Investigadors mostren que la composició del microbioma de la pell humana pot ser modulada
Investigadors mostren que la composició del microbioma de la pell humana pot ser modulada
Científics de la UPF i l'empresa S-Biomedic han estudiat l'ús de bacteris vius per a modular la composició microbiana de la pell. Al treball, publicat a la revista Microbiome, han utilitzat mescles de diferents components microbians de la pell per a modular temporalment la composició dels bacteris cutanis de persones receptores amb finalitats terapèutiques o cosmètiques.
El cos humà és amfitrió d'una comunitat microbiana complexa i rica, que resideix principalment a la pell, la mucosa oral i els tractes gastrointestinals, i té funcions fonamentals en la salut i la malaltia. Més específicament, la pell està colonitzada per un gran nombre de microorganismes amb una composició d'espècies estable al llarg del temps. No obstant això, les malalties de la pell, com l'acne vulgar, l'èczema, la psoriasi o la caspa, s'associen amb alteracions microbianes importants i específiques.
La manipulació dirigida del microbioma humà pot convertir-se en una estratègia terapèutica potencial per al tractament i estudi de malalties. L'exemple més destacat és el tractament dels bacteris resistents als antibiòtics Clostridium difficile al microbioma intestinal mitjançant el trasplantament fecal. De manera similar, la manipulació del microbioma de la pell implica la promesa de noves estratègies terapèutiques per a les malalties cutànies.
La manipulació del microbioma de la pell implica la promesa de noves estratègies terapèutiques per a les malalties cutànies.
"Estem particularment interessats en Cutibacterium acnes i la seva diversitat de soques, ja que aquest bacteri representa una part important del microbioma de la pell humana, i certes soques estan associades amb un desequilibri en el microbioma que probablement causa l'acne vulgar", explica Marc Güell, cap del grup de Biologia Sintètica Traslacional del Departament de Ciències Experimentals i de la Salut (DCEXS). "Per tant, hem desenvolupat i provat un enfocament per a modular la subpoblació d'aquesta espècie", afegeix Güell.
Per a l'estudi, els investigadors van preparar solucions probiòtiques a partir de microbiomes de donants i les van aplicar a 18 voluntaris sans amb edats compreses entre els 22 i 42 anys. Es van definir vuit àrees diferents de la pell per a la seva aplicació, al pit i a l'esquena, escollides per la seva gran abundància de glàndules sebàcies.
Després d'unes poques setmanes, el microbioma de la pell torna a l'estat inicial i no van detectar efectes adversos.
Mostren que després de les aplicacions periòdiques d'un microbioma donant, el microbioma receptor esdevé més similar al donant. El nivell d'èxit depèn de la composició de tots dos microbiomes i de la càrrega bacteriana aplicada.
"Observem millors resultats quan s’utilitza una solució de donant de múltiples soques amb una pell receptora rica en un subtipus específic de Cutibacterium acnes amb característiques positives aïllades d'individus sans", diu Bernhard Paetzold, primer autor de l'estudi i cofundador i director científic de S-biomedic. Van veure que després d'unes poques setmanes, el microbioma de la pell torna a l'estat inicial i no van detectar efectes adversos.
Aquest mètode obre la possibilitat de desenvolupar solucions probiòtiques que ajudin la pell humana a passar d'estats microbians de la malaltia a uns saludables. "Esperem que aquesta metodologia es pugui utilitzar per a estudiar i modificar els components microbians de la pell i es pugui aplicar en futures teràpies i recerques en el microbioma de la pell i malalties relacionades", conclou Marc Güell.
En l'estudi van participar investigadors del Centre de Regulació Genòmica (CRG), la Universitat d'Aarhus (Dinamarca) i l'Otto-von-Guericke-Universität Magdeburg (Alemanya).
Article de referència:
B Paetzold, J R. Willis, J Pereira de Lima, N Knödlseder, H Brüggemann, S R. Quist, T Gabaldón and M Güell. Skin microbiome modulation induced by probiotic solutions. Microbiome, June 2019. DOI: 10.1186/s40168-019-0709-3.