Notícies Notícies

Torna a la pàgina principal
Vés enrere

De la polarització política a la polarització afectiva. Com hem arribat a la situació actual?

De la polarització política a la polarització afectiva. Com hem arribat a la situació actual?

Mariano Torcal i Josep Maria Comellas, investigadors del Research and Expertise Centre for Survey Methodology (RECSM) de la UPF, són els autors d'un article introductori d'un número especial publicat a la revista South European Society and Politics, on analitzen a fons la polarització afectiva existent a Espanya i el sud d'Europa des d'una perspectiva comparada.

13.05.2022

Imatge inicial

Mariano Torcal, catedràtic de Ciència Política de la UPF, i Josep Maria Comellas, doctor en Ciència Política per la UPF, tots dos investigadors del Research and Expertise Centre for Survey Methodology (RECSM) de la Universitat, són els coautors d'un article introductori per a un número especial sobre la polarització afectiva a Espanya i al sud d'Europa, que aprofita un ampli nombre d'indicadors de l'enquesta panell E-DEM, dirigida pel mateix Mariano Torcal.

El treball, publicat recentment a la revista South European Society and Politics, es complementa amb set articles més, alguns d'ells signats per investigadors del Departament de Ciències Polítiques i Socials de la UPF, que debaten i analitzen a fons diferents aspectes relacionats amb la polarització afectiva i com s'ha instal·lat a la nostra societat.

El fenomen “polarització política” a Espanya ha adquirit recentment una presència important als debats públics. Durant els darrers anys, experts, periodistes i creadors d'opinió pública han afirmat de manera reiterada que el clima de polarització ha augmentat de manera notable també entre la ciutadania.

"Tot això ha generat la sensació que la política a Espanya estigui conduïda per afectes als 'meus' i odis als 'altres' en lloc d'una discussió pública caracteritzada per l'intercanvi crític d'opinions i de discrepàncies raonades sobre fets concrets i polítiques públiques"

“Encara que hi ha discrepàncies pel que fa a la seva intensitat i les seves causes, el debat s'ha centrat al voltant del creixent 'to polaritzant/polaritzador' de molts dels eslògans dels representants polítics i la seva repercussió pel ressò generat per les xarxes socials”, afirma Mariano Torcal.

Per al catedràtic de Ciència Política de la UPF i director de RECSM, “aquesta percepció s'ha aguditzat pel suport atorgat a partits més radicals i extremistes que fan dels discursos i nivell de confrontació una estratègia comunicativa constant. Tot això ha generat la sensació que la política a Espanya estigui conduïda per afectes als 'meus' i odis als 'altres' en lloc d'una discussió pública caracteritzada per l'intercanvi crític d'opinions i de discrepàncies raonades sobre fets concrets i polítiques públiques. Això és el que s'ha anomenat ‘polarització afectiva’, i que constitueix el centre del treball presentat en aquest número especial.”

Polarització afectiva des d'una perspectiva comparada i relació amb la polarització ideològica

Després de discutir el concepte i la seva operacionalització en entorns multipartidistes, a l'article introductori del número especial els autors proporcionen una ingent quantitat de dades sobre la polarització afectiva a Espanya i el sud d'Europa des d'una perspectiva comparada utilitzant el Projecte d'Eleccions Nacionals Comparades (CNEP) i l'Estudi Comparatiu de Sistemes Electorals (CSES). També aporten dades longitudinals, cosa que permet apreciar com ha evolucionat aquest tema en els darrers anys.

La polarització afectiva partidista va unida a una redefinició dels conflictes respecte a d'altres identitats presents en l'esfera política i social, com el conflicte identitari regionalista/nacionalista

Però els autors no només es limiten a això, ja que aborden dos temes molt importants. Primer, la relació entre polarització afectiva i polarització ideològica, entesa aquesta segona com la creixent discrepància entre els espanyols sobre els grans temes i polítiques de debat a l'esfera pública. Pel que fa a aquest assumpte, els autors mostren clarament que aquestes discrepàncies ideològiques no són la font de la polarització afectiva, i que aquesta última respon més a la percepció de les discrepàncies dels líders polítics (o de l'oferta partidista).

El segon gran tema que aborden els autors són les diferents dimensions que poden configurar o estar darrere de la polarització afectiva partidista (al voltant dels partits). D'aquesta manera intenten mostrar que la polarització afectiva partidista va unida a una redefinició dels conflictes respecte a d'altres identitats presents en l'esfera política i social, com el conflicte identitari regionalista/nacionalista.

Set articles més que dialoguen sobre la polarització afectiva

Finalment, aquest número especial de South European Society and Politics obre la porta a un conjunt de set articles més signats per un grup de reconeguts acadèmics vinculats a diverses institucions d'Espanya, que treballen amb les mateixes dades i que entaulen un diàleg teòric i empíric amb els problemes plantejats a l'article introductori.

En aquests articles es tracten aspectes tan importants com l'efecte de la polarització afectiva en la participació electoral i en les preferències electorals; la relació de la polarització amb les identitats que graviten al voltant del conflicte territorial i amb l’aparició de partits més radicals; el grau de relació entre l'exposició a mitjans de comunicació més radicals o a comptes de Twitter amb més continguts polaritzants i la polarització afectiva; i, finalment, l'efecte d'aquesta polarització en el grau de confiança en les institucions polítiques de representació.

Entre els autors dels articles, trobem el mateix Mariano Torcal, juntament amb investigadors vinculats al Departament de Ciències Polítiques i Socials de la UPF (Toni Rodon, Danilo Serani) i d'altres institucions i universitats, com el CSIC, la Universitat Carlos III de Madrid (UC3M), la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i la Universitat de Salamanca.

L'efecte de la polarització afectiva en la confiança en les institucions polítiques a Espanya

Un d'aquests articles, signat per Mariano Torcal juntament amb la professora Emily Carty, de la Universitat de Salamanca, intenta mostrar com l'anomenat “efecte perniciós de la polarització afectiva” es reflecteix en un descens en els ja malmesos nivells de confiança dels espanyols a les institucions de representació.

Els discursos que fomenten la polarització van acompanyats de discursos il·liberals en contra de les institucions bàsiques del nostre sistema polític

Segons els autors, la polarització afectiva promoguda per les elits va acompanyada de dos aspectes que expliquen aquest deteriorament. En primer lloc, pot ser degut a estratègies de confrontació fomentades per la majoria de les elits que bloquegen els processos de diàleg requerits en un sistema ja molt fragmentat i amb molts partits: el resultat és una sensació que aquestes institucions es caracteritzen per la seva inacció o ineficiència.

En segon lloc, els discursos que fomenten la polarització van acompanyats de discursos il·liberals en contra de les institucions bàsiques del nostre sistema polític, a les que es caracteritzen per la seva ineficiència, per fomentar la divisió, la superposició innecessària de funcions i despeses, i per defensar els interessos d'aquells que s'hi troben en lloc dels interessos dels ciutadans.

El paper dels mitjans i les xarxes socials en la polarització afectiva

Tot aquest procés, que ha fet que la polarització afectiva hagi impregnat la política a Espanya, de quina manera està vinculat amb els mitjans de comunicació i les xarxes socials? Segons Mariano Torcal, “La política a Espanya s'ha caracteritzat els darrers anys per la presència de constants exabruptes, insults o desqualificacions pronunciats per algun líder o comentarista polític en algun mitjà de comunicació o en xarxes socials. Això ha solgut anar acompanyat de l'ús recurrent d'etiquetes que són utilitzades per polítics o generadors d'opinió amb afanys desqualificatius del suposat oponent polític, com ara 'bolivarians', 'comunistes', 'feixistes', 'rojos', 'separatistes', ' espanyolistes' o/ i 'terroristes' entre molts altres”. I afegeix: “Aquest fenomen està adquirint caràcter generalitzat en la gran majoria dels mitjans de comunicació, que amb un marcat to sensacionalista (només cal fer una volta per les tertúlies televisives matinals que proliferen a tots els canals) s'entesten amb gran afany a la venda del seu ‘producte (des)informatiu’”.

"Tot això contribueix que es percebi un ambient generalitzat de crispació i confrontació a l'esfera pública on una gran majoria d'informadors i de ciutadans no es comporten com a tals, sinó com a hooligans"

El catedràtic de Ciència Política de la UPF conclou que “tot això contribueix que es percebi un ambient generalitzat de crispació i confrontació a l'esfera pública on una gran majoria d'informadors i de ciutadans no es comporten com a tals, sinó com a hooligans. No cal anar-se'n a les polaritzades xarxes socials (que, per definició es caracteritzen per la seva enorme polarització) per apreciar-ho, i, en qualsevol cas, ja s'encarreguen aquests mitjans de comunicació de fer-nos saber què passa, contribuint a crear un prisma que ens fa percebre un estat de 'polarització i confrontació generalitzats”.

Ara bé, com intenten mostrar el mateix Mariano Torcal al seu treball amb Javier Lorenzo publicat en aquest mateix número, les xarxes socials simplement es limiten a aglutinar aquells que ja estan polaritzats com a conseqüència de la seva identificació amb un partit determinat. En aquest sentit, no polaritzen els ciutadans, sinó que els permet expressar el seu grau de polarització resultant en una percepció sobredimensionada del grau de polarització que realment existeix a la societat.

Treballs publicats en aquest número especial:

 Mariano Torcal, Josep Maria Comellas (2022). “Affective Polarisation in Times of Political Instability and Conflict. Spain from a Comparative Perspective”. South European Society and Politics
DOI: 10.1080/13608746.2022.2044236

Isabel Rodríguez, Diego Santamaría & Luis Miller (2022) “Electoral Competition and Partisan Affective Polarisation in Spain”, South European Society and Politics
DOI:  10.1080/13608746.2022.2038492

Danilo Serani (2022) “In-Party Like, Out-Party Dislike and Propensity to Vote in Spain”, South European Society and Politics
DOI: 10.1080/13608746.2022.2047541

Amuitz Garmendia Madariaga & Pedro Riera (2022) “Territorial Polarisation after Radical Parties’ Breakthrough in Spain”, South European Society and Politics,
DOI: 10.1080/13608746.2022.2038943

Toni Rodon (2022) “Affective and Territorial Polarisation: The Impact on Vote Choice in Spain”, South European Society and Politics
DOI: 10.1080/13608746.2022.2044235

Albert Padró-Solanet & Joan Balcells (2022) “Media Diet and Polarisation: Evidence from Spain”, South European Society and Politics
DOI: 10.1080/13608746.2022.2046400

Javier Lorenzo-Rodríguez & Mariano Torcal (2022) “Twitter and Affective Polarisation: Following Political Leaders in Spain”, South European Society and Politics
DOI: 10.1080/13608746.2022.2047554

Mariano Torcal & Emily Carty (2022) “Partisan Sentiments and Political Trust: A Longitudinal Study of Spain”, South European Society and Politics
DOI: 10.1080/13608746.2022.2047555

Multimèdia

Multimedia

Multimedia

Categories:

ODS - Objectius de desenvolupament sostenible:

ODS - Objetivos de desarrollo sostenible:

SDG - Sustainable Development Goals:

16. Pau, justícia i institucions sòlides
Els ODS a la UPF Los ODS en la UPF The ODS at UPF

Per a més informació

Para más información

For more information

Notícia publicada per:

Noticia publicada por:

News published by:

Unitat de Comunicació i Projecció Institucionals

Unidad de Comunicación y Proyección Institucionales

Institutional Communication and Promotion Unit