La recerca acadèmica ha sostingut durant dècades que les dones tenen menys interès per la política i un nivell més baix de compromís polític que els homes. Ara, un estudi pioner realitzat per la UPF i el Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) de la Generalitat de Catalunya demostra que aquest estereotip és producte del biaix de l’instrument de mesura, el qual no és neutre en temes de gènere.

La pregunta abstracta sobre el grau d’interès en la política s’inclou normalment a les enquestes junt amb altres actituds polítiques, com el coneixement polític, l’eficàcia política o la confiança en les institucions. Això fa que els qüestionaris evoquin implícitament una idea de política associada a la masculinitat, degut a la històrica infrarepresentació de les dones a les institucions i als partits, així com als estereotips sobre les dones que ocupen càrrecs públics.

 “La importància d’incloure la perspectiva de gènere en la formulació de les preguntes  és fonamental"

“La bretxa de gènere en aquest àmbit no s’explica per un menor interès de les dones o per les diferències de gènere en la manera com es concep la política, sinó que és producte del biaix masculí que té l’instrument de mesura estàndard. La rectificació aplicada amb els nostres experiments tanca completament aquesta bretxa, i posa en dubte la validesa de l’instrument de mesura tradicional”, afirmen Raül Tormos i Tània Verge, investigador del CEO i catedràtica del Departament de Ciències Polítiques i Socials de la UPF, respectivament, que signen l’article.

Dos experiments per demostrar que la bretxa de gènere es pot revertir

L’estudi, publicat recentment a la revista Public Opinion Quartely, va incorporar dos experiments aleatoris en dues enquestes del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) de la Generalitat de Catalunya, representatives de la població catalana, per explorar si (i com) la mida de la bretxa de gènere en l’interès per la política es configura per l’instrument de mesura.

En el primer experiment, es formulen dues preguntes sobre l’interès per la política, una que mesura l’interès general (A) – “Indiqui, si us plau, quin és el seu grau d’interès per la política en una escala de 0 a 10, en què 0 és gens d’interès, i 10 és molt d’interès”– i una que mesura l’interès en cinc temes polítics concrets (B), com són el medi ambient, la bretxa salarial entre homes i dones, la qualitat de la sanitat pública, les persones refugiades o la violència masclista. Un grup de persones enquestades rep la combinació A-B (per aquest ordre) i un altre grup rep la combinació B-A.

L’estudi mostra com la bretxa de gènere només s’observa quan es fa primer la pregunta general (combinació A-B). En canvi, si es fa primer la pregunta de temes polítics concrets (combinació B-A), les persones enquestades amplien la seva concepció de què és la “política” i donen una puntuació més alta al seu interès general.

En el segon experiment, es fan quatre grups: el grup A (control) rep la pregunta que mesura l’interès general, i als altres tres, se’ls llegeix un enunciat amb diferents exemples de temes polítics concrets, també amb l’objectiu d’ampliar la concepció de què es la “política”. Dit d’una altra manera, es reformula la pregunta estàndard amb un text addicional, fent que les persones enquestades pensin sobre la política en termes més amplis.

La bretxa de gènere només s’observa en els grups a qui la política es presenta associada a temes tradicionals, relacionats amb les institucions o amb la competició electoral

Novament, la bretxa de gènere només s’observa en els grups a qui la política es presenta associada a temes tradicionals, relacionats amb les institucions o amb la competició electoral: “La importància d’incloure la perspectiva de gènere en la formulació de les preguntes  és fonamental. Lleus canvis en la formulació de la pregunta eviten perpetuar l’estereotip que les dones tenen menys interès per la política”, sostenen Raül Tormos i Tània Verge.

La recerca conclou que procedir com és habitual posa en perill mesurar de manera precisa el comportament polític de la ciutadania, fet que en distorsiona la interpretació dels resultats i perpetua els estereotips sobre el nivell més baix de compromís polític de les dones. “Atès que l’estudi de la política, així com la seva docència, són part de com aprenem a participar en la vida política, els instruments de mesura esbiaixats i les anàlisis cegues al gènere van en contra del component d’educació cívica de la ciència política”, afirmen.

En aquest sentit, el director del CEO, Jordi Muñoz, ha manifestat públicament que, com a resultat directe de les conclusions de l’estudi, el Centre modificarà les preguntes de les enquestes que facin a partir d’ara en aquest àmbit, en un exemple de transferència directa de coneixement.

Treball de referència: Tormos, Raül, Verge, Tània (febrer 2022). “Challenging the Gender Gap in Political Interest: A By-product of Survey Specification Error” Public Opinion Quartely
https://doi.org/10.1093/poq/nfab070