Ahir a les 18:30 hores a Espanya, la Càtedra Ideograma-UPF de Comunicació Política i Democràcia va realitzar la presentació online del nou estudi de credibilitat «Anàlisi de la credibilitat de la informació a Twitter segons la tipologia de líder d'opinió, en el context de la Covid-19», les conclusions van servir de punt de partida per al debat que es va generar a continuació,«Twitter i la comunicació en pandèmia».

Reinald Besalú presentant els resultats de l'estudi.

Després de l'exposició dels resultats, Carles Pont-Sorribes va relacionar aquests resultats amb les principals conclusions a què arriba l'estudi, posant l'accent en les evaluacions de credibilitat de cadascuna de les tipologies de líder d'opinió.

Carles Pont-Sorribes, exposant les conclusions.

Un cop presentat l'estudi, Antoni Gutiérrez-Rubí va iniciar el debat «Twitter i la comunicació en pandèmia», demanant a cada un dels ponents que explicaran les seves principals impressions sobre el paper de Twitter en la pandèmia.

Els ponents de «Twitter y la comunicación en pandemia»

Camino Rojo, directora de Polítiques Públiques i Filantropia de Twitter Espanya, veu Twitter durant la pandèmia com "una finestra a la conversa del món, on la gent va parlar del confinament i bàsicament, dels seus interessos personals".

Rojo ha destacat que els objectius que s'ha proposat Twitter són servir a la conversa pública i millorar-ne la seva salut, i que per això, cal realitzar dues tasques claus: mostrar als l'usuari informació fiable i de qualitat i combatre la desinformació que es genera a la plataforma.

Camino Rojo (@caminored).

Un exemple és el compte @SaludPublicaEs, sobre el qual Rojo va explicar "És un compte creat a través de la col·laboració entre Twitter Espanya i el Ministeri de Salut, que proporciona fonts d'informació verificades en l'àmbit sanitari, treballant conjuntament amb metges, epidemiòlegs i experts. Amb 380 mil seguidors i una gran activitat".

David Álvarez va destacar, en primer lloc, l'efecte de la desintermediació en la comunicació en pandèmia "La plataforma que concentra tot el focus de la informació, en cas d'emergència o catàstrofe, és Twitter i amb la pandèmia no ha estat una excepció" i va recalcar que "la rellevància que té Twitter no és tant en el nombre d'usuaris que té com podria ser amb altres plataformes, sinó aquesta vinculació tan estreta que es genera entre l'àmbit de la política, els mitjans de comunicació i la societat civil".

David Álvarez (@dalvarez37).

Álvarez va explicar que durant els dos primers mesos va analitzar si la classe política utilitzava Twitter per facilitar informació fiable d'òrgans acreditats davant la gran demanda d'informació per part de la ciutadania. Tot i que polítics van triplicar l'ús de Twitter, van ser una minoria molt petita aquells que el van utilitzar per facilitar informació d'organismes oficials.

Carmen Beatriz Fernández (@carmenbeat).

Finalment, Carmen Beatriz Fernández va remarcar la sobreabundància d'informació i la importància de la credibilitat informativa en moments de infodemia. "Les preferències dels electors han canviat al voltant dels lideratges polítics. Amb casos com el Fernando Simón, Anthony Fauci i Christian Drosten, amb un perfil més tècnic i expert "va explicar Fernández," en contraposició amb virtuts com el carisma i la simpatia, que passen a un segon pla".

Tots els integrants de la jornada «Esfera digital, desinformación y ciudadanía»

A tall de reflexió final, Camino Rojo va definir Twitter com una plataforma que uneix conversacional i emocionalment. David Álvarez va destacar el canvi en la comunicació política que suposa la pandèmia per polítics i periodistes. Carmen Beatriz Fernández va senyalar la credibilitat com la base fonamental del lideratge polític en temps de incertesa. A ells és va unir Carles Pont-Sorribes, que amb relació amb el seu estudi sobre la comunicació de la crisi de l'Ébola, va posar èmfasi en la necessitat d'una complicitat entre institucions i xarxes socials per crear perfils emissors d'informació fiable i contrastada.