El cap de setmana del 28 i el 29 de maig se celebrarà a la Rambla del Raval la 15ª edició de la Festa de la Ciència. En 27 espais diferents i amb la col·laboració de 150 entitats de la ciutat, la festa obre al públic de totes les edats un ampli ventall de formats per viure la ciència en primera persona: experiments, instal·lacions, jocs, tallers, demostracions, espectacles, debats, microxerrades, itineraris i visites guiades, entre d’altres.

Aquest any el medi marí i la sostenibilitat guanyaran rellevància en la programació amb motiu del Decenni de les Ciències Oceàniques per al Desenvolupament Sostenible i els Anys Internacionals de la Pesca i Aqüicultura Artesanals, de les Ciències Bàsiques per al Desenvolupament Sostenible, i del Vidre.

Com cada any, diversos investigadors vinculats a la Universitat Pompeu Fabra, se sumen a la iniciativa per acostar la seva recerca a un públic general de totes les edats.

Biologia sintètica

Javier Santos Moreno i Guillermo Nevot, investigadors del Laboratori de biologia sintètica del Departament de Medicina i Ciències de la Vida de la UPF (SynBio Lab), han organitzat un taller diumenge pel matí on els majors de 12 anys podran manipular bactèries de la seva pròpia pell. Anomenat “Manipula els bacteris de la teva pell”, el taller introduirà als joves en aquest prometedor camp d’investigació on es dissenyen sistemes biològics en el laboratori amb noves característiques que no presenten la naturalesa.

Javier Santos Moreno i Guillermo Nevot, investigadors del laboratori de biologia sintètica del MELIS, han organitzat un taller on els majors de 12 anys podran manipular bactèries de la seva pròpia pell

Llengua i comunicació

La UPF també ha organitzat diverses activitats relacionats amb el llenguatge i la comunicació. Paulina Naranjo i Gema Revuelta, del Centre d’Estudis de Ciència, Comunicació i Societat (CSS-UPF) organitzen una microxerrada anomenada “Joves, comunicació i covid-19”. Presentada per Roser Alonso amb col·laboració de l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC), els ponents reflexionaran sobre com  ha estat la comunicació de la pandèmia entre la gent jove i com aquesta franja d’edats s’ha vist representada en el discurs dels mitjans de comunicació i presentaran diverses propostes per millorar la comunicació amb la joventut de la pandèmia, i en general, de la ciència.

Blanca Arias, Elisenda Bernal, Judit Freixa i Sergi Torner, dels grups de recerca InfoLex i ObNeo-IULATERM de la UPF, organitzen dissabte a la tarda la xerrada “Com definim les paraules noves?”. Donaran a conèixer el procés a partir del qual la lingüística aplicada recull alguns nous mots, com gamer, videoblog o achucable, així com el seu ús, significats i variants, per a definir-los i donar-ne a conèixer el significat. A més, els participants tindran la possibilitat de triar alguns neologismes que més les interessin i proposar-ne definicions.

Dissabte a la tarda, Gemma Boleda, de la UPF i la Institució Catalana de Recerca i Estudis (ICREA) explicarà com s’ho fa el corrector de WhatsApp per anticipar-se al text que volem escriure, o Google Translate per captar els matisos del text que volem introduir a la xerrada “Intel·ligència artificial i llenguatge”.

El desenvolupament del cervell

Judit Ciarrusta, del  Departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (DTIC) de la UPF, durà a terme dissabte a la tarda la xerrada “Com es desenvolupa el cervell? L’impacte d’experiències primerenques”. Els assistents aprendran com es creen les aptituds d’un bebè durant els seus primers dos anys de vida i l’important que són les interaccions amb l’ambient per al seu desenvolupament.

A més, investigadors d’altres centres vinculats a la universitat, com l’Escola Superior d’Infermeria del Mar (ESIMar-UPF) i l’Institut de Biologia Evolutiva (IBE:CSIC-UPF) organitzen també activitats per a les jornades. El primer centre durà a terme “Reanimant”, a càrrec de Daniel Martín Vilar i Joan Pozas Peña i el segon, “Melanogaster, Catch the Fly!”, a càrrec de Roberto Torres i Josefa González, de La Ciència Al Teu Món i el Grup de Genòmica Evolutiva i Funcional.