Les eleccions al Parlament Europeu del passat 9 de juny han deixat una cambra més escorada a la dreta (i a l'extrema dreta), però on una majoria clarament proeuropea i prodemocràcia encara és possible. La potencial aliança entre el Partit Popular Europeu, els Socialistes i Demòcrates, els liberals de Renew Europe i Els Verds, hauria de consolidar-se com a una majoria estable per a la legislatura que no només permeti distribuir les noves responsabilitats al màxim nivell de les institucions comunitàries (top jobs), sinó també abordar en profunditat grans reptes d'avui com la lluita contra el canvi climàtic, la reducció de les desigualtats, la transició digital o la consecució d'una igualtat de gènere real i efectiva.

"Els i les joves també ens hi juguem molt, i ja hem tingut molt a dir en aquestes darreres eleccions."

En aquesta nova legislatura, els i les joves també ens hi juguem molt, i ja hem tingut molt a dir en aquestes darreres eleccions. Quatre països ja han permès als joves de 16 i 17 anys votar: Alemanya, Àustria, Bèlgica i Malta. A més, a Grècia la llei electoral estableix l'edat mínima per a votar en disset anys. És fonamental avançar en aquesta direcció per permetre un major poder de decisió i influència dels joves en el que es decideix a la Unió Europea, decisions que impactaran significativament les seves vides. A més, seria pertinent que en unes eleccions que són comunes i per a l'única institució europea escollida directament pels ciutadans, el cos electoral fos el mateix i tots els joves de la UE gaudissin dels mateixos drets.

El que està avui sobre la taula és si continuar avançant en el camí de progrés marcat pels últims cinc anys en què la UE i els seus estats membres han desenvolupat polítiques veritablement transformadores, especialment per als i les joves. Per fer-ne menció dels més rellevants, s'ha ampliat la Garantia Juvenil fins als 30 anys i millorat el seu finançament a través de diversos instruments, s'ha doblat el pressupost de l'Erasmus+ fins als 28.000 milions d'euros fins al 2027, s'han implementat programes innovadors com el DiscoverEU perquè els joves de divuit anys viatgin i coneguin Europa, i s'han dut a terme polítiques de caràcter més transversal, però amb gran incidència en els joves, com pot ser la Directiva de Salaris Mínims adequats.

Ara, toca continuar aprofundint en els temes que preocupen especialment als i les joves.

1. En primer lloc, cal protegir el Pacte Verd Europeu, desplegar tots els seus instruments, i augmentar l'ambició dels nostres objectius contra el canvi climàtic tot mantenint la cohesió social i protegint els més vulnerables. La crisi climàtica afectarà desproporcionadament els joves i hipotecarà el seu futur, però és una crisi a la qual hi han contribuït ben poc. Cal assegurar que els joves no paguen els costos d'adaptar-nos a una forma de vida més sostenible.
2. En segon lloc, cal abordar la pandèmia silenciosa de la salut mental i integrar-la com a part fonamental de les polítiques de benestar, desplegant una estratègia específica per als joves, dedicant-hi els recursos necessaris i donant suport als sistemes nacionals de salut per a garantir l'accés als professionals especialitzats.
3. En tercer lloc, cal lluitar contra la gran crisi europea de l'habitatge que vivim avui, abordant fenòmens com l'impacte del turisme massiu o l'especulació immobiliària i desenvolupant nous instruments per a garantir el dret a l'habitatge, fins i tot a través d'un mecanisme públic europeu per a la seva construcció i promoció.

La diferència entre un Parlament Europeu on es pugui consolidar aquesta majoria europeista i democràtica, i un entregat a la ultradreta i els euroescèptics, serà avançar en una transició ecològica que no deixi a ningú enrere, o trepitjar l'accelerador del canvi climàtic. Entre impulsar models de creixement econòmic redistributiu o tornar a l'austeritat. Entre continuar donant suport a Ucraïna o entregar-la als braços de Putin. Entre crear oportunitats dignes per als joves prohibint les pràctiques no remunerades, o continuar permetent que se'ls exploti gratuïtament.

"Una Europa que no doni oportunitats als seus joves serà una Europa sense futur."

Per a abordar tot això, fora bo que s'estableixi la figura d'un Comissari per a les Futures Generacions, que pugui coordinar polítiques específiques de joventut i infància, i que posi una perspectiva transversal sobre la joventut en totes les polítiques que desenvolupi la Comissió.

Una Europa que no doni oportunitats als seus joves serà una Europa sense futur. Europa sempre ha estat una idea que ha pertangut a la joventut, Ara, més que mai, ha de donar respostes a les seves demandes, si vol sobreviure en un món cada vegada més convuls.