Mª José González, professora del Departament de Ciències Polítiques i Socials i coordinadora del Centre d'Estudis de Gènere (CEdGE).

Pot una jove acadèmica tenir fills i fer una carrera d’èxit a la universitat? En principi, semblaria que és possible. Tots coneixem exemples d’acadèmiques brillants altament productives que han estat capaces de tirar endavant amb la família i la carrera acadèmica alhora. Tanmateix, la pregunta correcta no és si coneixem aquestes dones o si hi ha mares brillants als departaments. La pregunta correcta és què passa a les biografies laborals o acadèmiques de les dones que tenen fills abans de consolidar-se professionalment.

Respondre aquesta pregunta tan bàsica no és gens fàcil. Necessitem dades biogràfiques que permetin reconstruir la trajectòria acadèmica de les dones d’ençà que obtenen el títol de doctora fins a uns quants anys després de tenir el seu primer fill. Aquesta informació ens permetria valorar l’impacte de la maternitat en la carrera acadèmica de les dones i, idealment, si hi incloem els homes, comparar fins a quin punt els fills afecten de manera diferent pares i mares en l’àmbit acadèmic.

A partir de les estadístiques, sabem que hi ha una clara relació entre nivell educatiu i fecunditat. Les dones amb nivells educatius més alts tendeixen a endarrerir l’edat de tenir el primer fill i en tenen menys de mitjana, encara que la diferència és reduïda i que els nivells de fecunditat són, en general, molt baixos per al conjunt de la població femenina.^[1] Les raons principals de l’endarreriment de la fecunditat entre les dones de 35-39 anys són, en primer lloc, el fet de no tenir una relació de parella estable (un 24,6%) i, en segon lloc, raons laborals o dificultats de conciliació entre la vida laboral i la familiar (23,5%) (INE, 2019). També sabem que les dones que viuen en parella i que tenen fills dediquen més temps que els homes a les tasques d’atenció. Entre les dones de menys de 45 anys, la dedicació diària a les tasques d’atenció és, de mitjana, al voltant de tres quarts d’hora més que la dels homes (INE, 2014). Tanmateix, el comportament de les dones acadèmiques no correspon al retrat de la població mitjana femenina per dos motius principals: elles estan en la franja més alta del nivell educatiu i alhora tendeixen a emparellar-se amb acadèmics o homes de nivells educatius semblants. Això fa que experimentin de mitjana menys diferències de gènere en el repartiment de les tasques domèstiques i d’atenció i que tinguin més recursos econòmics per a la conciliació. Vol dir això que les dones acadèmiques ho tenen més fàcil per conciliar que la resta de la població? No necessàriament. Les dones saben que la cursa cap a l’estabilitat laboral és molt competitiva, tremendament intensiva en temps, i que es pot perllongar fàcilment durant gran part de la seva vida fèrtil.

Dos estudis fets en universitats americanes amb dades longitudinals (Goulden i Goulden, 2004; Cech i Blair-Loy, 2019), que segueixen les trajectòries acadèmiques dels i les estudiants des que surten del doctorat fins anys després d’haver tingut el primer fill, arriben a la mateixa conclusió: les dones amb fills tenen una probabilitat més alta d’abandonar la carrera acadèmica i una menor probabilitat d’obtenir una plaça permanent que els seus coetanis masculins amb fills. I si la maternitat arriba en una etapa primerenca de la carrera acadèmica reben poca o cap ajuda per part de les universitats i, sovint, se les desanima a continuar. Les dones ja són un 41% del PDI de les universitats (MEFP, 2019). Ara és urgent i necessari promoure un canvi cultural, legislatiu i organitzatiu que permeti la igualtat de gènere a totes les branques del coneixement i que retingui totes les dones valuoses amb o sense fills al llarg de la seva carrera acadèmica i els doni suport. 

Referències

• Cech, Erin A. and Mary Blair-Loy (2019). “The Changing Career Trajectories of New Parents in STEM”. Proceedings of the National Academy of Sciences, 116(10):4182–87.

• Goulden, Mary; Goulden, Marc (2004). “Marriage and Baby Blues: Redefining Gender Equity in the Academy.” ANNALS, AAPSS 596:86-103.

• INE (2014). “Otras facetas de la Encuesta de Empleo del Tiempo 2009-2010”, Documentos de Trabajo, 1 (Disponible online: https://www.ine.es/prensa/np669.pdf; consultat abril, 2019).

• INE (2019). Encuesta de Fecundidad Año 2018. Datos definitivos. INE (Disponible online: https://www.ine.es/prensa/ef_2018_d.pdf; consultat abril, 2019).

• MEFP (2019). Igualdad en cifras MEFP. Ministerio de Educación y Formación Profesional (Disponible online: https://www.educacionyfp.gob.es/dam/jcr:957c29bb-ebd1-4e5b-9417-3d163cc32def/cifrasweb.pdf; consultat abril, 2019).