5. Calidoscopi

Crisi climàtica i accidents de treball

min
Consol Serra

Consol Serra,
Investigadora al Centre de Recerca en Salut Laboral de la UPF i professora del Departament de Medicina i Ciències de la Vida

La crisi energètica provocada per la guerra de Rússia contra Ucraïna suposa una seriosa amenaça per combatre la crisi climàtica. Producte de l’escalfament global, l’exposició a temperatures extremes està considerat un problema de salut pública, amb repercussions molt importants sobre la salut, en forma de malalties infeccioses, cardiovasculars i respiratòries. El seu estudi s’ha centrat en els indicadors més greus, com són les hospitalitzacions i la mortalitat.

Si bé d’una manera més lleu, el canvi climàtic també afecta la salut de poblacions més joves, és a dir, de les que estan en edat de treballar. En l’entorn laboral, l’exposició a temperatures elevades s’associa a una pèrdua important de la capacitat de treballar, que comporta costos econòmics equivalents a un 0,5% del PIB.1

L’evidència científica quant a suportar temperatures extremes a la feina –per exemple, a la indústria metal·lúrgica, a les foneries, etc.; però també en sectors de producció com l’agricultura o la construcció, en què el treball es fa a l’exterior– mostra un increment del risc de patir malalties (per exemple renals), mortalitat i accidents. És a dir, la relació amb els accidents durant la jornada laboral es pot explicar per canvis fisiològics i psicològics associats a l’estrès tèrmic, que disminueixen el rendiment i la concentració; així com incrementen la distracció, la fatiga i la deshidratació, entre d’altres.

En aquest sentit, s’ha demostrat empíricament que l’índex d’accidents de treball atribuïbles a l’exposició a altes o a baixes temperatures pot arribar al 3%, amb costos econòmics molt elevats associats a la disminució de la productivitat, absències del lloc de treball i a prestacions socials.2

Així, com a grups vulnerables, les dones s’identifiquen amb les baixes temperatures; en canvi, els homes, els més joves i amb ocupacions manuals, amb les altes. Un altre indicador interessant entre la població laboral és el de la incapacitat: un baròmetre integral de l’estat de salut i de la capacitat funcional. Es tracta d’un factor amb gran impacte individual i familiar; també sobre les empreses i, per descomptat, sobre la societat.

L’evidència científica d’aquesta associació encara no ha reeixit del tot. Però, en aquesta línia, trobem un estudi ecològic recent (Utzet et al.), fet entre una cohort formada per una mostra àmplia de treballadors afiliats a la Seguretat Social de la província de Barcelona. Els resultats indiquen un risc superior d’incapacitat temporal (IT) per patologies infeccioses i respiratòries, associat a l’exposició a temperatures extremes, especialment el fred. Aquest efecte en la IT, que cal continuar estudiant, es podria explicar com un efecte fisiològic directe, amb un empitjorament de l’estat de salut o bé com un efecte social.

La repercussió de la crisi climàtica –una de les principals amenaces per a la salut pública i la salut laboral actuals– planteja la necessitat d’entendre bé els seus mecanismes, així com l’impacte sobre la salut i la qualitat de vida dels treballadors, per orientar les estratègies preventives i reduir així els costos que se’n deriven en termes de salut, econòmics i socials.

 

1.Romanello M, Di Napoli C, Green C, Kennard B, Lampard P, et al. The 2022 report of the Lancet Countdown on health and climate change: health at the mercy of fossil fuels. Lancet. 2022. October 25, 2022. DOI: 10.1016/S0140-6736(22)01540-9.

2. Martínez-Solanas È, López-Ruiz M, Wellenius GA, Gasparrini A, Sunyer J, Benavides FG, Basagaña X. Evaluation of the impact of ambient temperatures on occupational injuries in Spain. Environ Health Perspect. 2018;126(6):067002. DOI: 10.1289/EHP2590.