Els resultats de les eleccions europees reflecteixen un sentiment que ja havia estat cada vegada més evident: la necessitat d'alinear una política climàtica ambiciosa amb un programa de competitivitat i resiliència que garanteixi el creixement i la seguretat econòmica. Mentre la realitat de la política europea significa que no tindrem una imatge clara fins que no hi hagi tots els Comissaris de la Comissió Von der Leyen, els cinc anys vinents se centraran sobretot en la implementació de les regulacions ja adoptades per reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle en un 55% abans del 2030.

"En els pròxims anys s'han d'aconseguir tres objectius amplis: la descarbonització industrial, la fabricació de tecnologies renovables i diversificació de les dependències actuals i el desplegament d'hidrogen net."

Per aconseguir els objectius de descarbonització industrial, els països de la Unió Europea hauran de descarbonitzar la producció d'hidrogen i accelerar el ritme d'instal·lació d'energies renovables en un moment en què el preu al carboni (en les Emissions Trading System de la UE) serà estès i aprofundit, i el Mecanisme d'Ajustament de Frontera de Carboni (el Carbon Border Adjustment Mechanism, o el preu al carboni que les importacions de certs productes hauran de pagar en entrar el mercat europeu) s'implementarà i potser s'ampliarà.

Per aconseguir els objectius de fabricació de tecnologies renovables i diversificar dependències actuals, des dels panells solars als molins eòlics, inclòs també els seus necessaris minerals crítics, entre d'altres, el nou lideratge europeu podria optar per accelerar la tendència cap a la relocalització i el "friend-shoring", cosa que requerirà nous instruments, sobretot financers, i relacions dins del sistema multilateral del comerç.

Per aconseguir els objectius de desplegament d'hidrogen net, una tecnologia important per a la descarbonització i la competitivitat industrial, i un sector on les decisions d'inversió final (FIDs) estan tenint problemes per finalitzar-se, el nou mandat haurà de finalitzar les normes d'hidrogen de baix carboni i revisar les normes d'hidrogen verd reflectint en el que funciona i el que no.

"Cal una diplomàcia climàtica i energètica reforçada que aposti per a la cooperació global en la descarbonització industrial, la seguretat de les cadenes d'aprovisionament i l'alineació reguladora..."

Aconseguir aquests tres objectius amplis, que inevitablement tracten sectors globals i exposats la competició internacional, requerirà una diplomàcia climàtica i energètica reforçada que aposti per a la cooperació global en la descarbonització industrial, la seguretat de les cadenes d'aprovisionament i l'alineació reguladora, entre d'altres. Un millor finançament per als països en desenvolupament, clau en el marc de la COP29 a Azerbaijan aquest any, i més atenció en abaixar els costos de la transició energètica (l'anomenada green premium) pels ciutadans seran essencials per mantenir la velocitat requerida per aconseguir els objectius del Pacte Verd i de l'Acord de París.

En última instància, un món que viatja a diferents velocitats en la transició energètica és un món complex, i l'experiència europea ens ensenya que només treballant junts és possible equilibrar els objectius climàtics, econòmics i de seguretat en benefici de la gent i del planeta.