Marta Aldomà Boquet, de 24 anys, és una exalumna de la Universitat Pompeu Fabra, i actualment fa una estada de pràctiques al Parlament Europeu, a l'oficina d'una eurodiputada. Mentre estudiava el grau en Humanitats aquí, a la UPF, també cursava Relacions Internacionals a la UOC. En acabar els seus estudis de grau, amb el suport de la beca DIPLOCAT, va fer el màster en European Policy a la Universitat d'Amsterdam, a més del postgrau en Gestió i Captació de Fons Europeus al COLPIS. Actualment, mentre fa les pràctiques al Parlament, també estudia el màster Avançat en Estudis Europeus a la Universitat Lliure de Brussel·les, on s'especialitza en governança mediambiental i en política econòmica de la UE. En un futur, tot i que li agradaria continuar a les institucions europees, també ambiciona treballar en el sector privat en el camp de l'advocacy, els public affairs o la gestió de fons i projectes europeus.

1. Donada la teva situació actual com a trainee al Parlament Europeu, podries explicar-nos, en general, com seria un dia quotidià al Parlament?

El meu dia a dia al Parlament Europeu és molt variat! Com que faig una estada de pràctiques a l'oficina d'una eurodiputada, les meves tasques principals estan vinculades a les comissions del Parlament on ella és membre de ple dret o membre substitut. Concretament, treballem a la Comissió d'Indústria, Tecnologia, Recerca i Energia, i a la Comissió d'Afers Econòmics i Monetaris. S'hi tracten temes tan rellevants com la transició verda, l'impuls de les energies renovables, la integració i el control dels serveis financers, el finançament de la recerca, la lluita contra el frau fiscal i l'evasió d'impostos, la millora de la connectivitat mitjançant satèl·lits, la governança econòmica i fiscal, la política energètica...

Específicament, les meves tasques inclouen: (I) l'anàlisi i el seguiment de les múltiples propostes legislatives que es voten a les comissions –abans de ser votades per tots els eurodiputats en les sessions plenàries–; (II) preparar, juntament amb els meus companys esmenes a textos legislatius; (III) o assistir a formacions, tallers i actes amb stakeholders. Una altra tasca important és la preparació i la redacció de preguntes que els eurodiputats poden fer a la Comissió Europea i al Banc Central Europeu. Aquest és un exercici clau de transparència i retiment de comptes que aquestes institucions fan vers el Parlament Europeu, la institució que representa els ciutadans europeus. Finalment, quan arriba la setmana de sessió plenària, entre tots els companys estudiem i ens preparem els textos legislatius i no legislatius que es votaran al Plenari, a Estrasburg.

2. Basant-te en la teva experiència personal, podries explicar-nos breument en què consisteix el procés de selecció que vas haver de passar per accedir a la teva plaça actual?

Abans de res, cal saber que hi ha dos grans mitjans a partir dels quals aconseguir una plaça de pràctiques al Parlament Europeu.

En primer lloc, fer pràctiques amb un europarlamentari o europarlamentària. Aquest és el meu cas! Normalment, es tracta d'un procés força senzill, ja que el/la MEP et contracta directament. La manera més comuna d'entrar-hi és fent arribar el teu CV/carta de motivació al MEP o grup polític que t'interessi –l'adreça de correu electrònic dels MEP està disponible a la web del Parlament–, o bé estar atent a les xarxes socials sobre possibles ofertes de pràctiques. A partir d'aquí, el procés depèn de cada MEP. Normalment, hi ha una entrevista amb el/la MEP i la resta de l'equip, i en alguns casos poden demanar alguna prova pràctica. Pots sol·licitar-ho durant tot l'any, i la durada de les pràctiques és de cinc mesos, encara que es poden allargar quatre mesos més.

En segon lloc, les beques Schuman: en aquest cas, no treballes directament per a un/una MEP, sinó per a alguna Direcció General (DG) del Parlament. Aquí, el procés és més genèric, i té lloc dues vegades l'any. Quan s'obre el període de presentació de candidatures, s'ha d'omplir un formulari en línia. Si passes la preselecció, s'han d'enviar una sèrie de documents requerits. En alguns casos, hi ha una entrevista o trucada; però no sempre. La durada màxima de les pràctiques és de cinc mesos.

Els requisits oficials són els mateixos per a les dues tipologies de pràctiques: ser major d'edat, tenir un títol universitari i tenir un bon coneixement de dues llengües oficials de la UE. A més, no pots haver fet pràctiques o haver treballat en una institució europea durant més de dos mesos.

En el meu cas, el procés per sol·licitar les pràctiques del Parlament no va ser gaire llarg ni costós, ja que tenia el CV preparat, així com els documents que calia presentar-hi. En aquest sentit, la meva recomanació és tenir-ho tot enllestit abans que acabi el termini! En el cas de les beques Schuman, aconsellaria no esperar fins al darrer dia per omplir el formulari. I, si sou preseleccionats, enviar tota la documentació per evitar qualsevol imprevist, ja que són molt estrictes amb els terminis i l'autenticitat dels documents. També recomanaria posar-se en contacte amb becaris anteriors, sobretot per obtenir feed-back sobre com escriure la carta de motivació.

3. Finalment, i de nou basant-te en la teva experiència, quines diries que són les habilitats més buscades en els candidats?

La veritat és que se'n busquen moltes de diferents!!! Si bé és cert que hi ha molts politòlegs, economistes i juristes, al Parlament i a les altres institucions europees hi tenen cabuda molts enginyers, traductors, científics, humanistes, especialistes en relacions internacionals... En realitat, depèn de quin àmbit vulguis treballar. Per exemple, si un eurodiputat o eurodiputada està involucrat en "innovació energètica", estarà interessat en perfils més tècnics i específics que el puguin assessorar en la matèria. El mateix passa amb les direccions generals del Parlament: aquelles que tracten temes legals buscaran persones amb formació en dret, mentre que les encarregades de les polítiques internes i externes estan interessades en perfils més especialitzats. Finalment, també es poden fer pràctiques al Parlamentarium o a la House of European History, on estan interessats en perfils més humanistes i de gestió cultural. A la Direcció General de Traducció, seguint la mateixa lògica, es busquen traductors. Finalment, el perfil periodístic o d'expert en comunicació/xarxes socials cada cop està més demandat!

Pel que fa a les habilitats més valorades, segons la meva experiència, són força estàndard. En primer lloc, flexibilitat, voluntat d'aprendre i capacitat adaptar-se a noves realitats. El Parlament és una institució molt complexa i té les seves pròpies dinàmiques, que no són sempre fàcils d'entendre, sobretot al principi. Per tant, es valora la voluntat de voler endinsar-se en aquest entramat institucional, estar disposat a aprendre com funciona la institució –i no perdre's pels passadissos!– i de treballar en ambients internacionals i multiculturals.

També crec que està força ben vista l'habilitat de fer crítiques constructives i pensar en solucions creatives. La UE té moltes coses bones, però és evident que també hi ha certs aspectes que s'han de millorar. Per tant, s'espera que els candidats tinguin interès i se sentin identificats amb el projecte europeu; però també hi ha d'haver un cert esperit crític i d'anàlisi que permeti millorar la UE des de dins. Llavors, tenir la capacitat de reflexionar i de buscar solucions a problemes complexos seria un altre punt fort.

Finalment, les habilitats comunicatives i de treball en equip són molt importants! Quan fas pràctiques al Parlament o a qualsevol altra institució europea, sempre ho fas en un equip format per diverses persones amb qui treballaràs dia a dia. L'habilitat d'entendre les dinàmiques d'un equip heterogeni i saber-s'hi comunicar adequadament són aspectes molt rellevants.