Vés enrere La inauguració del curs 2018-2019 de la UPF s’ha centrat en el concepte de Benestar Planetari

La inauguració del curs 2018-2019 de la UPF s’ha centrat en el concepte de Benestar Planetari

Jordi Camí, catedràtic de Farmacologia de la UPF, ha impartit la lliçó inaugural "El cervell il·lusionista. A propòsit de les neurociències que hi ha darrere la màgia", en el decurs d'un acte en què s'han lliurat els premis del Consell Social.
09.10.2018

 

Planetary Wellbeing, un projecte que la UPF ha posat en marxa recentment per tal de cercar solucions als problemes globals del planeta, amb incidència sobre la qualitat de vida de les persones, ha centrat l’acte d’inauguració del curs acadèmic 2018-2019.

L’acte, celebrat el 9 d'octubre, al migdia, a l’auditori del campus de la Ciutadella, ha inclòs la lliçó inaugural "El cervell il·lusionista. A propòsit de les neurociències que hi ha darrere la màgia”. La lliçó ha anat a càrrec de Jordi Camí, catedràtic de Farmacologia del Departament de Ciències Experimentals i de la Salut (CEXS) de la UPF, director general del Parc de Recerca Biomèdica (PRBB) i director de la Fundació Pasqual Maragall.

> Vídeo de l'acte inaugural publicat a Youtube


La inauguració, presidida per Jaume Casals, rector de la UPF,  ha comptat amb la presència de Maria Àngels Chacón, consellera d’Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya; Núria Basi, presidenta del Consell Social de la UPF, a més d’altres càrrecs acadèmics de la Universitat i personalitats vinculades a l’àmbit universitari i de l’ensenyament de Catalunya.

L'acte ha començat amb una benvinguda a càrrec de Jaume Casals, que ha donat pas a la projecció de la videomemòria del curs 2017-2018 de la UPF, un repàs de les principals fites assolides en els àmbits de la docència, la recerca i la transferència, la projecció institucional i la comunitat universitària. La videomemòria ha tingut com a fil conductor la commemoració del 150è. aniversari del naixement de Pompeu Fabra, que a la UPF se celebra amb diverses activitats per divulgar la seva figura i la seva obra.

> Videomemòria del curs 2017-2018


Seguidament, Jaume Casals ha donat pas a la lliçó inaugural de Jordi Camí, sota el títol "El cervell il·lusionista. A propòsit de les neurociències que hi ha darrere la màgia".

Lliçó inaugural de Jordi Camí

El professor Camí ha presentat una anàlisi dels mecanismes (resumits en quatre punts o quatre aspectes que han de dominar els il·lusionistes) que expliquen com funciona la màgia, des de la perspectiva de les neurociències. “La màgia s’aprofita de totes les estratègies del nostre cervell”, ha assegurat.

Segons Jordi Camí, per tal d’aconseguir la il·lusió de la impossibilitat, la màgia juga amb els nostres automatismes, amb les predisposicions cognitives. "En definitiva, els mags han après a dialogar amb el cervell inconscient, aquest nostre gran desconegut”.

Lliçó inaugural íntegra en PDF

Extractes de la lliçó

Il·lusió de continuïtat: “Tot i que captem de manera discontínua el que hi ha al món, la nostra experiència és contínua, no és fraccionada [...] És però una continuïtat il·lusòria, ja que el cervell fusiona les diferents pinzellades que anem fent en una mateixa escena, i omple els buits gràcies a la informació que va retenint de manera efímera a les memòries sensorials [...] Aquesta il·lusió de continuïtat té els seus efectes col·laterals. Un d’ells és l’anomenada 'ceguesa al canvi'”.

-Processament d’informació exterior per part del cervell només quan detecta diferències: “El contrast i el context són les nostres referències a l’hora de processar el que rebem pels sentits [...] Els receptors dels òrgans dels sentits i les neurones només reaccionen, s’activen, quan hi ha contrast. Si quelcom a l’escena es mou o és anòmal genera contrast, ens crida l’atenció, ens fa reflexionar”.

El control de l’atenció: "Per concentrar-nos en quelcom en concret utilitzem un procés d’orientació i de filtre que anomenem atenció, un procés que es recolza en la memòria a curt termini [...] Quan observem una cosa per primera vegada hem de fer un esforç d’atenció dirigit a interpretar els fets observats, un esforç que no té res a veure amb l’esforç que cal fer quan l’escena ja ens és familiar".

Acte de percebre a partir de la interpretació de la informació: “Percebre és interpretar, la qual cosa és possible gràcies al que hem après, gràcies a la informació que guardem a les nostres memòries. Percebre és inferir, i és un procés que ens obliga a ser creatius [...] El procés perceptiu té la particularitat que sempre ens ofereix solucions, no ens deixa mai a l’estacada; a més, les solucions emergeixen immediatament, de manera automàtica”.

Lliurament dels premis del Consell Social

Acabada la lliçó inaugural, s'han lliurat els premis del Consell Social de la UPF. Pere Torra, secretari general de la Universitat, ha desgranat els noms dels projectes i de les persones guanyadores, que han anat desfilant per l’escenari, per recollir els guardons de mans de Núria Basi, presidenta del Consell Social.

Es tracta dels premis a la qualitat en la docència; a la transferència de coneixement; a la iniciativa i a la innovació en l’administració i serveis, i finalment, als guanyadors de la cinquena edició del Concurs de Projectes de Responsabilitat Social Solidària, impulsat conjuntament amb el Vicerectorat per a la direcció de projectes per al compromís social i la igualtat.

L'acte ha continuat amb un bloc de parlaments de les autoritats, que ha engegat Núria Basi, presidenta del Consell Social de la UPF.

Parlament de Núria Basi

> Parlament íntegre de Núria Basi

Extractes del parlament

 “Vull que l’optimisme i l’orgull centrin la reflexió en veu alta que em permet la inauguració d’aquest nou curs. I ho faré a despit de les conseqüències de les retallades dels darrers anys i del context complex actual del país. Crec que tots ens ho mereixem”.

La cooperació ens ha fet grans, tant als universitaris com al país, per les moltes coses que el cultiu del coneixement contribueix al desenvolupament i al progrés social”.

“La UPF sempre innova i mira endavant, creant nous models d’estudis, excel·lint en la recerca, millorant en la gestió i, sobretot, tenint cura d’allò que la significa”.

“De la meva part, essent aquest, potser, el darrer curs de mandat, vull manifestar, també, orgull i compromís; dues actituds que he intentat observar al llarg d'aquests anys”.

Parlament de Maria Àngels Chacón

La consellera d’Empresa i Coneixement ha començat el seu parlament amb un record per als presos i exiliats i per a l’historiador Josep Fontana, fundador de l’Institut d’Història Jaume Vicens i Vives de la UPF, traspassat recentment.

La consellera ha afirmat que la universitat ha de ser una combinació generadora de bones posicions en els rànquings internacionals i també de coneixements i de persones, “fites que la UPF ha anat aconseguint en el context universitari català, fruit de l’esforç individual i col·lectiu de moltes persones, a partir de la qualitat i el rigor”. En aquest context, ha repassat els darrers resultats obtinguts per la Universitat en els principals rànquings mundials: “Aquest reconeixement és alhora un resultat que ajuda a construir país”, ha emfasitzat.

Seguidament, i citant un article de Francesc Xavier Grau, secretari d'Universitats i Recerca, s'ha centrat en el sistema universitari català, que ha definit com “un dels més compactes del món i competitius a escala global”, i bàsic en termes d’ascensor social i impacte econòmic per al país.

La consellera ha lamentat que l’actual context polític hagi impedit fer les reformes pendents en l’àmbit universitari i de la recerca, en camps com ara el professorat (“fa deu anys que no hi ha una renovació adequada, i hi ha un recurs excessiu a determinades figures de contractació precaritzades”), la governança i la captació de talent.  “Cal avançar en les bases i en la coordinació del sistema universitari per millorar i fer possible la societat del coneixement”, ha destacat.

Maria Àngels Chacón ha esmentat que dins el pla de govern de la Generalitat s’està desenvolupant el Pacte Nacional per a la Societat del Coneixement, un procés de discussió i anàlisi que pretén un acord ampli i un consens entre la ciutadania, els agents econòmics, l’administració i la societat. Aquest pla hauria d’incloure un equilibri dels pressupostos, millores en els departaments universitaris, una política efectiva de recerca i de personal. “Hem de pensar en el llarg termini, crear nous mecanismes, que facin possible que els recursos de recerca i desenvolupament suposin el 2% del PIB, amb el suport del sector privat, com en països del nostre entorn”.

Finalment, la consellera s’ha volgut adreçar als estudiants i exhortar-los perquè, a banda d’adquirir coneixements excel·lents, habilitats tècniques i no tècniques, no deixin de tenir consciència de qui són, de la societat a la qual pertanyen, ja que d'ells depèn el futur d’aquesta societat.

Parlament del rector Jaume Casals

> Parlament íntegre de Jaume Casals en PDF

Extractes del discurs

“Estrictament parlant no tot és ciència, a la universitat. Pretendre que els motlles de la ciència s’apliquin exhaustivament a tot esdeveniment acadèmic és un error al qual ens han acostumat certs fantasmes, crec que menys freqüents avui que fa uns anys, però encara presents. La universitat té també una extraordinària labor cultural entre les mans i crec que la nostra universitat faria bé de destacar en aquest terreny com destaca en els estàndards científics”.

“Ens és del tot imprescindible ser una universitat exemplar en aquesta dimensió cultural i comunicativa. Al meu parer, no hi ha una institució científicament creïble si no recolza també en aquest fonament congènit de tota universitat que es preï de dur aquest nom. [...] Tota la bondat que pugui tenir l’activitat acadèmica de la UPF no serveix per a res si no es pot mesurar en termes de quin impacte té en el món”.

“Planetary Wellbeing és el nom propi d’una temptativa de posar seriosament a prova la UPF al voltant d’un perfil amb un relleu igualment científic que social, un perfil transversal que ens obliga a relativitzar les fronteres de les nostres unitats acadèmiques i administratives en interès del coneixement i de l’aplanament de l’organització [...] Aquest senyal, ben dibuixat, faria un gest indiscutible de la UPF en direcció a això que acabo d’anomenar 'capacitat d’impacte', és a dir, el gest una mica massa insòlit en el nostre entorn en favor del progrés i el benestar que, com a universitat, estem obligats a fer”.

Finalment, Jaume Casals ha tancat el seu parlament declarant inaugurat el curs 2018-2019, i el Cor de la UPF ha interpretat la cançó tradicional universitària Gaudeamus igitur.

Biografia de Jordi Camí

Jordi Camí Morell és doctor en Medicina i catedràtic de Farmacologia al Departament de Ciències Experimentals i de la Salut (DCEXS) de la UPF. La seva activitat científica es va centrar, durant més de 25 anys, en el camp de les neurociències i, en particular, en el de les drogues d’abús. Després va desplaçar la seva trajectòria cap als àmbits de la bibliometria, l’avaluació i la política científica.

Des de l’any 2005, Camí dirigeix el Parc de Recerca Biomèdica (PRBB), una iniciativa de la UPF juntament amb la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona, que està format per sis centres de recerca d’excel·lència i que s’ha convertit en un dels grans nuclis de recerca biomèdica del sud d’Europa. Des del 2008, el catedràtic dirigeix la Fundació Pasqual Maragall, centre adscrit a la UPF, on impulsa projectes científics per prevenir la malaltia d’Alzheimer i comprendre millor la cognició, la memòria i les malalties neurodegeneratives que hi estan relacionades.

Des del novembre de l’any 2017 és membre numerari adscrit a la Secció de Ciències Biològiques de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC).

El cartell inaugural del curs 2018-2019 és obra d’Antoni Vives Fierro

El cartell inaugural del nou curs és un collage i ceres sobre paper, en el qual es plasma un retrat de Pompeu Fabra, que coincideix amb l’any commemoratiu del 150è. aniversari del seu naixement.

Antoni Vives Fierro (Barcelona, 1940) és un pintor català, especialitzat en paisatges urbans. Va estudiar a la Llotja de Barcelona i es va formar al Cercle Artístic de Sant Lluc, on fou alumne de Josep Maria Garrut i Romà i de l’escultor Tomàs Bel i Sabatés.

El 1961 es va establir a París i l’any següent va exposar per primer cop a Cartagena. Des de 1970 viu principalment a Londres, una ciutat que protagonitza molts dels seus quadres i en la qual va fer exposicions a inicis de la dècada dels setanta. Des de 1980 torna a centrar la seva obra a Barcelona, i des de mitjans dels noranta, a l’Havana.

És un pintor polivalent, que utilitza diferents tècniques en les seves pintures, tot i que diurant els darrers anys s'ha decantat per l'oli amb el collage. Té un estil figuratiu amb un postimpressionisme de temes urbans o suburbials, tot i que una part de la seva obra és paisatgística. Ha realitzat també una important obra gràfica, en la qual destaca la producció de cartells de caràcter comercial i commemoratiu.

Parteix de les ciutats com a organismes vius per crear unes obres amb personalitat plural i dinàmica, amb construcció i destrucció alhora, amb cartells i rètols que formen part d'un conjunt que és primordialment comunicatiu, des de les formes fins als colors.

El seu treball ha estat reconegut amb diferents guardons, com la medalla d'or i el premi Girona de pintura (1979), els premis Ricard Canals de pintura (1980) i Clau de Barcelona (1998). El 1997 va rebre el premi de la Generalitat de Catalunya pel disseny de la Joia de la sardana; el 2002 se li va atorgar la Creu de Sant Jordi i el 2003 va obtenir el premi Joan Fuster d’assaig per El nacionalisme que ve.

> Galeria d'imatges de l'acte d'inauguració del curs acadèmic 2018-2019

Acte oficial d'inauguració dels curs acadèmic 2018-2019

Multimèdia

Categories:

ODS - Objectius de desenvolupament sostenible:

Els ODS a la UPF

Contact