Des que Espanya va adherir-se com a estat membre de la Unió Europea l'1 de gener de 1986, Catalunya s'ha mostrat sempre com una regió europea amb la voluntat de contribuir al projecte de convivència i prosperitat comuna adreçada a tots els ciutadans del bloc. Des dels inicis, Barcelona ha rebut amb braços oberts a tots els ciutadans europeus i ha procurat mantenir una política territorial oberta en tots els sentits. S'ha emfatitzat la col·laboració intersectorial, des de la millora de la infraestructura del territori mitjançant fons de cohesió europeus fins a l'intercanvi bidireccional entre recercadors locals i d'altres estats.

"En el marc de la Unió Europea, Catalunya s'ha especialitzat en les noves tecnologies i la seva aplicació a tots els àmbits de la societat."

Amb el pas del temps, Catalunya s'ha anat especialitzant en un àmbit en concret: les noves tecnologies i la seva aplicació a tots els àmbits de la societat. Un dels exemples més rellevants és la consolidació de Catalunya com a referent de supercomputació en l'àmbit Europeu. L'any 1995, la Universitat Politècnica de Catalunya va iniciar les seves activitats de recerca en supercomputació, les quals es van anar expandint fins a l'acord del 2004 entre el Ministeri d'Educació del Govern d'Espanya, la Generalitat de Catalunya, la UPC i la multinacional tecnològica IBM per crear un Centre Nacional de Supercomputació a Barcelona. El 2005 es van acabar els preparatius, i va néixer el Barcelona Supercomputing Centre, que actualment és la seu del superordinador més potent d'Espanya i un dels nou superordinadors de la Unió Europea. Ja s'han instal·lat quatre iteracions, cadascuna més potent que l'anterior, i actualment passem per la cinquena versió, anomenada MareNostrum 5.

"S'ha potenciat la creació d'aplicacions tecnològiques que facilitin la feina dels treballadors sanitaris i millorin la gestió dels expedients dels pacients."

Un altre àmbit en el qual Catalunya destaca entre els seus socis europeus és la digitalització de la salut. En els últims anys, s'ha potenciat la creació d'aplicacions tecnològiques que facilitin la feina dels treballadors sanitaris i millorin la gestió dels expedients dels pacients. Aquests esforços han desembocat en la creació d'un dels sistemes digitals de salut pública més avançats de la Unió Europea, amb un alt nivell d'integració digital de tota mena d'informació mèdica i també d'interoperabilitat (és a dir, la capacitat que té una aplicació digital de transferir dades a altres sistemes de manera eficient i intel·ligible). L'aplicació de La Meva Salut està a l'abast de tothom qui viu a Catalunya, tant local com estranger, i s'ha designat com una de les aplicacions de salut més útils d'Europa.

"Estem anant cap a una societat i una economia circulars, descarbonitzades, potenciades majoritàriament per energies renovables."

La resposta ràpida a la pregunta Cap a on va Europa? és que estem anant cap a una societat i una economia circulars, descarbonitzades, potenciades majoritàriament per energies renovables. Ara bé, per aconseguir aquesta fita, cal tenir ben presents els punts forts i febles dels països que la conformen i, per extensió, de les regions d'aquest mosaic que anomenem Unió Europea. En el cas de Catalunya, és lògic que ha de continuar innovant en l'àmbit de les tecnologies emergents, per tal d'apuntalar els avenços en l'ampli ventall de sectors socioeconòmics; des de la salut pública fins a la supercomputació, passant per l'abastiment d'energia i la millora dels sistemes alimentaris.