4. Calidoscopi

Procreació i Benestar Planetari

Serena Olsaretti

Serena Olsaretti, investigadora ICREA de l’Àrea de Filosofia del Dret del Departament de Dret de la UPF

Els filòsofs s'han ocupat durant molt de temps de qüestions relacionades amb el benestar. Què és bo per a nosaltres i per què? Què requereix el benestar de les persones més enllà de la satisfacció de les necessitats bàsiques com la salut? Què és viure bé? També s'han examinat quines són les condicions socials, econòmiques i polítiques necessàries per promoure el benestar humà.

En les últimes dècades, la creixent evidència científica que el canvi climàtic antropogènic és una amenaça tant per a les poblacions actuals com per a les generacions futures, ha despertat els filòsofs davant nous desafiaments, donada la seva preocupació pel benestar humà: com podem mantenir el nostre nivell actual de benestar —o almenys un nivell acceptable— i, al mateix temps, complir les nostres obligacions de deixar als nostres descendents recursos de la terra que siguin "prou i d'igual valor" (en les paraules de John Locke) dels que nosaltres ens hem apropiat? Com és just que distribuïm els costos de mitigar el canvi climàtic entre diferents nacions i entre diferents generacions?

Aquestes preguntes sobre justícia climàtica i justícia intergeneracional són algunes qüestions filosòfiques centrals que pertanyen a l'agenda de la investigació capturada per la idea de "Benestar Planetari". Una idea que ens convida a pensar en el fet innegable que el nostre benestar, com a individus i com a grups, està intrínsecament lligat al benestar del nostre planeta, d'altres espècies d'animals i dels ecosistemes de la terra (per descomptat, els filòsofs també poden estar preocupats per l'estat del planeta i de les altres criatures que hi viuen, per raons que no estan relacionades amb el benestar humà).

La meva recerca actual aborda preguntes sobre com és de just que les societats distribueixin els costos i els beneficis associats a tenir i criar fills. Aquests costos es poden dividir de maneres diferents entre els pares i la societat en general, i entre les generacions actuals i les futures. La procreació i la criança són components importants del benestar de moltes persones; també són crucials per a l'existència contínua de les nostres societats i de l'espècie humana. Alhora, el nombre de persones que portem a l'existència i com les criem impliquen costos a banda de beneficis, tant per a qui les crien (tradicionalment, sobretot per a les dones) com per a tercers. Aquests costos inclouen el fet que el continu creixement de la població sembla estar en tensió, en les condicions actuals, amb els imperatius morals de satisfer les necessitats de tots i al mateix temps mitigar el canvi climàtic.

En aquestes condicions, la discussió de la distribució justa dels costos i beneficis de la procreació està estretament relacionada amb la discussió de la justícia climàtica i intergeneracional. Per això sorgeixen les preguntes següents: és una societat amb polítiques que donen suport a la procreació i a una població creixent —que podria comportar una reducció del nivell de benestar individual— més o menys justa que una societat amb incentius per reduir la fertilitat i garantir igualtat de benestar a les persones a través de les generacions? És una societat en la qual els costos econòmics i ambientals dels nens se socialitzen més o menys justa que la que requereix que els pares assumeixin aquests costos, reduint el seu propi impacte ambiental? Proporcionar el marc normatiu per respondre aquestes preguntes és una tasca important per als teòrics de la justícia actuals.

La investigació actual compta amb una ERC Consolidator Grant (648.610), 2015-2020. Justice and the Family: An analysis of the normative significance of procreation and parenthood in a just society.