Notícies Notícies

Torna a la pàgina principal
Vés enrere

Quin és el paper de les capitals catalanes en el reequilibri territorial del país?

Quin és el paper de les capitals catalanes en el reequilibri territorial del país?

Marta Madrenas, alcaldessa de Girona; Pau Ricomà i Miquel Pueyo, alcaldes de Tarragona i Lleida, i Jordi Martí, tinent d’alcaldia de l’Ajuntament de Barcelona, van participar el 18 de maig en un diàleg a l’auditori del campus de la Ciutadella en el marc del cicle “Alcaldes i Universitat”, organitzat per Alcaldes.eu i la Facultat de Ciències Polítiques i Socials de la UPF:

19.05.2022

Imatge inicial

Noves visions en el reequilibri territorial – Capitals catalanes: atracció o força centrífuga” va ser el títol de la sessió celebrada en el marc del cicle Alcaldes i Universitat, organitzat per la plataforma Alcaldes.eu, conjuntament amb la Facultat de Ciències Polítiques i Socials de la UPF.  

L’acte va reunir a la UPF els alcaldes de tres capitals de província de Catalunya (Marta Madrenas, alcaldessa de Girona, Miquel Pueyo, alcalde de Lleida, i Pau Ricomà, alcalde de Tarragona), juntament amb Jordi Martí, tinent d’alcaldia de Cultura, Educació, Ciència i Comunitat i regidor de Presidència de l’Ajuntament de Barcelona.

David Sancho: “La Universitat pot contribuir a la transferència de coneixement a la societat, tant pel que fa al progrés de les polítiques com als models d’avaluació”

Tots plegats, amb la moderació d’Eduard Berraondo, periodista i comunicador, van participar en el diàleg que va tenir lloc el 18 de maig, al matí, a l’auditori del campus de la Ciutadella de la Universitat, amb la presencia d’estudiants de la Facultat de Ciències Polítiques i Socials de la UPF, altres membres de la comunitat universitària i persones vinculades al món de l’administració local.

En el decurs de la sessió, els mandataris de les quatre capitals catalanes van explicar quina és la situació general dels seus municipis després de la pandèmia; quins són els seus reptes i aspiracions i el paper que s’espera que desenvolupin en el disseny de la Catalunya del futur; com gestionen la seva relació amb els municipis de les seves àrees d’influència, i de quina manera poden contribuir a un equilibri territorial eficaç.

L’obertura de l’acte va anar a càrrec de David Sancho, vicerector adjunt al rector i d'Organització i Grup UPF i professor titular del Departament de Ciències Polítiques i Socials, i Magí Panyella, degà (en funcions) de la Facultat de Ciències Polítiques i Socials, en va fer la clausura.

En les seves paraules d’obertura, David Sancho va posar a disposició de tots la Universitat com a lloc per crear programes de polítiques públiques i d’innovació i per debatre al voltant del model de l’administració pública local. “La Universitat pot contribuir a la transferència de coneixement a la societat, tant pel que fa al progrés de les polítiques com als models d’avaluació”, va afirmar.

Un repàs als principals temes que determinen la política local

El debat es va estructurar al voltant de diferents blocs que Eduard Berraondo va anar introduint. L’existència d’una visió de les capitals catalanes com a elements tractors o centrifugadors; la interlocució amb el Govern de la Generalitat de Catalunya i de l’Estat; els esforços per posicionar-se com a referents en algun camp i com ho han fet, i si els ajuntaments han pogut complir el programa electoral d’aquest mandat, atès que amb la pandèmia només hi ha hagut dos anys de certa normalitat, han estat els principals àmbits del diàleg.

Marta Madrenas va explicar el model local de Girona, basat en un concepte de ciutat aglutinador de projectes vitals i professionals,  que faciliti la vida a les persones, posant-les en el centre de totes les polítiques. Va destacar que Girona va aconseguir sortir amb força de la pandèmia, i que la ciutat ha crescut un 5% anual en habitants, mentre que les ciutats de Catalunya ho han fet d’un 2 i escaig. “Les ciutats intermèdies som un laboratori de transformació, perquè estem molt més a la vora de la societat que altres administracions de rang superior. En canvi, però, som poc escoltades a l’hora de prendre les decisions polítiques del país”, va sentenciar.

Pau Ricomà va esmentar que Tarragona té una complexitat diferencial en relació a altres capitals catalanes, perquè no està envoltada de ciutats menors, sinó que viu amb una tensió permanent (positiva) amb altres potències locals com ara Reus, o Vila-seca, Salou, Cambrils. “Hi ha un àmbit metropolità que no té un reconeixement administratiu, però que la gent sí que percep”, va assegurar. Es tracta de ciutats econòmicament importants per la seva activitat turística, química, logística, industrial o energètica, i segons l’alcalde, cal vertebrar-les des del punt de vista de la mobilitat, que considera el gran problema de la zona, i amb projectes de mancomunitat de serveis, com l’aigua i els residus.

Aspecte que oferia l'auditori del campus de la Cutadella

Miquel Pueyo va explicar que la ciutat de Lleida té 140.000 habitants i que la seva influència s’estén per corones que arriben gairebé fins a Tarragona i Aragó, acumulant fins a 500.000 persones. També ha recordat que a nivell provincial hi ha dues zones diferenciades: la plana, amb població i activitat, i el Pirineu i Aran, que té altres dinàmiques i que pateix grans dèficits de comunicació viària. L’alcalde de Lleida es va queixar que la ciutat havia patit una relativa soledat en els darrers dos anys de pandèmia. VA apuntar alguns dels plans més importants de la capital del Segrià en els propers anys: el Pla Director de la Zona Industrial, que vol crear una gran instal·lació i comunicacions terrestres amb els ports de Barcelona i Tarragona, i la importància de combinar l’economia digital amb el sector primari, amb una aposta per al Hub Agrobiotech.

Jordi Martí va reflexionar sobre la història de l’evolució de la ciutat com a fenomen universal i va afirmar que el nivell actual de desenvolupament és el que afecta les àrees metropolitanes, quan les ciutats creixen i es connecten amb altres municipis propers, sense annexionar-se els uns als altres. Va definir Barcelona com “la ciutat del metro”, que integra tots els municipis on arriba aquesta xarxa de transports. “El problema actual és el de la mobilitat constant i permanent, fet que genera un nou concepte, el de la regió metropolitana, en el qual la Unió Europea treballa actualment”. Segons el tinent d’alcalde, això té noves implicacions de governança i finançament. En aquest sentit, defensa que les vegueries, molt vinculades a la història del país, poden ser una solució per articular els territoris.

Els alcaldes van coincidir amb molts aspectes, com ara les limitacions dels ajuntaments (que cada vegada assumeixen més competències) pel que fa al finançament, i la poca importància relativa que tenen les administracions locals en aquest àmbit (representen al voltant d’un 12-13% de la despesa pública, quan a Europa la mitjana és de més del 20%). Jordi Martí, no obstant això, va insistir que si no es resol primer el model de governança a escala local, anant cap a un model tipus vegueria, és difícil exigir més finançament. Pau Ricomà, de la seva banda, va dir que si no hem estat capaços de posar-nos d’acord entre nosaltres a Catalunya per crear una nova llei electoral, és difícil aspirar a reclamar més finançament.

Magí Panyella, en el tancament de l'acteEls ponents també van coincidir a afirmar que l’administració local és la que té un contacte més directe amb el ciutadà i amb els seus problemes reals i quotidians, i per tant, és la més ben situada per encarar els nous reptes econòmics socials, climàtics, etc. Però que per tenir èxit en aquest propòsit, cal reforçar-la.

La part final de l’acte va consistir en un torn de preguntes del públic assistent. Entre els presents, es trobava David Verge, alcalde de Planoles, al Ripollès, que va lamentar que en els micropobles com el seu, la qüestió del poc habitatge social és gravíssim.

Magí Panyella, degà en funcions de la Facultat de Ciències Polítiques i Socials, en les seves paraules de clausura, va agrair als ponents i al públic assistent la seva presència a l’acte, i va recordar que el cicle no s’aturava, ja que l’endemà mateix, 19 de maig, era el torn d’Olga Arnau, alcaldessa de Vilanova i la Geltrú.

Les sessions del cicle Alcaldes i Universitat, d’alcaldes.eu, s’emmarquen en diferents assignatures de tercer curs dels estudis de grau en Ciències Polítiques i Socials. Obertes al públic en general, pretenen acostar el món de la gestió pública local a la Universitat i completar l’àmbit teòric amb el pràctic en l’aprenentatge dels estudiants.

Multimèdia

Multimedia

Multimedia

Categories:

ODS - Objectius de desenvolupament sostenible:

ODS - Objetivos de desarrollo sostenible:

SDG - Sustainable Development Goals:

08. Treball digne i creixement econòmic
09. Indústria, innovació i infraestructures
10. reducció de les desigualtats
Els ODS a la UPF Los ODS en la UPF The ODS at UPF