El seminari es va iniciar amb la benvinguda del director de la Càtedra Ideograma – UPF, Carles Pont-Sorribes, enllaçant el contingut de l'esdeveniment amb els resultats de les eleccions recents de Castella i Lleó. A continuació, va explicar el desenvolupament de la 1a edició del Premi Càtedra Ideograma – UPF, així com els fruits d'aquest premi a la investigació de Sandra Pallarés. Carles Pont també va anunciar l'obertura de la 2a edició del premi i l'acord amb l'editorial EPI per editar tots els treballs que resultin guanyadors.

Carles Pont-Sorribes, director de la Càtedra i Sandra Pallarés, guanyadora del Premi Càtedra Ideograma – UPF.

Sandra Pallarés, guanyadora de la 1a edició del Premi Càtedra Ideograma – UPF, va presentar els resultats de la seva investigació: La comunicación de la derecha radical populista en redes sociales. Análisis de los casos de Santiago Abascal en Twitter, Matteo Salvini en Instagram y Keiko Fujimori en TikTok.

"El treball busca analitzar l'ús de xarxes socials per esquivar els mitjans tradicionals, a més de plantejar quina influència tenen en la comunicació política dels líders populistes", va assenyalar Pallarés.

El seu estudi utilitza un codi d'anàlisi compost per 41 variables que inclouen recursos visuals, missatges de text, entre d'altres, que permeten analitzar el lideratge dels candidats.

S'hi plantegen una sèrie d'objectius específics al voltant dels candidats: analitzar el principal missatge de les publicacions, localitzar els elements del discurs populista, observar la imatge de cada candidat i investigar l'estratègia comunicativa en cada cas.

Sandra Pallarés, guanyadora del Premi Càtedra Ideograma – UPF.

Les conclusions a les que arriba Pallarés són que tots els candidats tenen elements de la retòrica populista, però amb diferències considerables entre ells: Abascal opta per un to crític orientat a la polarització, Salvini mostra un discurs més moderat i Fujimori pren una imatge molt més amable que té com a conseqüència la simplificació del debat polític. Per a més detalls, podeu consultar la seva presentació.

A continuació, Reinald Besalú, subdirector de la Càtedra, va presentar el sociòleg Paolo Gerbaudo, que va desenvolupar la seva conferència: "Populisme, xarxes socials, emocions”.

Gerbaudo va fer un repàs del paper fonamental que han tingut les xarxes socials a les campanyes pro-Brexit i en la victòria de Trump el 2016 i va reflexionar sobre l'efecte que ha tingut l'esfera digital al debat polític: «L'espai digital de les xarxes s'ha convertit, per una banda, en un espai de visibilitat i presència, i de l'altra, en un espai de diàleg, comentari i intercanvi amb els diferents participants.»

Paolo Gerbaudo, expert en populisme i xarxes socials.

Gerbaudo assenyala l'esfera digital com una oportunitat perquè aquells que fins ara no havien tingut veu puguin interactuar en el debat polític i públic: «És la primera vegada en la història, en què la gent comuna pot expressar a l'esfera pública la seva opinió política per escrit». Destaca que, per aquest motiu, populisme i xarxes socials són dos elements que es complementen tan bé, al voltant de la idea del poble sense veu.

Finalment, va afirmar que el repte més gran en la investigació del missatge populista en xarxes socials és, d'una banda, teòric, assenyalant la necessitat de crear nous conceptes i, d'altra banda, metodològic, desenvolupant eines compartides i reconegudes, que s'adaptin a les noves tipologies de contingut. Per a més detalls, podeu consultar aquí la seva presentació.

Després de la seva conferència, el professor del King's College es va sumar a una taula rodona amb: Agnès Marquès, periodista; Antoni Gutiérrez-Rubí, consultor en comunicació; i Arantxa Capdevila, professora de Comunicació a la URV, moderada pel professor Frederic Guerrero-Solé.

Taula rodona: Arantxa Capdevila, Paolo Gerbaudo, Agnès Marquès i Antoni Gutiérrez-Rubí.

S'hi van exposar perspectives diferenciades sobre com fer front al populisme. Antoni Gutiérrez-Rubí va remarcar el temps com un factor primordial: «Reivindicar el temps, i reivindicar aquells valors i virtuts en què el temps és imprescindible.» Agnès Marquès va assenyalar la decisió de les dades com a mesura per combatre el populisme i la desinformació, i, finalment, Arantxa Capdevila va analitzar l'ús de la metàfora com a recurs discursiu de l'extrema dreta. Tant Frederic Guerrero-Solé com Paolo Gerbaudo van destacar la puixant importància de la imatge en la comunicació política dels moviments populistes.

Vídeo complet del Seminari: https://bit.ly/3v0So6y

Material de referència: 

• Presentació de Sandra Pallarés: La comunicación de la derecha radical populista en redes sociales. Análisis de los casos de Santiago Abascal en Twitter, Matteo Salvini en Instagram y Keiko Fujimori en TikTok
• Presentació de Paolo Gerbaudo: Populismo, redes sociales, emociones