Enguany farà ja 40 anys ( doneu una ullada a la Història dels Moscosos) que els sindicats de la Funció Pública han anat periòdicament a negociar els augments retributius amb els diferents responsables polítics de cada moment, sempre amb la intenció primordial de no perdre poder adquisitiu.

El 99,9% de les vegades, aquests sindicalistes que anaven a  negociar tornaven, o bé amb un increment inferior al proposat, o sense cap augment. Això sí, gairebé sempre obtenien "prebendes" com ara: més dies d'assumptes personals, vacances addicionals, ajuts del fons d'acció social, ajuts-menjador, subscripció a plans de pensions, i molt concretament, en l'àmbit Universitari, l'ajut matrícula.

Encara que molts mitjans de comunicació i fins i tot algun sindicat qualifiquin el resultat d’aquestes negociacions com a privilegis, si fan una reflexió correcta dels fets arribaran a la conclusió que aquestes concessions són, simplement, conceptes relatius al nostre salari.

Aquell salari que no ens van pujar quan calia i que després ens van retallar, via decret, l'any 2012.

Per això, CCOO continuarà lluitant de la mateixa manera que va fer amb les pagues extraordinàries retallades, amb l’objectiu de recuperar allò que se’ns va ser arrabassat.

No són privilegis, no són prebendes! És el nostre salari !

Lluita amb nosaltres! 

CCOO/UPF