Notícies Notícies

Torna a la pàgina principal
Vés enrere

L’increment del nivell de mecanització d’un exèrcit redueix el risc d’un cop d’estat

L’increment del nivell de mecanització d’un exèrcit redueix el risc d’un cop d’estat

L’estudi, amb la participació d’Abel Escribà-Folch, professor del Departament de Ciències Polítiques i Socials de la UPF, és un dels primers a l’hora de relacionar l’estructura de les forces militars i els cops d’estat. El treball afirma que un nombre més alt de tancs i vehicles blindats en les forces armades, malgrat empoderar els exèrcits, redueix la probabilitat d’un cop d’estat a causa de l’augment dels costos d’execució i de coordinació.

23.05.2022

Imatge inicial

El risc que hi hagi un cop d’estat en un país està negativament relacionat amb els nivells de mecanització del seu exèrcit, entesa aquesta mecanització com el grau en què els militars depenen dels tancs i els vehicles blindats en relació amb el personal.

Aquesta és la principal conclusió d’un estudi en què ha pres part Abel Escribà-Folch, professor agregat del Departament de Ciències Polítiques i Socials de la UPF, juntament amb Ioannis Choulis de la Universitat d’Essex (Regne Unit), Marius Mehrl, de la Universitat de Munic (Alemanya), i Tobias Böhmelt, també de la Universitat d’Essex.

“Tot i que no qüestionem el principi que la mecanització enforteix l’exèrcit, a nivell material i operatiu, mostrem que els militars més poderosos no representen necessàriament una amenaça més gran per als governs en funcions”.

L’estudi, publicat recentment a la revista Comparative Political Studies, és un dels primers  a l’hora vincular de manera teòrica i empírica l’estructura de les forces militars amb la manera com sorgeixen els cops d’estat, així com el grau de mecanització de l’exèrcit amb les relacions civil-militars dels estats.

Segons els autors, el grau més elevat de mecanització de les forces armades, en un cop d’estat,n’augmenta els potencials costos d’execució i en fa més difícil la coordinació, uns factors que dissuadeixen els possibles conspiradors.

Una recerca que desafia la lògica del “dilema de tutela”

La pedra angular de les relacions civil-militars és l’anomenat dilema de la tutela: la dependència de les forces armades per protegir-se de les amenaces externes i internes situa els militars en una posició fonamental que poden utilitzar per prendre el poder. Per tant, el dilema comporta que un exèrcit més fort hauria de suposar una amenaça més gran per a un estat. La paradoxa es troba en què la pròpia institució creada per protegir el sistema polític se li dona el poder suficient per convertir-se en una amenaça per al propi sistema.

“La nostra recerca examina les implicacions pràctiques d’aquest dilema, i en algunes circumstàncies, desafia la idea que els militars més poderosos representen una amenaça més gran per als governs en funcions”, afirmen els autors. I afegeixen: “Tot i que no qüestionem el principi que la mecanització enforteix l’exèrcit, a nivell material i operatiu, mostrem que els militars més poderosos no representen necessàriament una amenaça més gran per als governs en funcions”.

El fet de disposar de tancs, vehicles i armes ajudaria a mantenir els militars satisfets amb el seu status quo i reduiria els seus incentius per fer un cop d’estat.

El fet de disposar de tancs, vehicles i armes ajudaria a mantenir els militars satisfets amb el seu status quo i reduiria els seus incentius per fer un cop d’estat. Però, com suggereixen els autors, aquest no seria l’únic mecanisme: els militars prioritzen evitar conflictes fratricides entre membres de l’exèrcit, i la mecanització pot fer augmentar els riscos que la confrontació es produeixi i els costos derivats d’aquesta i de la manca de coordinació entre unitats. En contextos d’incertesa i costos potencials d’execució elevats en contexts urbans, l’inici de cops d’estat esdevé menys probable.  

Per al seu estudi, els autors han analitzat de manera quantitativa i utilitzant diferents tècniques de predicció i pronòstics, i controls de robustesa, una base de dades agregada a nivell de país sobre nivells mecanització i cops d’estat durant quatre dècades (1979-2019) de totes les organitzacions militars del món, incloses les democràcies. S’han centrat en les forces de combat terrestre, ja que en la gran majoria de casos, són les que executen els cops d’estat.

La mecanització pot perjudicar la contrainsugrència de l’estat

Una derivada de l’estudi realitzat és que els canvis estructurals en l’organització i equipament dels exèrcits, entre els quals hi ha la mecanització, poden comportar conseqüències negatives indirectes. “El resultat al qual hem arribat complementa o es relaciona amb els resultats d’altres autors, que han trobat que a majors nivells de mecanització, es redueix la capacitat contrainsurgent de les forces armades, és a dir, la capacitat de fer front i derrotar les insurgències armades de la població, la qual cosa es tradueix en guerres civils més llargues i una menor proporció de victòria del govern en aquests conflictes”, apunta Abel Escribà-Folch.

Per això, segons els autors, el fet que els governs augmentin la inversió en mecanització és útil per reduir el risc de cop d’estat, però per contra, pot tenir conseqüències prejudicials per a l’eficàcia contrainsurgent dels militars. “Invertir en mecanització significa que els governs traslladen el risc dels cops d’estat a les insurreccions internes, les quals són menys freqüents i tenen una taxa d’èxit menor", conclouen.

Article de referència: Choulis, I., Mehrl, M. Escribà-Folch, A., Böhmelt, T. (maig 2022) “How Mechanization Shapes Coups”. Comparative Political Studies

https://doi.org/10.1177/00104140221100194

Multimèdia

Multimedia

Multimedia

Categories:

ODS - Objectius de desenvolupament sostenible:

ODS - Objetivos de desarrollo sostenible:

SDG - Sustainable Development Goals:

Els ODS a la UPF Los ODS en la UPF The ODS at UPF

Per a més informació

Para más información

For more information

Notícia publicada per:

Noticia publicada por:

News published by:

Unitat de Comunicació i Projecció Institucionals

Unidad de Comunicación y Proyección Institucionales

Institutional Communication and Promotion Unit