entre la traducción y el cine”. Vasos comunicantes: revista de ACE traductores, Nº 26, pp. 21-29.
- Caravaca Mompeán, Juan (2016). “Pasado y presente. Una lectura sobre El encargo del cazador (Joaquin Jordá, 1990)”. Secuencias, Nº 40.
- Garcés, Marina (2006). “Numax, nuestra universidad. Conversación con Joaquim Jordà”.
- Goday, Sebastià (2006). “Joaquim Jordà: el documentalista de les consciències”. Revista de Girona, Nº 238, pp. 12-17.
- Guerra, Carles (2014). “La militancia biopolítica de Joaquín Jordá”. Cinema Comparat/ive Cinema, 5, pp. 50-55.
- Guerra, Carles (2005). “Joaquín Jordá entrevistado por Carles Guerra”. Agenda informativa del MACBA.
- Liberia Vayá, Irene H. (2012). “Joaquim Jordà y el documental de creación: fragmentación narrativa, hibridación realidad-ficción y conciencia de la representación en la construcción del relato”. Revista Comunicación, 10, vol. 1, pp. 371-386.
- Marsh, Steve (s/d). “The Militant Cinema of Joaquim Jordà: The Essay Film as Form”.
- Mercadal Orfila, Raúl (2007). “Joaquim Jordà: el documental como vida”. Making of: cuadernos de cine y educación, Nº 46, pp. 38-41.
- Moreno-Caballud, Luis (2014). “Looking amid the rubble: new Spanish documentary film and the residues of urban transformation (Joaquim Jordà and José Luis Guerín)”. Studies in Spanish, vol. 11, Nº 1, pp. 61-74.
- Nadal-Melsió, S. (2017). “A work force of images: militancy as historical experience in Joaquim Jordà’s Numax presenta”. Journal of Spanish Cultural Studies, vol. 18, Nº 4, pp. 413-424. https://www.tandfonline.com/doi/abs/10.1080/14636204.2017.1380155?tab=permissions&scroll=top
- Rehm, J-P. (2006). “Decouvrir Joaquin Jorda”. Cahiers du cinema, Nº 615, pp. 78-81.
- Salvadó Corretger, Glòria (2006). “Espectros y películas. Los proyectos truncados de Joaquín Jordá”. Nosferatu. Revista de cine, 52, pp. 31-39.
- Salvadó Corretger, Glòria; Riambau, Esteve y Torreiro, Mirito (2006). “‘A mí la normalidad no me gusta’: un largo encuentro con Joaquín Jordá”. Nosferatu: Revista de cine, Nº 52, pp. 40-79.
- Vilarós, Teresa M. (2010). “Barcelona come piedras: la impolítica mirada de Jacinto Esteva y Joaquim Jordà en ‘Dante no es únicamente severo’”. Hispanic Review, vol. 78, Nº 4, pp. 513-528.
Llibres i capítols de llibres
- Aubert, Jean Paul (2016). Seremos Mallarmé. La escuela de Barcelona: una apuesta modernista. Shangrila Ediciones.
- García Ferrer, J. M. i Rom, Martí (2001). Joaquín Jordá. Barcelona, España: Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya.
- Guerra, Carles (2005). “Joaquín Jordá ou le cinema de situation”, en AA.VV. (2006). Festival International du Documentaire, Marseille. Marsella. FID, pp. 129-139.
- Herrero, Carmen (2009). “Reflections of female scorn: Un cos al bosc (Joaquim Jordà, 1996) and El alquimista impaciente (Patricia Ferreira, 2002”, en Moine, Raphaëlle; Rollet, Brigitte y Sellier, Geneviève (eds.) (2009), Policiers et criminels, un genre populauire européen sur grand et petits écrans. París, Francia: Harmattan.
- Manresa, Laia (2006). Joaquim Jordà. La mirada lliure. Barcelona, España: Filmoteca de Catalunya.
- Riambau, Esteve y Torreiro, Casimiro (1999). La escuela de Barcelona. El cine de la gauche divine. Barcelona, España: Anagrama.
- Sánchez Martínez, José Antonio (2009). Teatralidad y disidencia en el cine de Joaquim Jordà.
- Vidal, Núria (2006). Joaquín Jordá. Torino Film Festival.
- Zunzunegui, Santos (2001). “Corregir y dirigir, Monos como Becky”, en Català, J.M., Cerdán, J., Torreiro, C. (eds), Imagen, memoria y fascinación: notas sobre el documental en España. Madrid, España: Ocho y medio, libros de cine, Festival de Cine Español de Málaga.
Congressos
- Galindo Hervás, Alfonso (2007). Derecho, justicia y biopolítica. La mirada persuasiva de Joaquín Jordà. Actas de las IV Jornadas celebradas en noviembre de 2006 dentro del programa de Artes Audiovisuales del Área de Cultura de la Diputación de Almería.
“Jordà –i amb ell el seu cinema– és enemic del lloc comú, obridor de camins, viatger en comptes de turista, desemmascarador d’arbitris i arbitrarietats, degenerat pel que fa al gènere i sempre generós, mai servil ni domesticat, pensant i mai ben pensat, conscient i fins i tot subconscient, irònic, escèptic, cínic (que deu ser la paraula que designa al cinema sobre el cinema), crític, ètic, utòpic, imperfecte, juganer, obert e inacabat... Qui dóna més, en un context com el dels nostres dies, plagat de cineastes policies de si mateixos?" (Isaki Lacuesta, “Una apuesta contra Joaquín Jordá”, en Joaquín Jordá, J.M. García Ferrer i Martí Rom, 2001)