Mitjançant el webinar emès en directe, des del canal de YouTube de la Càtedra, els coordinadors de l'obra, Carles Pont Sorribes i Antoni Gutiérrez-Rubí, al costat d'una de les autores, Raquel Quevedo, van contextualitzar la importància del moment en què sorgeix aquesta publicació, compartint les seves reflexions. 

També es van sumar al debat dos autors més, Santiago Castelo i Nadia Rodríguez, que, a través d'un breu vídeo, van deixar a la taula algunes de les qüestions que van sorgir després de treballar en els seus respectius capítols.

Carles Pont, Antoni Gutiérrez-Rubí i Raquel Quevedo.

Carles Pont, director de la Càtedra ideograma – UPF de Comunicació Política i Democràcia, agraïa a l'editorial Gedisa i als diferents autors i autores la seva participació en l'obra i explicà l'origen de la iniciativa: «La idea de fer aquest llibre va sortir en diverses converses, a l'observar que Instagram i política cada vegada anaven més de la mà i que faltaven materials que parlessin d'aquest 'matrimoni' entre imatge i política».

A continuació, Antoni Gutiérrez- Rubí, impulsor de la Càtedra, reflexionava sobre els canvis de fons que porta Instagram en la comunicació política i emfatitzava la importància de la pluralitat en l'autoria de l'llibre: «Instagram és una gran coreografia de mirades, d'enfocaments, de perspectives... Ens va semblar que un llibre que havia de ser d'Instagram, necessitava tenir una mirada plural, gairebé en mosaic i el més polièdrica possible» i va insistir en tres elements característics que defineixen la xarxa: plasticitat, emotivitat i biografia.

Raquel Quevedo, professora i investigadora de la Universitat de Valladolid, exposa l'eix d'estudi central del seu capítol: 'Dicotomías que operan en la transformación de los gobernantes en estrellas'. Així mateix, també apunta, citant Giovanni Sartori, que «allò visible està per sobre del que és intel·ligible» i que «qualsevol imatge ens arriba més que un text o un eslògan». Quevedo destaca així, l'extrema importància de elements visuals en el camp de la comunicació política.

Raquel Quevedo (@Raquerre).

Santiago Castelo, autor del capítol 'Cuando la intimidad se hace pública', posava sobre la taula dues temàtiques. En primer lloc, assenyalava com la publicitació d'Instagram contribueix a la construcció del lideratge polític, a l'apel·lar a valors com l'autenticitat o la sensibilitat. Al fil d'aquest punt, evidenciava, en segon lloc, el naixement d'una nova figura: el polític influencer. Concloïa afirmant, que la celebrificació, tal com i la coneixíem, ja no existeix: ara les xarxes socials reemplacen la televisió i el que és ordinari guanya a l'extraordinari. AOC com l'exemple més paradigmàtic.

Nadia Rodríguez, presenta en el seu capítol, escrit conjuntament amb Xavier Peytibi: 'El uso de las stories en la campaña demócrata, ¿complemento o arma electoral?'. En el que s'analitzen 183 stories de diferents candidats/es a les primàries demòcrates i comproven l'efecte que té la desintermediació política. L'autora planteja, en un context com l'actual, marcat per la Covid-19, el possible canvi de rumb dels processos tradicionals de construcció de campanyes electorals. Pot Instagram passar de ser una opció instrumental complementària  a convertir-se en una arma electoral definitiva?

Com a reflexió final, Gutiérrez-Rubí destaca la importància de 3 vasos comunicants en l'ecosistema Instagram: el personal, l'íntim i el privat.

Carles Pont Sorribes (@cpontsorribes).