Des del passat mes de maig, a la coberta de l’edifici Mercè Rodoreda del campus de la Ciutadella de la UPF hi ha instal·lada una petita estació experimental per al cultiu de plantes. L’estació consta d’unes grans jardineres i una seixantena de lisímetres, uns tubs cilíndrics adaptats per mesurar la transpiració de les plantes que contenen, i que s’utilitzen per cultivar cereals resistents a la sequera (bàsicament, diferents espècies de mill i sorgo) sota diferents règims hídrics.

Carla Lancelotti: "Analitzem diferents indicadors d’aquestes plantes, com ara els fitòlits i els isòtops, per poder-los comparar després amb les restes que trobem en els jaciments arqueològics”

Es tracta del projecte “Water p-ROOF”, que compta amb finançament dins de la iniciativa Benestar Planetari de la UPF, i que alhora s’emmarca en l’ajut ERC Starting Grant (convocatòria 2017) de la Unió Europea que la Universitat va obtenir per “RAINDROPS”: és un projecte centrat en la resiliència i l’adaptació humana a les terres de secà, que vol identificar pràctiques de gestió de l’aigua en el passat per a cultius resistents a la sequera.

Carla Lancelotti, professora d’investigació ICREA del Departament d’Humanitats i membre del Grup de Recerca Culture and Socio-Ecological Dynamics (CaSEs) és investigadora principal tant del projecte RAINDROPS com de Water p-ROOF, que es pot considerar una spin-off del primer.

Està acompanyada per Francesca D’Agostini, membre de CaSEs, investigadora principal de Water p-ROOF i col·laboradora de RAINDROPS en la seva part més experimental. Es troba al Departament d’Humanitats de la UPF fent el seu doctorat, que porta a terme de manera conjunta amb l'Escola de Doctorat GAIA en Biodiversitat, Agricultura, Alimentació, Medi Ambient, Terra i Aigua de la Universitat de Montpeller (França).

Segons Carla Lancelotti, “aquests experiments que estem fent a la UPF seran comparables als realitzats dins el projecte RANDROPS al Sudan, Etiòpia i Pakistan. Ens donaran una idea de les respostes fisiològiques de la planta a l’estrès hídric i a la producció diferencial de sílice biogènicaen relació amb la disponibilitat d’aigua”.

Els resultats s’utilitzaran per construir una metodologia per inferir règims d’aigua per a cultius de secà en el passat

Els resultats s’utilitzaran per construir una metodologia per inferir règims d’aigua per a cultius de secà en el passat, permetent d’aquesta manera una millor reconstrucció dels orígens i el desenvolupament de l’agricultura en zones de gran aridesa del món.

“A la coberta de Mercè Rodoreda estem experimentant amb diferents espècies de mill, que s’adapten molt bé en zones àrides, i que són part del projecte RAINDROPS. Analitzem diferents indicadors d’aquestes plantes, com ara els fitòlits i els isòtops, per poder-los comparar després amb les restes que trobem en els jaciments arqueològics”, explica Carla Lancelotti.

Quin tipus d’experiments es porten a terme a la coberta de Mercè Rodoreda?

D’una banda, plantes de mill i sorgo han estat plantades dins una seixantena de lisímetres, uns tubs de PVC disposats de manera que simulen aquests cultius en el seu estat natural. Aquests tubs, d'un metre de profunditat, contenen a la seva part inferior una plataforma que permet simular la percolació natural de l’aigua en el perfil del sòl, i al mateix temps, permeten regar i pesar cada planta per separat per mesurar la seva transpiració de manera individual. En els lisímetres, s’ha afegit una petita quantitat d’aigua a l’inici del cicle vegetal de les plantes (que ja no es reguen més) i les investigadores mesuren com la seva transpiració va decreixent setmana rere setmana.

Francesca D'Agostini: "L’objectiu de Water p-ROOF és investigar si els fitòlits i els isòtops de les plantes van canviant al variar la quantitat d’aigua de reg"

D’altra banda, al costat hi ha unes grans jardineres amb sorra, per simular el clima desèrtic, amb plantes que no se’ls proporciona gens d’aigua i no se les rega mai, sotmeses a un gran estrès hídric. En tercer lloc, hi ha un conjunt de plantes apartades de la resta, que s’utilitzen com a grup de control, i que les investigadores reguen periòdicament amb normalitat. Una estació meteorològica instal·lada a la coberta de l’edifici serveix per controlar les variables climàtiques.

D’aquesta manera, les investigadores pretenen veure les diferències de les plantes quan se’ls proporciona aigua i quan no i comparar diferents tipus de sòl i de regadiu, a través de la transpiració de les plantes i de la quantitat d’aigua. Tota aquesta comparativa es pot fer a través d’uns indicadors, que són els fitòlits i els isòtops de les plantes: “L’objectiu de Water p-ROOF és investigar si els fitòlits i els isòtops de les plantes van canviant al variar la quantitat d’aigua de reg. Així, en un futur, podrem comparar les dades que tenim de les plantes a través d’aquest cultiu experimental amb les obtingudes en els jaciments arqueològics reals, i hipotetitzar si en el passat, les plantes van ser cultivades, de quina manera, i amb quina quantitat d’aigua”, explica Francesca D’Agostini.

Un projecte amb finançament dins de la iniciativa Benestar Planetari

“Water p-ROOF”, que va néixer a causa de la covid-19 (la pandèmia va provocar que la part experimental del projecte RAINDROPS sobre el terreny s’hagués d’aturar), és el resultat de combinar dos projectes finançats en el marc de dues convocatòries d’accions de recerca (de les tres resoltes fins ara) dins de la Iniciativa de Benestar Planetari de la UPF.

Concretament, es tracta dels projectes “The Multifunctional Rooftop Garden of the Dipòsit de les Aigües Building” (convocatòria 2019), dotat amb 16.250 euros, i “Rain-fed cultivation - Innovative techniques to phenotype drought resistant crops for a sustainable agricultural management in drylands" (convocatòria 2020),  dotat amb 2.000 euros, dels quals Carla Lancelotti i Francesca D’Agostini són les investigadores principals, respectivament.