Com és tractat el català a la premsa espanyola i catalana?
El passat dimarts 25 d'abril es va presentar en un acte dut a terme a la Universitat Pompeu Fabra un informe que ha analitzat els discursos sobre multilingüisme als mitjans de comunicació d'Espanya i que ha estat finançat per la Càtedra Pompeu Fabra i realitzat des de la Càtedra UNESCO de Polítiques Lingüístiques per al Multilingüisme i des de la UOC. Els dos ponents i autors de l'informe han estat Vicent Climent-Ferrando i Albert Morales Moreno.
En aquest informe s'han analitzat 7 diaris diferents, i s'ha analitzat el discurs utilitzat quan es tracten temes relacionats amb el castellà i la seva situació de multilingüisme amb les llengües parlades a Espanya. S'ha pres un corpus de milers de paraules que comprèn un període de 7 anys per veure quines paraules són les més utilitzades a cada diari i quin significat tenen les diferències que hi podem trobar.
S'hi ha utilitzat mètodes on el context pren una gran rellevància, ja que ha estat molt important tenir en compte el context social i polític de les notícies analitzades, donada la situació política que hi ha hagut durant els anys on s'ha dut a terme tot el treball de recerca: un procés independentista i una judicialització de les polítiques lingüístiques sobre la presència del català al sistema educatiu de Catalunya, cosa que influeix en el fet que els diferents diaris, depenent de la seva posició a l'espectre ideològic, tractin les notícies relacionades amb la convivència del castellà amb les llengües cooficials d'una manera o d'una altra.
En haver-se fet una anàlisi tant quantitativa com qualitativa, s'han pogut arribar a unes conclusions preliminars que han deixat palesa la diferència de tracte envers les notícies sobre multilingüisme a Espanya entre la premsa catalana i espanyola: mentre la premsa catalana tracta gairebé exclusivament les notícies que parlen sobre el català als territoris catalanòfons (tant Catalunya com País Valencià i Illes Balears) i ho fa d'una manera generalment defensiva de les polítiques adaptades pels governs autonòmics, la premsa espanyola analitzada tracta gairebé exclusivament les notícies relacionades amb Catalunya (i encara amb més freqüència aquelles relacionades amb la presència del català a l'educació) i ho fa amb un punt de vista on el castellà és considerat com a llengua comuna i de cohesió i les llengües cooficials com el català o el basc com a llengües "imposades" a causa de les polítiques lingüístiques de promoció i ús d'aquestes llengües.
No obstant això, la feina no hauria d'acabar aquí, ja que els ponents han acabat deixant clar que cal seguir aquesta recerca i tenir una anàlisi sistemàtica i permanent del discurs, perquè aquest és una radiografia del que ocorre a la nostra societat actual i és clau en la reproducció de cognicions socials de les persones que hi estan exposades.
Per a més informació, podeu consultar l'informe original fet per la Càtedra Pompeu Fabra a l'enllaç següent: