Elena Lázaro Real, presidenta de l'AEC2 i coordinadora de l’UCCi de la Universitat de Còrdova

Costa trobar nous arguments que reforcin la necessitat i la urgència de garantir una divulgació del coneixement adequada i eficaç. A aquestes altures del segle, en què aconseguim desxifrar el genoma humà gairebé al complet, trobar el bosó de Higgs o dissenyar una vacuna contra un virus nou en nou mesos; en aquests temps en què bona part de la humanitat porta un ordinador a la butxaca que li permet accedir en temps real a qualsevol informació o servei, però també a qualsevol mentida per enorme i camuflada que sembli; en aquesta dècada en què l'emergència climàtica exigeix ​​un compromís polític real per a la supervivència del planeta... Avui encara queda algú que dubti de la importància i la urgència de garantir un accés real i inclusiu al coneixement?

Tot i això, que sigui obvi no ho fa menys peremptori: el món necessita una ciutadania informada per adoptar decisions des d'una posició crítica basada en el coneixement provat de la realitat.

No pretenc en aquest text, doncs, aportar nous arguments a favor d'una comunicació científica eficaç i professional que compleixi el paper que li correspon als sistemes democràtics. La meva intenció és posar el focus en una de les organitzacions que més temps i de manera ininterrompuda porta treballant per això: l'Associació Espanyola de Comunicació Científica.

Fundada el 1971 per un grup de periodistes especialistes en ciència, l'AEC2 fa mig segle que treballa per la professionalització de la difusió del coneixement. No és, doncs, una organització dedicada a la divulgació, sinó a cuidar els qui l'exerceixen. El matís és important. L'Associació Espanyola de Comunicació Científica és un agent important del sistema estatal de divulgació del coneixement, però en cap cas un agent directe de difusió d’aquest. El seu paper és teixir la xarxa que sosté el mateix sistema, afavorint la trobada i la conversa entre els diferents actors de l'ecosistema de divulgació.

El món és massa complex, i el periodisme i la comunicació científica són massa necessaris per deixar l'exercici professional en mans de l'olfacte o les bones intencions. La professionalització de la comunicació social de la ciència, amenaçada per l'eficàcia i la rapidesa amb què es difon la mentida, té una oportunitat històrica d'avançar basant-se en les proves que aporten els treballs dels que la investiguen.

A l'Associació Espanyola de Comunicació Científica comparteixen idees, contactes i conversa persones que comuniquen ciència des de diferents àmbits. Per descomptat, en formen part un bon nombre de periodistes científics, tant de plantilles estables de mitjans de comunicació com professionals que exerceixen l'ofici per compte propi. És el perfil amb què va néixer l'organització, anomenada en les primeres dècades Associació Espanyola de Periodisme Científic. Són els que exerceixen la tasca específica d'informar sobre l'actualitat científica, però també els que utilitzen la perspectiva científica per explicar la realitat política, social o cultural. A més, formen part de l'AEC2 un nombre important de professionals que comuniquen ciència des de les oficines de premsa i unitats de cultura científica d'universitats i centres de recerca, així com els que investiguen i divulguen coneixement des d'aquestes mateixes institucions. Els museus científics i les empreses especialitzades en comunicació de la ciència completen l'hàbitat de les persones de l'AEC2 que exerceixen de manera habitual l'ofici d’explicar la ciència. Al costat de tots aquests perfils, l'Associació ha incorporat al llarg de les darreres dècades un perfil especialment singular i rellevant. Són les persones que des de l'àmbit acadèmic investiguen i intenten aportar proves sobre els processos d'informació i divulgació científiques. El coneixement que generen és el que permet confiar que la professió podrà afrontar els reptes a què la societat de la desinformació ens enfronta.

El món és massa complex, i el periodisme i la comunicació científica són massa necessaris per deixar l'exercici professional en mans de l'olfacte o les bones intencions. La professionalització de la comunicació social de la ciència, amenaçada per l'eficàcia i la rapidesa amb què es difon la mentida, té una oportunitat històrica d'avançar basant-se en les proves que aporten els treballs dels que la investiguen. Només cal obrir els canals necessaris perquè la transferència d'aquest coneixement sigui real. I aquí és on xarxes com l'Associació Espanyola de Comunicació Científica juguen un paper fonamental, posant-los en contacte i facilitant que el saber dels uns i l'experiència dels altres permeti aconseguir un espai on fructifiquin amb facilitat la informació i la divulgació del coneixement que les societats democràtiques del segle XXI necessiten.

L'AEC2 fa mig segle que treballa per això. Caldrà continuar fent-ho.