La seva obra
“Cada cop més, el cinema de ficció té més elements de documental i, al mateix temps, el que abans s’entenia com documental està incorporant elements de ficció d’un mode o altre. No és de ficció perquè hi intervinguin actors. El documental és una mirada de la realitat però que es manipula constantment, no és un reportatge sinó una elaboració a partir de fets reals. Les diferències no són tan clares”
(Joaquim Jordà entrevistat per María Ángeles Cabré i Dolors Udina a Vasos Comunicantes)
Joaquim Jordà destaca com un creador polifacètic. Per això, el seu llegat es ramifica en diferents disciplines, que van del cinema a l'escriptura i la traducció literària. Cal entendre la seva obra com un gran trencaclosques hipertextual, en què són tan rellevants les seves pel·lícules més autorals com les dirigides per encàrrec, els guions escrits per a Vicente Aranda com els guions no-realitzats, els articles de caire més personal com els llibres d'altres escriptors que va traduir. D'altra banda, no es pot entendre qui va ser Jordà sense parar atenció a tot allò que té a veure amb la tasca docent: la manera que tenia de tractar els i les alumnes a les aules, el valor que donava a l'intercanvi intergeneracional, el camí que el va dur a idear el projecte pedagògic de la Fundació Quico Sabaté, que malauradament no va ser a temps de culminar. Tots aquests aspectes constitueixen una part important dels treballs de Jordà que no es pot concretar en una llista de títols, però que resulta igualment indispensable per comprendre les dimensions de la seva figura.
“Són com dues parts del cos diferents les que es posen en joc [a la traducció i al cinema]. Traduir és una activitat molt sedentària que afalaga la meva part sedentària. M’encanta no moure’m, però hi ha moments en els quals m’encanta moure’m, i la part de director de cinema m’obliga a moure’m (...). En certa mesura, he tingut la sort de poder fer coincidir els meus estats d’ànim amb activitats que són absolutament oposades, tot i que tenen alguna cosa en comú”
(Joaquim Jordà entrevistat per María Ángeles Cabré i Dolors Udina el 2003, Vasos Comunicantes Nº 26)
