Què porta la ciutadania a votar els partits "anti-establishment"?
Què porta la ciutadania a votar els partits "anti-establishment"?
Un article de Danilo Serani, investigador del Departament de Ciències Polítiques i Socials de la UPF, analitza l'impacte de la crisi econòmica sobre les preferències electorals dels ciutadans europeus. El treball revela que l'èxit electoral dels challenger parties es deu en gran part a la falta de confiança cap als actors de representació política.
Les primeres eleccions nacionals que es van celebrar a Europa després de la crisi econòmica de 2008 van deixar en evidència un mapa polític força clar. En pràcticament tots els països (especialment al sud i a l'est d'Europa), els challenger parties van obtenir un important resultat electoral a costa dels partits tradicionals.
En alguns casos, el vot ciutadà s'ha expressat a favor de noves formacions polítiques que han aparegut en el sistema de partits amb el clar objectiu d'oposar-se a l'establishment polític i d'aglutinar el descontentament ciutadà cap a l'elit política. L'inesperat i reeixit ingrés en l'arena política de Podem i Ciutadans a Espanya, del Moviment 5 Estrelles a Itàlia i d'Alternativa per a Alemanya constitueixen sense cap mena de dubte alguns dels exemples més evidents.
"El principal objectiu del meu treball ha estat explicar l'èxit electoral dels challenger parties i, sobretot, analitzar l'impacte de la crisi econòmica sobre les preferències electorals dels ciutadans europeus".
Com es pot explicar aquest fenomen? Per què un sector cada vegada més ampli de la ciutadania ha decidit retirar el seu suport als partits tradicionals i sostenir electoralment aquells partits que tenen la seva raó de ser en l'oposició a la classe política tradicional?
A través d'un article publicat recentment a la revista Politics and Society, Danilo Serani, membre del Centre d'Investigació i Assessorament en Metodologia de l'Enquesta (RECSM) del Departament de Ciències Polítiques i Socials de la UPF, ha intentat respondre a aquestes preguntes. "El principal objectiu del meu treball ha estat explicar l'èxit electoral dels challenger parties i, sobretot, analitzar l'impacte de la crisi econòmica sobre les preferències electorals dels ciutadans europeus", explica l'investigador.
La recerca ha fet ús de les dades procedents de l'Enquesta Social Europea (European Social Survey, ESS), una de les enquestes internacionals de més prestigi i rigor metodològic. Per mitjà de tècniques quantitatives (i, en particular, d'anàlisi multinivell), aquest treball ha analitzat els factors que tenen una major incidència en la decisió de votar un challenger party (tant de dretes com d'esquerres) enfront de l'opció de seguir donant suport a un dels partits tradicionals.
Manca de confiança i insatisfacció pel que fa a la conjuntura econòmica negativa
"L'anàlisi empírica revela que el vot als challenger parties s'explica majoritàriament per la falta de confiança en els principals actors de representació política (partits polítics i classe dirigent). Així mateix, la insatisfacció ciutadana respecte a la situació econòmica nacional és un altre factor que està associat amb la decisió de votar els partits anti-establishment", afirma Danilo Serani.
D'aquesta manera, segons l'autor, es pot afirmar que els challenger parties aconsegueixen catalitzar el descontentament ciutadà cap als mitjans de representació política tradicionals. En particular, els discursos anti-establishment i la retòrica antielitista dels challenger parties representen una atracció vàlida per a aquells ciutadans que desconfien de la seva classe política.
Relació entre la desconfiança política i la mala situació econòmica
El treball també ha aportat llum sobre la relació entre la desconfiança política i la situació macroeconòmica d'un país. "El mecanisme del vot de protesta impulsat per la falta de confiança és més intens en aquelles eleccions que es van celebrar en el context d'una situació econòmica negativa", assegura Danilo Serani. I afegeix: "La desconfiança en els actors tradicionals de representació política i la recessió econòmica es reforcen recíprocament a l'hora de determinar l'èxit electoral dels partits antiestablishment".
Aquestes troballes, conclou l'investigador de la UPF, poden explicar perquè alguns dels casos més reeixits de challenger parties s'han produït a Espanya i Itàlia, dos dels països més afectats per la conjuntura econòmica negativa.
Article de referència: Danilo Serani (octubre del 2019): "A time-sèries cross-sectional analysis of the impact of political distrust and the economy in the aftermath of the Great Recession". European Politics and Society https://doi.org/10.1080/23745118.2019.1672918