La Càtedra Ideograma-UPF de Comunicació Política i Democràcia ha presentat els resultats del segon estudi sobre credibilitat. Aquesta investigació titulada 2n Estudi de la Càtedra Ideograma – UPF: Anàlisi de credibilitat de la informació segons l’atribució de fonts en temps de COVID-19 ha estat realitzada en col·laboració amb l’empresa demoscòpica YouGov Spain.  

Presentació davant dels mitjans de comunicació.

L’informe va ser presentat per Antoni Gutiérrez-Rubí, impulsor de la Càtedra, Carles Pont-Sorribes, director de la Càtedra i Reinald Besalú, subdirector de la Càtedra. Els tres analitzaren l’efecte que tenen les diferents fonts informatives en la credibilitat de les noticies sobre la Covid-19. 

Segons els resultats obtinguts pels investigadors, les fonts expertes i les fonts polítiques no suposen una millora en la credibilitat de les noticies sobre Covid-19, però tampoc tenen un efecte negatiu. En canvi, les fonts famoses i les fonts ciutadanes sí que tenen un clar efecte negatiu en la credibilitat d’una notícia.

L’estudi obté també altres conclusions clares, com que les persones de més edat són més crèdules amb qualsevol tipus d’informació i que a mesura que augmenta el nivell formatiu dels ciutadans, tendeixen a donar menys credibilitat a les noticies sobre coronavirus en la premsa digital.

Resultats de la credibilitat atrïbuida segons tipus de font (Escala Likert de 1-5)

Antoni Gutiérrez-Rubí, impulsor de la Cátedra, inicià la presentació parlant dels objectius i línies d’actuació de la Càtedra i destacant els diferents projectes que s’han dut a terme fins al moment. El segueix Reinald Besalú, que explicà la metodologia de la recerca i repassa els resultats d’aquest nou infome de credibilitat.

Carles Pont-Sorribes, director de la Càtedra, explicant les conclusions del estudio.

Carles Pont-Sorribes, director de la Càtedra, passà directament a les conclusions de l’estudi: «Malgrat que no ens ho esperàvem, els ciutadans tendeixen a percebre com a més creïbles les noticies relacionades amb la Covid-19 sense atribució de fonts i com a menys creïbles aquelles amb fonts famoses i ciutadanes». 

Besalú hi afegeix: «Respecte a l’edat, es percep una tendència a augmentar la percepció de la credibilitat de la notícia a mesura que també augmenta l’edat; i, en el cas del nivell educatiu encara és més clar: un major nivell educatiu implica una menor percepció de credibilitat».

Resultats de la credibilitat atrïbuida segons nivell d'educació (Escala Likert de 1-5)

Finalment, Gutiérrez-Rubí destacava la connexió amb l’estudi realitzat per la Càtedra al 2019: «El format i la capçalera són elements determinants per a la credibilitat de la informació. La investigació de 2019 ens demostrava que el format era important i l’estudi d’ara ens ensenya la rellevància de la capçalera, del mitjà on s’ofereix la notícia. No és tan important qui ho ha dit, sinó on ho ha dit», fent referència a les similituds en el format entre el diari fictici, creat per l’enquesta i altres diaris com podrien ser El País o La Vanguardia, entre d’altres.

Pròximament, la Càtedra publicarà un altre informe sobre la credibilitat de la informació, aquest cop centrant-se en la xarxa social de Twitter, on el context marcat per la pandèmia de la COVID-19 seguirà tenint un paper destacat.