Vés enrere Com Governar al Segle XXI: Estats, Conflicte i Poder

Com Governar al Segle XXI: Estats, Conflicte i Poder

06.02.2019

Imatge inicial

Al curs Com Governar al Segle XXI: Estats, Conflicte i Poder s’aprendrà què són les ciències polítiques. Estat, conflicte i poder són els tres conceptes que guiaran les diverses sessions, i s’intentarà trobar resposta a diverses preguntes: què són els estats?, què és el conflicte?, què és el poder?, què estudia la ciència política?, com es fa una investigació en ciències polítiques?, com es governa al segle XXI?, com es prenen les decisions a l’esfera pública?, quins actors participen en la presa de decisions?, com es coordinen els actors en situacions diverses?

Mitjançant dinàmiques grupals i col·laboratives, s’aprendrà a fer una investigació sobre temes actuals: per què hi ha guerres?, com es fan les revoltes?, què ajuda a la democràcia?, com els estats es tornen dictadures? També s’aprendrà com es prenen les decisions polítiques, quines són les principals dinàmiques en l’esfera pública i privada i com es coordinen els actors en situacions de conflictes de poder.

Objectius

Els objectius principals són:

  1. Explicar quins són els continguts i les dinàmiques que es trobaran al grau en Ciències Polítiques i de l’Administració.
  2. Entendre com es fa una investigació en ciències polítiques.
  3. Entendre les dinàmiques de com es prenen les decisions en l’esfera pública (estatal i internacional).
  4. Entendre quins són els principals problemes i les solucions als problemes d’acció col·lectiva freqüents en l’esfera pública i privada.

Programa

Sessió 1. Les ciències polítiques i les seves branques
En aquesta primera sessió s’explicaran les diferents branques de la disciplina per fer un overview de què són les ciències polítiques (i del que es fa en el grau). Les branques que s'hi tocaran són: filosofia política, política comparada, comportament polític, relacions internacionals i administració pública. Al llarg de la sessió, es discutiran articles acadèmics publicats “divertits” per posar com a exemple de les branques. La resta de sessions tindran una de les branques com a eix temàtic.

Sessió 2. Com es fa una investigació en ciències polítiques?
La investigació científica és una de les sortides principals del grau i les ciències polítiques, i és una de les activitats principals que es fa durant el grau mitjançant els treballs i, eventualment, el TFG. Hem de tenir en compte que els estudiants estaran en procés de desenvolupar un treball de recerca de batxillerat; per tant, aquesta sessió els pot donar eines per desenvolupar-lo.

En aquesta sessió es farà una explicació molt bàsica de com es fa una investigació i com es fa un disseny de recerca, amb les principals parts (pregunta de recerca, objectius, estat de la qüestió, hipòtesis, mètodes). A la segona part de la sessió es farà una dinàmica en què els estudiants hauran de preparar un disseny d’investigació de manera col·laborativa per acabar posant-lo en comú al final de la sessió.

Sessió 3. Eleccions, campanya electoral i poder
En aquesta sessió s'explicaran els sistemes electorals i les seves diverses implicacions polítiques i socials. Posteriorment, es farà una dinàmica grupal. Cada grup representarà un partit polític i haurà de preparar una campanya electoral. Posteriorment, farem un debat electoral. Utilitzant els últims resultats electorals de l’estat espanyol, els estudiants hauran d’aconseguir pactar qui es queda la presidència del govern, la presidència del parlament i els ministeris.

Sessió 4. El Consell de Seguretat de les Nacions Unides
En aquesta sessió se seguirà una dinàmica similar a l’anterior. Els estudiants es dividiran en cinc grups, cadascun representant un dels estats membres del Consell de Seguretat de l'ONU. S’escollirà un problemàtica internacional d’interès actual (e.g., Corea del Nord, armes nuclears a l’Iran, la guerra a Ucraïna...) en què cada grup d’estudiants haurà de presentar la seva posició (sempre tenint en compte l’estat a qui es representa), i al final de la sessió s’haurà d’haver arribat a un acord amb la resta de grups.

Sessió 5. Teories de l’acció col·lectiva
En aquesta sessió s’explicarà la teoria de jocs i les teories de l’acció col·lectiva de manera senzilla i resumida. La idea és que, mitjançant exercicis, els estudiants adquireixin els coneixements per reconèixer quins problemes de coordinació apareixen en situacions de la vida quotidiana i en temàtiques d’interès polític. Els estudiants també faran un role-play en el qual es plantejaran problemes de coordinació que hauran de resoldre entre ells.

Bibliografia

  • Caminal, Miquel; Torrens, Xavier. Manual de ciència política. Barcelona: Tecnos, 2019.
  • Dahl, Robert; Shapiro, Ian; Cheibub, José Antonio (eds.). The democracy sourcebook. Mit Press, 2003.
  • King, Gary; Keohane, Robert O.; Verga, Sidney. Designing Social Inquiry: Scientific Inference in Qualitative Research. Princeton: Princeton University Press, 1994.
  • Przeworski, Adam. Democracia y mercado: reformas políticas y económicas en la Europa del Este y América Latina (Vol. 1). Ediciones AKAL, 1995.

Professorat

Abel Escribà Folch és degà de la Facultat de Ciències Polítiques, professor agregat a UPF i Research Associate Fellow a IBEI. Doctorat el 2007 per la UAM i l’Institut Juan March. Té dos sexennis d’investigació. Ha publicat dos llibres, un dels quals ha estat guanyador del premi Stein Rokkan (2017) i ha publicat en les principals revistes acadèmiques versades en ciències polítiques.

Bernat Puertas Surrallés és estudiant de doctorat al Departament de Ciències Polítiques i Socials a la Universitat Pompeu Fabra. És assistent de docència a l'IBEI. Va estudiar el grau en Ciències Polítiques i de l’Administració (UPF) i el màster en Current Democracies: Nationalism, Federalism and Multiculturalism (UPF).

Places: 25

Destinataris: estudiants de tercer i quart d'ESO, primer de batxillerat i cicles formatius de grau mitjà

Llengua: català

Dates i horari: del 8 al 12 de juliol, de 9.30 a 14.00 h

Lloc: campus de la Ciutadella

Preu: 110 €

Multimèdia

Categories:

ODS - Objectius de desenvolupament sostenible:

Els ODS a la UPF

Contact