Vés enrere L’evolució de la política nacional determina la confiança dels ciutadans espanyols sobre la Unió Europea

L’evolució de la política nacional determina la confiança dels ciutadans espanyols sobre la Unió Europea

És una de les principals conclusions que es desprèn d'un estudi elaborat per Mariano Torcal, catedràtic de Ciència Política i codirector del Research and Expertise Center of Survey Methodology de la UPF, publicat al Journal of European Public Policy.
14.01.2019

 

Des de l'any 2008, la confiança política en les institucions europees ha patit un deteriorament notable en molts dels seus estats membres, Espanya inclosa, i ha donat lloc a una creixent anàlisi sobre les seves causes. Aquest debat s'ha focalitzat en l'evolució econòmica i social, conseqüència de les polítiques d'austeritat propiciades des de les mateixes institucions europees, i en la seu evident manca de resposta davant les creixents demandes ciutadanes.

Un estudi elaborat per Mariano Torcal, catedràtic de Ciència Política i codirector del Research and Expertise Center for Survey Methodology (RECSM) de la UPF, juntament amb Pablo Christmann, investigador postdoctoral de GESIS Leibniz Institute for the Social Sciences de Mannheim (Alemanya), vol explicar, a partir del cas d'Espanya, la disminució de la confiança utilitzant un argument poc explorat fins ara per analitzar aquest recent declivi: les complexes relacions entre els diferents nivells de govern que caracteritzen els països de la Unió Europea (UE).

La recerca es basa en la "hipòtesi de congruència", segons la qual els ciutadans d'Espanya han anat extrapolant la seva creixent desconfiança en les institucions nacionals cap a les institucions de la UE.

La investigació, publicada recentment al Journal of European Public Policy, presenta evidències basades en la "hipòtesi de congruència", segons la qual els ciutadans d'Espanya han anat extrapolant la seva creixent desconfiança en les institucions nacionals cap a les institucions de la Unió Europea. Segons Mariano Torcal, "en el nostre treball vam mostrar que la hipòtesi de la congruència o el contagi des de la confiança expressada a escala nacional apareix com la lògica dominant a l'hora d'explicar tant el deteriorament com les diferències individuals respecte al grau de confiança cap a les institucions de la UE".

Pel que fa als diferents aspectes que influeixen en el fet que la política nacional sigui el principal mecanisme a través del qual els ciutadans espanyols formen les seves opinions sobre la UE, la investigació destaca, en primer lloc, la crisi de confiança cap a les institucions nacionals, propiciada per una síndrome general de desconfiança cap a les institucions de representació política; en segon lloc, per l'avaluació negativa de la tasca del govern nacional; i en tercer lloc, per l'evolució negativa de la situació econòmica i política, amb un creixent impacte de la visibilitat de la corrupció.

La metodologia del treball s'ha basat en una anàlisi longitudinal a partir de dos conjunts de dades de diferents panells a Espanya. El primer consisteix en 28 enquestes agrupades procedents de les mostres espanyoles de l'Eurobaròmetre i recollides entre els anys 1999 i 2015, que permet estimar els efectes del context a llarg termini. El segon conjunt de dades prové d'una enquesta de panell realitzada durant dos anys successius (2014 i 2015) amb informació de 3.916 ciutadans espanyols.

El nivell de confiança en les institucions de la UE és dinàmic

Mariano Torcal destaca que l'efecte d'aquesta extrapolació a Espanya no és sempre uniforme i constant al llarg del temps: les dinàmiques de deteriorament de confiança en les institucions de la UE depenen de les condicions econòmiques i polítiques nacionals, així com de l'aparició de escàndols nacionals de corrupció. En aquest sentit, es pot dir que l'efecte contagi s'agreuja en èpoques de crisi, a mesura que la situació econòmica empitjora, o segons si la percepció de corrupció política augmenta. (Veure gràfics).

Un component racional que ajuda a formar-se una opinió sobre la UE

Malgrat tot l'anterior, aquest estudi també ha detectat, encara que en un grau molt menor, l'existència d'un component "racional" a l'hora que els espanyols es formin les seves impressions de la Unió Europea, i que fa que basin la seva opinió centrant-se en el nivell corresponent de govern; és a dir, en la valoració del funcionament de les institucions Europees mateixes. Aquest component es pot dir que funciona com a contrapès, i que contraresta l'efecte d'extrapolació o de contagi.

Segons Mariano Torcal, "l'efecte de la valoració que un nombre gens menyspreable de ciutadans espanyols fan del bon acompliment a nivell de la Unió Europea importa bastant quan es tracta de formar-se opinions sobre les institucions de la UE i el funcionament de la democràcia en aquest àmbit. Aquest fet ajuda a comprendre que el nivell mitjà de confiança dels ciutadans espanyols cap a les institucions de la UE és substancialment més gran que el que tenen cap a les institucions nacionals, tot i la presència d'un important efecte negatiu de contagi des d'aquest àmbit nacional".

Alguns dubtes per resoldre i àmbits en què avançar

Mariano Torcal apunta que, tot i les conclusions de l'estudi, cal tenir en compte certes limitacions. D'una banda, la mesura que aquests arguments i comportaments són extrapolables a països que no estan patint una crisi tan severa, que els seus governs nacionals no estan tan qüestionats, o en què les institucions nacionals gaudeixen de més confiança. "Els resultats obtinguts en el cas espanyol pot ser que només puguin traslladar-se a altres països d'Europa amb situacions similars, com Portugal, Grècia o Itàlia", afirma.

"No es pot negar la possibilitat que el caràcter multinivell i supranacional del govern en els països europeus tingui efectes negatius en la percepció de manca de confiança en les institucions nacionals".

D'altra banda, el codirector de RECSM alerta que no es pot negar la possibilitat que el caràcter multinivell i supranacional del govern en els països europeus tingui efectes negatius en la percepció de manca de confiança en les institucions nacionals, a causa que generi, entre els ciutadans, una sensació que les institucions nacionals amb prou feines són molt importants davant del domini de les decisions dels organismes supranacionals. Però "aquesta hipòtesi, gens menyspreable, requeriria un model diferent d'anàlisi i una discussió més general sobre governança global i representació política nacional", conclou Mariano Torcal.

Treball de referència: M. Torcal, Pablo Christmann (diciembre 2018). "Congruence, national context and trust in European institutions". Journal of European Public Policy. https://doi.org/10.1080/13501763.2018.1551922

Multimèdia

Categories:

ODS - Objectius de desenvolupament sostenible:

Els ODS a la UPF

Contact