Professors i investigadors del Centre d'Estudis de Ciència, Comunicació i Societat de la UPF (CCS-UPF) han participat en dos capítols del llibre “Communicating Science: a Global Perspective”, en el qual es documenta el sorgiment global de la comunicació científica moderna en 39 països del món.

Abans fins i tot que existissin els mitjans de comunicació de masses, es narraven les històries sobre les grans plagues i malalties, les catàstrofes naturals o els grans invents. No obstant això, en la majoria dels països del món, la professionalització de la comunicació científica i del periodisme científic ha tingut lloc durant els últims cinquanta anys. En el cas d'Espanya, l'emergència de la comunicació científica moderna i la seva professionalització han estat el resultat d'una suma de successos individuals, en els quals ha participat un gran nombre de persones, i incomptables activitats i accions.

El llibre “Communicating Science: a Global Perspective” representa el primer estudi publicat fins ara sobre l'emergència i desenvolupament de la comunicació científica moderna en el món. L'obra, que ha estat coordinada per Toss Gascoigne (un dels presidents més emblemàtics de la xarxa Public Communication of Science and technology, PCST), és el resultat d'un treball de més de quatre anys en què han participat 108 autors, representants de 39 països del món. Entre aquests s'inclouen països de tots els continents i regions, d'economies avançades (principalment d'Europa, Àsia i Amèrica) i emergents (com ara Rússia, Jamaica, Estònia, l'Iran i el Pakistan).

L'obra, publicada per l'editorial Australian National University Press, es presenta en una versió d'accés obert gratuïta i una versió de venda en paper. Gema Revuelta, directora del CCS-UPF, Vladimir de Semir, President del Consell Assessor i del Consell Social del CCS-UPF, i Carolina Llorente, coordinadora del CCS-UPF, són els autors del capítol referent a Espanya. Luisa Barbosa, responsable de projectes internacionals del centre, és co-autora del capítol referent a Colòmbia. Ambdós capítols són el resultat de l'esforç dels autors en reflectir no només el que saben en base a la seva experiència personal en aquest àmbit, sinó també a través d'un treball de documentació que inclou: literatura acadèmica i no acadèmica, entrevistes personals, consultes a associacions de comunicació científica, etc.

El desenvolupament de la comunicació científica moderna a Espanya

En el capítol referent a Espanya, l'objectiu dels autors ha estat millorar la comprensió general sobre l'evolució de la comunicació científica al país en les últimes dècades i com les narratives del que ha succeït a Espanya complementen la comprensió de l'evolució en altres països i en el món. “Per exemple, l'evolució de la comunicació científica a Espanya no es pot entendre sense parar esment a la seva relació amb la resta dels països de la Unió Europea, especialment els seus veïns França i Portugal, així com a les estretes i recíproques influències amb els països de Llatinoamèrica”, detalla Gema Revuelta.

Al nostre país, la comunicació de la ciència ha experimentat fases de creixement i recessió des dels anys 70, no obstant això, mai ha parat de professionalitzar-se. 

Al nostre país, la comunicació de la ciència ha experimentat fases de creixement i recessió des dels anys 70, no obstant això, mai ha parat de professionalitzar-se. Bons exemples d'això són “l'augment en el nombre de persones afiliades a les diverses associacions professionals; l'àmplia oferta d'estudis universitaris en comunicació científica; les xarxes professionals col·laboratives i l'emergència de grups de recerca dedicats a l'anàlisi d'aquest camp”, segons els autors. En el capítol, revisen el rol exercit pels mitjans de comunicació, universitats, associacions professionals i administracions en l'emergència i evolució de la comunicació científica moderna.

Tot i que l'objectiu del llibre està més centrat en explicar les històries individuals que a fer una anàlisi global, aporten algunes dades significatives. Els autors expliquen que, en concret, la major part de les 14 fites o indicadors seleccionats com a referents es produeixen al nostre país abans que en la mitjana, la qual cosa indica que Espanya es troba en el grup dels països en els quals la comunicació científica moderna va donar abans mostres d'estar professionalitzant-se i expandint-se.

“No obstant això, no podem parlar d'una història plana i senzilla, sinó tot el contrari: moltes d'aquestes primeres fites van ser el fruit de l'esforç individual de persones que es van esforçar per expandir aquesta professió, persones que poques vegades van comptar amb un suport institucional decidit ni amb un context propici”, apunta Gema Revuelta. “Esperem que el llibre sigui útil i d'interès per als professionals de la comunicació científica, els docents, els estudiants i el personal investigador en aquest àmbit”, conclou.

Treball de referència:

“Communicating Science: a Global Perspective” está disponible para su descarga gratuita en ANU Press. La versión impresa es de venta al público.