Vés enrere Les "cançons del cervell" revelen que ens fem conscients dels senyals del nostre entorn en 200 mil·lisegons

Les "cançons del cervell" revelen que ens fem conscients dels senyals del nostre entorn en 200 mil·lisegons

Amb quina escala de temps operen les dinàmiques cerebrals?, és la pregunta que s'han plantejat Gustavo Deco, Josephine Cruzat i Morten Kringelbach en un treball que han publicat el 4 de febrer a Nature Communications. Una investigació liderada per Deco, director del Centre de Cognició i Cervell i investigador ICREA.

14.02.2019

Trobar l'escala de temps òptima és una qüestió fonamental no només en neurociències. Per exemple, la meteorologia i el clima, operen a escales diferents: es parla de pluja a una escala temporal de minuts i d’hores; mentre que les estacions humides es mesuren en una escala temporal de mesos i el canvi climàtic en dècades. Per tant, si allò que interessa és predir la pluja, els mesuraments presos en segons, mesos o anys, no seran particularment útils.

En el cervell humà, amb quina escala de temps operen les dinàmiques cerebrals? Amb quina rapidesa ens fem conscients dels senyals del nostre entorn? Un nou estudi demostra que el cervell humà té una escala de temps òptima de al voltant de 200 mil·lisegons, temps en què transmet informació a través de les diferents àrees cerebrals.

L'escala de temps és un factor clau per al processament conscient de la informació. Una vegada que la informació entra al cervell, aquesta ha d'estar ràpidament disponible en moltes àrees perquè l'estímul sigui percebut de manera conscient. Un estudi recent en primats va obtenir registres de diverses àrees cerebrals i va trobar que l'aparició d'un estímul visual s'associa amb una forta activitat sostinguda en l'escorça prefrontal -de al voltant de 200-250 mil·lisegons - quan l'animal reporta haver vist l'estímul-. Davant del mateix estímul, aquesta activitat frontal va ser molt més feble i ràpida quan els estímuls no van ser conscients i per tant no van ser reportats.

"El nou marc espai-temporal, que poèticament hem anomenat "cançons del cervell", aporta dades rellevants sobre les xarxes que estan involucrades en la transmissió de la informació a aquesta escala de temps ràpida i a nivell del cervell en el seu conjunt”

D'acord amb un estudi publicat el 4 de febrer de 2019 a la revista Nature Communications, un equip internacional d'investigadors ha aconseguit avenços significatius en la comprensió de l'escala de temps a la que opera la dinàmica del cervell en el seu conjunt. Un treball que ha estat liderat per Gustavo Deco, professor d'investigació ICREA del Departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (DTIC) i director del Centre de Cognició i Cervell (CBC) a la UPF, amb Josephine Cruzat i el professor Morten Kringelbach de les Universitats d'Oxford (Regne Unit) i Aarhus (Dinamarca).

“Aquests resultats donen suport i amplien el coneixement existent fins ara sobre quan la informació es torna conscientment disponible al cervell humà"

El professor Gustavo Deco -autor principal de l'estudi, ha afirmat: "El nou marc espai-temporal, que poèticament hem anomenat "cançons del cervell", aporta dades rellevants sobre les xarxes que estan involucrades en la transmissió de la informació a aquesta escala de temps ràpida i a nivell del cervell en el seu conjunt. Com a tal, aquests resultats donen suport i amplien el coneixement que es tenia fins ara sobre quan la informació es torna conscientment disponible al cervell humà".

"De manera més general, les "cançons del cervell" podrien ser emprades per comprendre per què l'escala temporal del processament conscient canvia en algunes malalties i com aquestes noves troballes podrien tenir implicacions importants en la comprensió dels canvis existents en la malaltia neuropsiquiàtrica, i fins i tot en l'íntima naturalesa de la consciència", han afirmat Josephine Cruzat i Morten Kringelbach, coautors de l'article.

Treball de referència:

Gustavo Deco, Josephine Cruzat, Morten Kringelbach (2019),"Brainsongs framework used for Discovering the relevant timescale of the human brain",4 de febrer, Nature Communications, 10, núm. 583.