Julio Manrique: "La Universitat i el teatre tenen moltes coses en comú: són dos bons llocs per a les preguntes"
Julio Manrique: "La Universitat i el teatre tenen moltes coses en comú: són dos bons llocs per a les preguntes"
Julio Manrique: "La Universitat i el teatre tenen moltes coses en comú: són dos bons llocs per a les preguntes"
Julio Manrique, actor, director, productor teatral i antic estudiant de Dret de la Universitat, ha pronunciat la lliçó inaugural que ha obert el curs acadèmic 2020-2021 de la UPF, en un acte que enguany ha tingut format virtual, degut al context sanitari provocat per la pandèmia. Prop d'un miler de persones, han seguit a través de la web de la UPF la retransmissió de l'acte, que també ha tingut cobertura per les xarxes socials (#inauguracioUPF).
L'acte d'inauguració oficial del nou curs acadèmic, que ha tingut lloc el 20 d'octubre, a les 13.00 hores, ha inclòs una benvinguda i un parlament de cloenda a càrrec de Jaume Casals, rector de la UPF, en directe des de l'auditori del campus de la Ciutadella, que han comptat amb interpretació de llengua de signes catalana; i les intervencions gravades en vídeo de Ramon Tremosa, conseller d’Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya; Ada Colau, alcaldessa de Barcelona i Montserrat Vendrell, presidenta del Consell Social de la UPF, a més de la interpretació de la peça Gaudeamus igitur per part del Cor de la UPF, com a clausura.
Un muntatge audiovisual basat en el cartell inaugural del curs acadèmic 2020-2021, obra d'Albert Serra, director de cinema i artista polifacètic, que s'ha presentat en primícia, ha servit com a obertura de l'acte. L'obra transmet inconformisme, la voluntat de no defallir, i ens confronta amb l'apassionant dubte de l'enigma. Una invitació a l'atreviment, un itinerari obert cap a nous horitzons.
Jaume Casals, després d'unes paraules de benvinguda, ha donat pas a la videomemòria del curs 2019-2020 de la UPF, que ha inclòs els apartats de Comunitat; Docència; Recerca; Entorn i projecció; Internacionalització; Finançament i campus; Compromís social i Represa per al curs 2020-2021. La celebració enguany del 125è. aniversari de la primera projecció de cinema per part dels germans Lumière serveix de fil argumental per fer un repàs de les principals activitats d'un curs acadèmic molt marcat per la covid-19.
>Vídeomemòria del curs acadèmic 2019-2020
Lliçó inaugural de Julio Manrique
La part central de l'acte l'ha protagonitzat Julio Manrique i Vicuña, actor, director i productor cinematogràfic, i antic alumne de Dret de la Universitat Pompeu Fabra (promoció 1995), que ha pronunciat la lliçó inaugural del curs 2020-2021, enregistrada des de la Sala de Reflexió del campus de la Ciutadella. En el seu parlament, ha fet un paral·lelisme entre la Universitat i el món del teatre, dins el qual va fer les primeres passes durant la seva etapa universitària, com a membre de l'Aula de Teatre de la UPF.
> Lliçó inaugural completa de Julio Manrique (document en pdf, 5 pàgs.)
> Vídeo amb la lliçó inaugural completa (11:45 min)
Extractes de la lliçó:
"Poques vegades, en la meva carrera d’actor, he gaudit tant com jugant a ser Hamlet, cada dia, durant unes hores. (...) I per què us estic parlant de Hamlet? Perquè crec que, essencialment, Hamlet és una persona jove i intel·ligent que es fa preguntes. Sobre la mort, és clar, però també, i sobretot, sobre la vida. Sobre com omplir de sentit la nostra vida assumint el fet indefugible que la vida és finita i que, tard o d’hora, tots morirem".
"Ben mirat, la Universitat i el teatre tenen moltes coses en comú. Ambdós són, per naturalesa, espais socials, espais de trobada. I són també dos bons llocs per a les preguntes. Per interrogar-nos, per posar-nos en qüestió, per aturar-nos i mirar d’entendre el món cada vegada més complex i accelerat en què vivim".
"Potser la pandèmia limitarà i condicionarà temporalment l’aspecte social, la manera de trobar-nos, tant a les aules com als teatres. Ja ho està fent, és innegable. Però en canvi, malgrat totes les adversitats, crec que hauríem de lluitar per mantenir encesa la flama de la curiositat, l’emoció i el coneixement."
"La covid-19 és, indiscutiblement, una putada enorme en molts sentits. Però, de vegades, passada la fase, necessària i saludable, de cabreig i de queixa, s’obre un espai per pensar, per reflexionar, per observar les coses amb uns ulls nous, uns ulls potser desencantats però també potser més oberts, uns ulls capaços d’enfocar millor".
"Us desitjo de tot cor que el vostre pas per la universitat estigui, malgrat les dificultats, ple d’apassionades preguntes, de recerques i de descobertes que generin noves preguntes que pugueu compartir i posar en comú. Que, com Hamlet, us rebel·leu contra les injustícies i desemmascareu els traïdors".
La segona part de l'acte s'ha obert amb la projecció del vídeo institucional "Pregunta", una peça que exhorta a no deixar mai de preguntar, perquè "sense la pregunta, sobretot, no existeix la cerca incansable, a vegades estèril, de la resposta".
Parlaments de les autoritats
Seguidament, s'han encadenat els parlaments a càrrec (per aquest ordre) de Montserrat Vendrell, presidenta del Consell Social de la UPF; Ramon Tremosa, conseller d'Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya, i Ada Colau, alcaldessa de Barcelona.
> Vídeo amb els tres parlaments complets (6:06 min)
Parlament de Montserrat Vendrell
Extractes del parlament:
"Inaugurem un nou curs en un any, el 2020, que ens ha obligat a tots a prendre consciència d’una nova normalitat, a adaptar-nos a situacions mai viscudes i enyorar tot allò que donàvem per fet".
"També, aquesta Universitat, els investigadors i els estudiants han contribuït amb els seus coneixements més que mai, des de Medicina, a Biologia, a Dret, a Comunicació, a la gestió de l’emergència que ens ha imposat la pandèmia".
"Des del Consell Social, l’òrgan que representa la societat dins la Universitat, hem donat suport a totes aquestes tasques com també hem impulsat projectes en l’àmbit de la innovació, la transferència, la igualtat i la solidaritat".
Parlament de Ramon Tremosa
Extractes del parlament
"El caràcter extraordinari d’aquest curs ens ha obligat a preparar a contra rellotge un model híbrid de classes presencials i telemàtiques per tal de fer viable sobretot la formació, però també la recerca i la investigació, claus que són per sortir d’aquesta crisi sanitària, política i social".
"La UPF és un actor principal en aquest marc d’èxit, un marc en el qual hem d’invertir-hi més perquè és el nostre futur: digitalització, sostenibilitat, tot plegat en definitiva progrés i benestar".
"D’aquesta manera, fins a l’any 2024 el Govern català preveu assolir una despesa global en R+D+I equivalent al 2’12% del PIB català, amb l’objectiu d’igualar-nos a la mitjana de la Unió Europea".
"En aquest sentit, us encomano tant al Govern de la Generalitat, l’Ajuntament de Barcelona i la vostra Universitat a seguir treballant conjuntament per fer possible el projecte Ciutadella del Coneixement construint un node de coneixement capdavanter a Europa amb uns 7.000 metres quadrats dedicats a la recerca".
Parlament d'Ada Colau
Extractes del parlament
"Ara mateix és veritat, és un moment complicat, però tenim algunes certeses i una d’elles és que necessitem més que mai com a ciutat de Barcelona les nostres universitats, els nostres centres de recerca. Necessitem pensament, reflexió crítica per enfrontar els grans reptes que tenim".
"Enfrontem reptes globals planetaris com pot ser l’emergència climàtica, el creixement de les desigualtats o una pandèmia que ha posat encara més en evidència les grans mancances que tenia el nostre sistema fins ara".
"Per tant hem de reinventar-nos, hem de repensar moltes coses i vosaltres heu de ser protagonistes d’aquesta reflexió".
Parlament del rector Jaume Casals
El darrer parlament de l'acte ha anat a càrrec del rector de la UPF, que ha fet en directe des d'un auditori del campus de la Ciutadella buit. Jaume Casals centra la seva intervenció en aspectes com la llibertat d'expressió, l'adaptació de la Universitat a la pandèmia, el model de finançament, el context polític i legislatiu o el sistema universitari, i fa un repàs de les principals fites aconseguides i reptes que la institució té al davant.
> Parlament íntegre de Jaume Casals, rector de la UPF (17.46 min)
Extractes del parlament
"Aquest darrer atemptat a França ha estat particularment cruel, perquè afecta la comunitat educativa (...). Em poso aquest cartell al davant: 'Sóc un professor'".
"La incultura és un perill gravíssim contra el qual estem obligats a lluitar tots, especialment els representants del poble de Catalunya".
"La UPF és un cavall ràpid que arrossega absurdament el carro d’un sistema nacional interessant i feixuc, que mai no anirà decididament endavant fins que un president decideixi que val la pena col·locar universitats i recerca en el seu primer paquet de preferències".
"Jo mai no he dit que hàgim de tenir cap preferència ni privilegi. Al contrari, m’he centrat sempre en un finançament per mèrits i esforços i, sobretot, en la llibertat de moviments".
"Cadascú de nosaltres és, en certa manera, part del compromís de tots. Crec que aquest compromís no hem sabut expressar-lo ni comunicar-lo correctament fins ara".
"El finançament públic i gratuït per als estudiants, per exemple, no em sembla dolent. Però la part pública ha de respondre i no pretendre mantenir una universitat de primera a preu de saldo".
"Us vull convidar amb totes les meves forces a entomar aquest curs i a acceptar els canvis de pista que probablement haurem d’anar fent de tant en tant sense desanimar-vos. Els problemes de la covid19 s’aniran superant i hem d’aconseguir sortir-ne reforçats per al curs que ve".
Després que el rector hagi declarat inaugural el curs acadèmic 2020-2021 de la UPF, la peça tradicional universitària Gaudeamus igitur, entonada per part del Cor de la UPF, i interpretada virtualment de manera coral pels integrants de la formació des del seu domicili, ha posat el punt final a l'acte acadèmic.
Julio Manrique, de la descoberta del teatre a la UPF fins a la interpretació, la direcció i la producció
Julio Manrique i Vicuña (Barcelona, 1973) va ser estudiant de Dret a la Universitat Pompeu Fabra (promoció 1995). Durant la seva etapa a la UPF va formar part de l’Aula de Teatre, en la qual va descobrir la seva vocació per aquesta disciplina artística.
A l’Aula de Teatre va coincidir amb Josep Maria Mestres, aleshores al capdavant dels tallers universitaris: el director teatral li va donar l'oportunitat de participar en el seu muntatge Enemic de classe, que va suposar el debut de Julio Manrique com a actor professional.
Després de completar la seva formació a l'Institut del Teatre, l’any 1998 va rebre una beca de la Unió de Teatres d'Europa, en representació del Teatre Lliure (un teatre en què posteriorment seria actor resident) per participar en un taller internacional d’investigació sobre l'obra de Shakespeare.
Julio Manrique té una àmplia trajectòria com a actor teatral, que l’ha portat a treballar amb alguns dels millors directors del país, com Àlex Rigola, Xavier Albertí, Sergi Belbel o Oriol Broggi. En l’àmbit televisiu, ha participat en diverses sèries, principalment de TV3, com ara La memòria dels cargols; Nissaga: l’herència, Porca Misèria, Temps de Silenci, Infidels, Cites, El Crac o Isabel, aquesta darrera per RTVE. També ha fet incursions al món del cinema, amb papers en pel·lícules com Soldados de Salamina, En la ciudad, Febrer o Caín.
El 2006 es va iniciar en la direcció escènica amb l'obra Els boscos a la sala Beckett, i va començar a formar la seva pròpia companyia teatral. El 2010 es va posar al capdavant de la direcció artística del Teatre Romea, en substitució de Calixto Bieito, càrrec que va ocupar fins al 2013. El 2011 va fundar la productora La Brutal, conjuntament amb els actors David Selvas i Cristina Genebat.
Alguns dels últims muntatges teatrals que ha dirigit han estat Jerusalem, de Jez Butterworth (Teatre Grec, 2019); La reina de la bellesa de Leenane, de Martin McDonagh (Biblioteca de Catalunya, 2019) i L’habitació del costat (The Vibrator Play), de Sarah Ruhl (La Villarroel, 2018). Recentment, ha dirigit i escrit l'obra Bouvetoya, que el passat 7 d'octubre va obrir el Festival Temporada Alta. El proper mes de desembre portarà Les Tres Germanes de Txéhov al Teatre Lliure.
Ha obtingut diversos premis Butaca a la millor direcció, per La forma de les coses (2008), American Buffalo (2010), Coses que dèiem avui (2011), El curiós incident del gos a mitjanit (2015), L’ànec salvatge (2017), a més del premi Butaca al millor actor per L’ordre del clan dels Zhao (2014).
Altres guardons rebuts han estat el premi de la Crítica de Teatre a la millor interpretació per Titus Andrònic, Ànsia, Hamlet, L’orde del clan dels Thao o Timó d’Atenes, entre d’altres; el premi de la Crítica de Teatre 2018 a la millor direcció per L’ànec Salvatge, i el premi Max 2018 de teatre com a millor actor.
Albert Serra, una de les figures més originals del panorama cinematogràfic europeu
Albert Serra és l'autor del cartell inaugural del curs 2020-2021 de la UPF. En referència a aquesta obra, el rector Jaume Casals, en el seu parlament, ha afirmat que "no puc mostrar sinó el meu entusiasme escoltant el Julio Manrique i mirant l’obra de l’Albert Serra. Crec que no hi ha invitació millor a destruir un dels vicis que combat, o hauria de combatre, la universitat. La mandra de pensar".
Albert Serra i Juanola (Banyoles, 1975) és un director i productor de cinema català i artista polifacètic. Llicenciat en Filologia Hispànica i Teoria de Literatura Comparada per la Universitat de Barcelona, en la qual també va fer el primer cicle d’Història de l’Art, és considerat una de les figures més originals del panorama europeu recent. Allunyat dels circuits més convencionals, és un referent en el cinema d’autor europeu contemporani.
Allunyat dels circuits més convencionals, és un referent en el cinema d’autor europeu contemporani.
Les seves pel·lícules s’han pogut veure en reconeguts festivals internacionals de cinema com Cannes (2006 i 2008), Toronto (2016), Locarno (2013), on va rebre el Lleopard d’Or al millor film per Historia de la meva mort; Marsella (2018), on va ser premiat pel film Roi Soleil, una fusió de la performance i la instal·lació, o Cannes (2019), on amb el film Liberté va guanyar el premi especial del jurat ”Un certain regard”. Altres premis que ha rebut han estat el Premi Barcelona de Cinema (2006) a la millor direcció novell, per Honor de cavalleria, i el Premi Gaudí (2009) a la millor pel·lícula per El cant dels ocells.
Li han dedicat retrospectives Institucions com Arts Santa Mònica de Barcelona (2010); el Centre Pompidou de París (2013), on Serra va presentar Els tres porquets; Cinematek de Brussel·les (2013) o Tate Modern de Londres (2015). Ha participat en destacats esdeveniments internacionals d’art com la Documenta de Kassel (2012) o la Biennal de Venècia (2015), on va representar Catalunya, amb la instal·lació Singularity. La seva obra es troba en col·leccions com el MoMA de Nova York o el MACBA de Barcelona.
Un estil únic que defuig tots els codis visuals tradicionals
Més a prop de la performance que no pas del cinema, les seves pel·lícules tenen una gran complexitat formal. Amb una acusada dilatació del temps i una gran lentitud, hi primen el misteri, l’ambigüitat, la bellesa de les imatges i un cert barroquisme. Serra practica un cinema d’assaig sovint inspirat en personatges històrics com Lluís XIV, literaris com Don Quixot o llegendaris com els Tres Reis Mags d’Orient.
El seu estil defuig tots els codis visuals a l’ús i tots els gèneres tradicionals: prioritza l’atmosfera visual per davant dels fets o d’allò que explica, i mai proposa un relat tancat o una narració amb un únic sentit de lectura. No acostuma a treballar amb actors professionals ni tampoc amb un guió tancat, i deixa que el mateix esdevenir de les situacions creades pels actors condueixi les escenes, que després reelabora en un llarg i laboriós procés de muntatge.