El nom de la sala En Construcció ens remet al film que ha esdevingut el més gran referent internacional en el camp del cinema documental català. El film de José Luis Guerin (2001) va revolucionar la manera d'entendre les fronteres entre documental i ficció i ha esdevingut un tòtem cultural ineludible. En construcció ha fet la volta al món, i sempre ha estat lligat al fet que fos en origen una iniciativa universitària, en la qual Guerin va treballar amb un grup d'estudiants del màster en Documental de Creació de la UPF, que després han esdevingut ells mateixos referents en el cinema documental: les cineastes Mercedes Álvarez, Carla Subirana i Abel García; la productora Marta Andreu; la directora de so Amanda Villavieja, i la muntadora Núria Esquerra, exemplifiquen, com en pocs casos, un procés reeixit de transmissió creativa.

El film En construcció traça una observació fílmica al voltant dels treballadors d'un edifici que es construeix al Raval, establint una obra immortal sobre la dignitat del treball i el procés de superposició dels habitants d'un barri en transformació. Per l'altra, la paraula 'en construcció' defineix una actitud davant la vida i davant la creació: obres que estan en procés, que troben la seva bellesa en semblar sempre inacabades. És per això que hem batejat la sala amb aquest nom, perquè defineix el seu ús i la seva projecció, per mostrar films a punt d'enllestir-se o d'altres ja acabats que busquen una interlocució activa.