Cliqueu sobre el mapa per més informació:

La UPF és una universitat pública i moderna, amb tres campus situats al centre de la ciutat de Barcelona. L’aposta per una institució amb vocació urbana, que va planificar amb força el primer rector, Enric Argullol, suposava el retorn a un model universitari tradicional, propi de l’Europa continental, de situar-se al centre de les ciutats. Alhora, s’allunyava del model anglosaxó d’instal·lar els edificis a la perifèria, que havia anat guanyant força amb la socialització dels ensenyaments universitaris al llarg del segle XX.

Pati de l’edifici Jaume I. Col·lecció de fotografies instantànies, Luis Tasso, 1890 /
Pati de l’edifici Jaume I. Actualitat

Des dels inicis de la història de la UPF, ara fa més de 27 anys, el compromís de la Universitat amb la ciutat es reflecteix des d’un punt de vista urbanístic, ja que la progressiva implementació dels campus ha afavorit la rehabilitació de diversos barris i espais de la capital catalana. Unes intervencions que s’han fet sempre amb una gran cura i preocupació arquitectònica, vetllant per la conservació del patrimoni, i que han merescut diversos premis d’arquitectura i urbanisme.

La història dels edificis del campus és una crònica de l’evolució de Barcelona, a cavall dels segles XIX, XX i XXI

La recuperació de Ciutat Vella i l’obertura al mar als anys noranta, amb els Jocs Olímpics; la concepció dels nodes de creació i transferència de coneixement, amb les instal·lacions del campus del Poblenou al districte de la innovació 22@, i del Parc de Recerca UPF, a la Ciutadella; o la cooperació científica establerta amb la ubicació del campus del Mar al barri de la Barceloneta, constitueixen els millors exemples d’aquesta transformació i connexió amb el territori.

Aquest objectiu fundacional també es projecta cap al futur, com es reflecteix en el Pla Estratègic de la Universitat Pompeu Fabra 2016-2025, en què s’afirma que “La UPF té la missió de promoure la innovació, la transformació social, política i econòmica i la creació de sinergies amb la societat, per contribuir així al seu benestar i valor”. I aquí s’inclou l’urbanisme, un àmbit dins el qual la Universitat ha tingut sempre una complicitat màxima amb els governs de Barcelona i de Catalunya per ajudar a transformar aquelles àrees de la ciutat que es volien regenerar.

La història dels edificis del campus és una crònica de l’evolució de Barcelona, a cavall dels segles XIX, XX i inicis del XXI. Així mateix, és la història del compromís de la Pompeu Fabra amb la revitalització dels barris barcelonins, a través de la injecció de vitalitat i dinamisme que aporta la vida universitària a les zones on arrela. Els avantatges que aquest model suposa, tant per a la ciutat com per a la institució, demostren l’encert de l’aposta urbana inicial.

Edifici Balmes: primers cursos al cor de l’Eixample

L’edifici Balmes és el primer que va acollir estudiants de la Universitat. Concretament, 316 nois i noies matriculats en Dret i en Ciències Econòmiques i Empresarials van començar el curs l’octubre de 1990 a l’edifici del carrer Balmes, 132, antiga seu de l’Institut-Escola Pi i Margall i després del Fòrum Vergés, que es va adaptar als usos universitaris en sis mesos.

Un any més tard, el 1991, es van ampliar les instal·lacions universitàries, amb un edifici de nova construcció, situat a Balmes, 134, en el qual es va traslladar la biblioteca de la UPF, inicialment ubicada a Balmes, 132. Actualment, l’edifici acull la UPF Barcelona School of Management (UPF-BSM), antic IDEC.

Edifici Rambla: un revulsiu per revitalitzar una zona degradada

Per tal d’ampliar instal·lacions, ja que l’edifici Balmes s’havia quedat petit per acollir nous estudiants i titulacions, la UPF va decidir instal·lar-se a la Rambla, una aposta personal del rector Enric Argullol, beneïda per l’Ajuntament i la Generalitat, i que suposava que la Universitat es quedés definitivament a Barcelona.

L’aterratge de la UPF a la part baixa de la Rambla va ser un fet de gran transcendència urbanística, amb un clar efecte revulsiu per a aquest barri de la ciutat. Va servir per recuperar la zona, tradicionalment un indret de prostitució i drogues, i va contribuir de manera decisiva al procés de renovació urbana i de transformació social del centre històric, impulsat uns anys abans per l’Ajuntament.

L’aterratge de la UPF a la part baixa de la Rambla va ser un fet de gran transcendència  urbanística

L’any 1991, la Universitat va rehabilitar de manera integral l’edifici de Rambla, 32, antic Grand Hotel Falcón; un any després, va construir un edifici de nova planta, a Rambla, 30, i es van unir els dos immobles, amb la incorporació posterior d’un conjunt d’edificis del carrer del Gínjol. Amb la nova construcció va desaparèixer aquest carrer centenari, i al seu lloc es va alçar la plaça Joaquim Xirau.

Edifici Mercè: el Rectorat es trasllada a Ciutat Vella

El març de l’any 1993 la Universitat es va instal·lar a l’edifici Mercè (Mercè, 12), que havia rehabilitat per transformar-lo en seu del Rectorat, originàriament situat en una torreta al carrer Marc Aureli, al barri de Sant Gervasi. A banda del Rectorat, l’edifici va acollir el Consell Econòmic, diversos serveis administratius centrals, la seu de l’Institut Universitari d’Història Jaume Vicens i Vives (IUHJVV) i la seva biblioteca, als baixos. Un any més tard, al 1994, es va inaugurar l’edifici Mercè, 10, i els números 10 i 12 es van convertir en una única finca.

L’edifici Mercè, 12 formava part d’un pla de desafectació urbanística i estava destinat a ser enderrocat

El número 10 va ser adquirit a una empresa privada, mentre que pel que fa al número 12, l’any 1991 el Ministeri de Defensa va retornar la finca a l’Ajuntament, que, amb un pla especial d’equipaments docents, va salvaguardar-ne la construcció. L’edifici formava part d’un pla de desafectació urbanística, i estava destinat a ser enderrocat per millorar l’accessibilitat a la basílica, a través del carrer Boltres. La nova plaça de la Mercè datava de 1981, quan es va enderrocar l’illa de cases de davant de la basílica, per esponjar Ciutat Vella.

Plaça de la Mercè. Enderrocament de l’illa de cases davant la basílica. Anònim, 1981 /
Plaça de la Mercè. Actualitat

Edifici França: la Universitat conviu amb l’estació de tren

L’edifici França va passar a formar part de l’imaginari urbà de la UPF a partir de 1993, i es va incorporar al que el rector Argullol va anomenar “Carrer Major de la UPF”, un eix que passava per les casernes de Ciutadella, el Rectorat a Mercè i l’edifici Rambla. Aquest fet va ser possible a partir d’un acord de lloguer amb RENFE, a través de la seva presidenta, Mercè Sala, que més tard va ser presidenta del Consell Social de la Universitat.

Inicialment, es va ocupar 11.000 metres quadrats de l’ala nord de l’estació, amb un pacte amb dret de superfície de 75 anys. Dos anys més tard, el 1995, es va ampliar l’espai en 4.000 metres quadrats més, a l’ala sud. Les obres de rehabilitació per a usos universitaris es van fer acceleradament, ja que l’acord se signava l’abril de 1993, i el setembre del mateix any estava previst que comencés el primer curs de la nova diplomatura en Relacions Laborals. La presència de la UPF a l'edifici es va allargar fins al desembre de 2008, quan va traslladar totes les seves dependències al nou campus del Poblenou.

Campus de la Ciutadella: de casernes militars i dipòsit d’aigua a espais universitaris

El 13 de febrer de 1992, fruit de les negociacions a tres bandes entre l’Ajuntament, la Generalitat i el govern central, es va produir la cessió definitiva de les casernes i dels pavellons militars annexos: del Ministeri de Defensa a la Generalitat, i d’aquesta, a la UPF. Així, amb la signatura d’un acord en una tenda de campanya al bell mig del pati d’armes de la caserna de Jaume I, es va fer prevaler el caràcter estratègic de la creació de la nova institució.

La ubicació de la Universitat a la Ciutadella (les obres de transformació de les antigues casernes en dependències universitàries van començar l’agost de 1992, just després dels Jocs Olímpics) era molt positiva per a l’èxit de l’operació del barri olímpic que havia dissenyat l’arquitecte Oriol Bohigas, pare de l’urbanisme barceloní contemporani. El nou campus, on s’havien d’ubicar els estudis vinculats a les ciències socials i humanes, estava destinat a fer de ròtula urbana entre Ciutat Vella i el nou barri que s’estava construint a la vora del mar.

El campus de la Ciutadella estava destinat a fer de ròtula urbana entre Ciutat Vella i el nou barri que s’estava construint a la vora del mar

L’Ajuntament i la UPF van signar un conveni per implantar-hi la Universitat el juliol de 1992 i tres anys més tard, es va regularitzar urbanísticament la situació dels edificis, a través del Pla Especial de l’Àrea de la Ciutadella. Des de llavors, l’ordenació del campus ha estat regida per aquest pla, que preveia la conservació dels edificis amb més valor patrimonial, la creació d’un espai de relació entre les casernes (actual àgora) i noves edificacions en els solars que s’anessin deixant lliures en la zona dels habitatges militars, situats al carrer Wellington.

El setembre de 1992, la UPF va adquirir l’edifici del Dipòsit de les Aigües, futura seu de la Biblioteca General (i que va fer possible establir una connexió subterrània amb l’edifici de Jaume I); va comprar el vell edifici del Laboratori Municipal a l’Ajuntament i va aconseguir un dret de superfície de 75 anys sobre l’antic Mercat del Peix, que es va habilitar com a aparcament públic, a l’espera de ser edificat. D’aquesta manera es completaven un total de 69.000 metres quadrats per a usos i equipaments universitaris, equivalents a quatre illes de l’Eixample del Pla Cerdà.

Com sona actualment el campus de la Ciutadella?

Un campus que ha evolucionat amb remodelacions i noves construccions

Les dues casernes rehabilitades, els edificis Jaume I i Roger de Llúria, es van dedicar a usos militars, de manera ininterrompuda, durant gairebé un segle. Construïdes per l’Ajuntament a finals del segle XIX en compensació per la cessió a la ciutat de l’antiga ciutadella militar, tenen una estructura formada per dos patis centrals, envoltats d’edificis de planta baixa i dos pisos. Amb el seu nou ús, prop de 3.000 estudiants van començar a trepitjar unes instal·lacions en què molts dels seus pares havien recollit el “petate”, unes dècades abans, per anar a fer el servei militar.

El Dipòsit de les Aigües és un dels edificis més singulars del patrimoni històric i arquitectònic de la ciutat

El Dipòsit de les Aigües va ser projectat el 1874 per l’arquitecte Josep Fontserè, amb uns càlculs estructurals fets per un jove Antoni Gaudí, amb la finalitat de proveir d’aigua la cascada monumental de l’adjacent parc de la Ciutadella. Es tracta d’un dels edificis més singulars del patrimoni històric i arquitectònic de la ciutat, i actualment forma part del circuit cultural UPF Art Track. Consta d’un seguit d’arcs paral·lels de mig punt de catorze metres d’alçària i voltes de canó, que s’estenen al llarg de 65 metres de profunditat. Abans de ser rehabilitat com a biblioteca de la UPF, va tenir usos tan dispars com els d’asil municipal, magatzem del cos de bombers i dipòsit documental del Palau de Justícia.

Interior del Dipòsit de les Aigües. Diada de Reis de 1908. Frederic Ballell, Arxiu Fotogràfic de Barcelona /
Interior del Dipòsit de les Aigües. Actualitat

El campus de les ciències socials i humanes s’ha anat completant al llarg dels anys amb diverses peces més entorn el parc de la Ciutadella que, per ordre cronològic, han estat les següents: l’escola ESCI, adscrita a la UPF, que va obrir les portes l’any 1998, i la residència d’estudiants RESA, inaugurada el 2001, ambdues ubicades al passeig Pujades; els edificis de Mercè Rodoreda, 23 (inaugurat l’any 2008) i 24 (any 2014), dedicats bàsicament a recerca, i el BarcelonaBeta Brain Research Center, de la Fundació Pasqual Maragall (2016), tres edificis situats en el solar ocupat originàriament pels habitatges militars del carrer Wellington.

Campus del Mar: docència i recerca biomèdica al Front Marítim

La Universitat va entrar en el camp de les ciències de la salut i de la vida gràcies a l’autorització, per part de la Generalitat, per impartir els estudis de Biologia Humana, el curs 1998-1999. La UPF es va instal·lar a l’edifici Doctor Aiguader, al popular barri de la Barceloneta, a la zona del Front Marítim. L’edifici, que havia estat construït l’any 1991, a tocar de la Ronda Litoral, tancava el complex sociosanitari de l’Hospital del Mar.

L’edifici del PRBB formarà part d'un dels principals nuclis de recerca biomèdica del sud d'Europa

Gràcies a un acord amb l’Ajuntament de Barcelona, a través de l’IMAS, la UPF va passar a disposar de 2.600 metres quadrats de l’edifici Doctor Aiguader per a un període de trenta anys. Un cop condicionat per al seu nou ús, el setembre de 1998 va poder ser ocupat per la Universitat, que progressivament es va anar estenent als diferents espais. El curs 2008-2009 la UPF, conjuntament amb la UAB, va poder començar a impartir la titulació de Medicina, fent realitat una demanda històrica de la Universitat.

Front Marítim. Foto de la Secció Marítima de l’Exposició Universal de 1888. Presa aèria /
Front Marítim. Actualitat

Uns anys abans (2006), gràcies a una iniciativa de la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona i la UPF, es va construir l’edifici del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB), que formarà part d’un dels principals nuclis de recerca biomèdica del sud d’Europa. L’edifici, convertit en una nova icona arquitectònica, és de forma cònica i planta el·líptica, de 117 metres de longitud i 74 d’alçària. Amb una estructura pensada per donar resposta a les necessitats dels centres residents i per crear sinergies científiques, l’edifici s’ubica a l’entorn d’un nou espai públic, la plaça Charles Darwin, molt freqüentat pels barcelonins i els turistes.

Com sona actualment el campus del Mar?

Campus del Poblenou: Ca l’Aranyó, una icona de l’arquitectura industrial al bell mig del 22@

Al cor del barri del Poblenou, en un dels espais que està experimentant una major transformació urbana de tot Europa, la UPF va decidir instal·lar el campus del Poblenou, centrat en els àmbits de la comunicació, la tecnologia i les llengües. La rectora M. Rosa Virós va acordar amb l'Ajuntament de Barcelona el trasllat al nou campus. Posteriorment, el rector Josep Joan Moreso en va executar el seu desplegament. La UPF hi va traslladar inicialment tots els estudis i la recerca que es portava a terme als edificis Rambla i França, i el 7 de gener del 2009 s’hi engegava l’activitat acadèmica.

La seva configuració definitiva va fer realitat un dels nous clústers del coneixement, vinculats al projecte del 22@, i que estava transformant el vell teixit industrial del Poblenou en el nou districte tecnològic de la ciutat, caracteritzat pel foment de les sinergies. La Universitat, juntament amb l’Ajuntament de Barcelona i el Grup Mediapro, passa a formar part del Parc Barcelona Media, un centre referent del sector de la comunicació i de la producció audiovisual.

La UPF es va assentar a l’antic conjunt fabril de Ca l’Aranyó, projectat en la dècada de 1870, segons els models de l’Escola de Manchester. Es tractava d’una construcció que respectava les alineacions definides pel Pla Cerdà (va ser la primera fàbrica del Poblenou a adaptar-se a la cuadrícula urbanística de l’enginyer barceloní), tot i estar situada al municipi veí de Sant Martí de Provençals.

Ca l’Aranyó mostra un cas únic en les construccions industrials del tèxtil a Catalunya, amb la simbiosi de dos models arquitectònics

Ca l’Aranyó mostra un cas únic en les construccions industrials del tèxtil a Catalunya, amb la simbiosi de dos models: els sistemes constructius propis de l’arquitectura manchesteriana, consistents en unes estructures metàl·liques que resolen els nusos de connexió entre jàsseres i pilars, combinades amb la incorporació del sistema tradicional de la volta catalana, molt utilitzat a finals del segle XIX.

Edificis La Fàbrica i La Nau. Fons de Claudi Arañó, dècada de 1960 /
Edificis La Fàbrica i La Nau. Actualitat

La intervenció de la UPF va consistir en la rehabilitació dels immobles patrimonials de La Fàbrica i La Nau, i la construcció dels nous edificis de Roc Boronat i de Tànger, aquest darrer, ubicat on antigament hi havia hagut la fàbrica de Can Framis, de la qual es va respectar el traçat original de les antigues naus.

Completen el conjunt arquitectònic una xemeneia, la primera construcció d’aquest tipus al Poblenou que va ser rehabilitada, i que ha recuperat el seu ús inicial com a evacuadora de gasos; la plaça Gutenberg, que es converteix en l’epicentre de la nova illa de Ca l’Aranyó, i l’àrea Tallers, que es troba dins el complex audiovisual de la Torre Imagina de la productora Mediapro, del qual la UPF utilitza diferents espais tècnics.
 

Com sona actualment el campus del Poblenou?

Bibliografia consultada

Marc Permanyer (2001), La Pompeu Fabra. La construcció d'una universitat. Quaderns Crema
Daniel Venteo (2010), Universitat Pompeu Fabra, història d'un campus urbà. Viena Edicions