Vés enrere

Anàlisi de la credibilitat de la informació política en l'entorn digital

Anàlisi de la credibilitat de la informació política en l'entorn digital

Anàlisi de la credibilitat de la informació política en l'entorn digital
Identificació dels nivells de credibilitat de la informació política d'acord al format de presentació de la informació: premsa digital, televisió, Facebook i WhatsApp

La Càtedra Ideograma-UPF de Comunicació Política i Democràcia ha realitzat una recerca en la qual s'ha identificat si el format en què es rep informació en l'entorn internet condiciona la credibilitat que els ciutadans li atorguen. En concret, s'ha plantejat visualitzar les possibles diferències —quant a credibilitat— en relació a quatre formats diferents: premsa digital, televisió, Facebook i WhatsApp.

La metodologia per al desenvolupament d'aquest projecte està centrada en el disseny d'una enquesta per la Càtedra Ideograma-UPF i aplicada per l'empresa YouGov Espanya (C.A.W.I., Entrevista assistida per ordinador online) entre el 12 i 17 de febrer. La mostra total de l'enquesta va ser de 1.664 persones.

Els enquestats han estat dividits en quatre grups, cadascun dels quals va visualitzar quatre notícies de temàtiques polítiques en formats diferents. Es va emprar exactament el mateix contingut informatiu —notícia— i en els següents mitjans i plataformes: televisió, premsa digital, WhatsApp i Facebook. La recerca ha permès conèixer el grau de credibilitat que li atorguen els ciutadans enquestats a una mateixa informació presentada en diferents formats.

L'experiment demoscópico es va basar en la selecció i edició de notícies sobre quatre temàtiques polítiques diferents: immigració, feminisme, extrema dreta i col·lectiu LGTBI. La selecció de les notícies va partir dels següents criteris:

  1. Successos rellevants i reals però distanciats dels entorns més pròxims als enquestats
  2. Selecció de notícies de mitjans globals posteriorment editades perquè els mitjans no poguessin ser identificats

MÈTODE I HIPÒTESI

L'estudi parteix de quatre hipòtesis principals de recerca:

  1. En l'entorn digital s'atorga una major credibilitat a aquelles informacions presentades en el format propi dels mitjans de comunicació tradicionals (premsa digital, televisió) que a aquelles presentades en el format propi de les xarxes socials (Facebook i WhatsApp).
  2. La credibilitat que els ciutadans atorguen a la informació es correlaciona positivament amb la voluntat de compartir-la.
  3. Els joves tendeixen a donar major credibilitat i a ser més proclius a compartir notícies en l'entorn digital que les persones de més edat.
  4. L'interès que els ciutadans tenen pels temes que apareixen en els mitjans digitals afecta positivament tant a la credibilitat com a la predisposició a compartir aquestes notícies.

Per a la recollida d'informació es va emprar una escala Likert d'1 – 5 en la qual 1 correspon a la menor credibilitat, predisposició a compartir, o interès, segons el cas; i 5 a la major credibilitat, predisposició a compartir, o interès.

Per a conèixer més detalls i resultats de la recerca pots descarregar aquest document

 

Investigadors principals

Carles Pont
Reinald Besalú
Edgar Rovira
Santiago Castelo
Metzeri Sanchez