Migle Laukyte,
Professora del Departament de Dret de la UPF i membre del Grup de Recerca de l’Observatori de l’Evolució de les Institucions

Només el temps dirà si el ChatGPT és revolucionari per al món educatiu: ara com ara, sembla que ho podria ser, sobretot si no apareix ben aviat cap eina que ens pugui ajudar a saber si un text, una imatge o un vídeo han estat generats per aquest recurs o no.

Avui en dia, descobrir les diferències no és gens fàcil. Per tant, allò que ens interessa és si la revolució significa evolució o, per contra, retrocés en l’àmbit educatiu; però això ja dependrà precisament de nosaltres. I voldria subratllar nosaltres perquè no crec en el continu trasllat de responsabilitats i de presa de decisions a les eines que dissenyem, desenvolupem i utilitzem també nosaltres, éssers humans. És a dir, no és el ChatGPT qui canvia el sistema educatiu; sinó nosaltres, fent-lo servir o, al contrari, ignorant-lo.

No crec en el continu trasllat de responsabilitats i de presa de decisions a les eines que dissenyem, desenvolupem i utilitzem també nosaltres, éssers humans. És a dir, no és el ChatGPT qui canvia el sistema educatiu; sinó nosaltres, fent-lo servir o, al contrari, ignorant-lo

Per exemple, jo podria continuar demanant als estudiants que facin treballs a casa per, després, corregir-los: òbviament, en aquest nou context, no distingiré del tot si un treball està escrit per un estudiant i bé pel ChatGPT. És a dir, que ignorant aquesta eina em quedaré en un món imaginari on la meva insistència a no fer servir el ChatGPT serà aplicada al peu de la lletra, on els estudiants tindran tot el temps i les condicions del món per estudiar i on la vida no els oferirà res millor que dedicar-se a les tasques del curs de (post)grau.

Aquest món imaginari és utòpic i la realitat és molt més interessant i estimulant: el ChatGPT és una eina que m'ofereix la possibilitat de repensar el que demano als meus alumnes i el que ells necessitaran en el futur. Amb el ChatGPT el futur sembla ser dels qui entenen el que diuen, dels qui saben presentar les seves idees i defensar-les, dels qui saben reaccionar a les preguntes dels altres i improvisar les respostes encara que no en tinguin; dels qui creen, dels qui raonen, dels qui no tenen por (d'equivocar-se, d'intentar, de llançar-se…), i dels qui es fien del sistema màgic de pensament que tenen entre orelles.

Per tant, a l'era del ChatGPT (i d’altres sistemes similars), si bé puc continuar exigint un treball escrit a casa, l’avaluaré en base a com l'estudiant el presenti a l'aula, o demanaré al ChatGPT que generi l'índex de l'escrit per a cada estudiant, que després ell o ella continuarà elaborant a classe. També demanaré al ChatGPT que generi preguntes a classe perquè els estudiants debatin, i deixaré que ells mateixos utilitzin aquesta eina per fer preguntes als seus companys.

És més, també faré servir el ChatGPT a classe per crear noves activitats per als treballs en grup, i després els lliuraré (índexs, plans, suggeriments…) al ChatGPT perquè els avaluï: amb el resultat visible a la pantalla, tots podrem debatre i raonar si el sistema ha fet bé l'avaluació i per què.
Realment, podem fer molt més a classe amb el ChatGPT: el que no podem fer és ignorar-lo.