Vés enrere El Museu Virtual de la Dona Combatent recull la vida i el llegat de les dones que van anar al front durant la Guerra Civil espanyola

El Museu Virtual de la Dona Combatent recull la vida i el llegat de les dones que van anar al front durant la Guerra Civil espanyola

Es tracta d’un espai històric, visual i educatiu fruit d’un projecte liderat per Gonzalo Berger, membre del Grup de Recerca Nexus del Departament d’Humanitats de la UPF, juntament amb Tània Balló, directora de Nina Produccions. La iniciativa, amb la col·laboració dels ministeris d’Igualtat i de la Presidència, Relacions amb les Corts i Memòria Democràtica, ha documentat més de 3.200 dones combatents de tot Espanya, a partir de l’anàlisi d’arxius nacionals, internacionals i familiars.

14.05.2021

Imatge inicial

Mujeres en Guerra: vida y legado de las mujeres combatientes en la Guerra Civil española és el títol del projecte que té com a investigador principal Gonzalo Berger, membre del Grup de Recerca Nexus del Departament d’Humanitats de la UPF. El projecte ha donat com a resultat la creació del Museu Virtual de la Dona Combatent, inaugurat a finals d’abril: es tracta d’un espai històric, visual i educatiu sobre la participació d’aquest col·lectiu de dones en el conflicte armat, que fa un pas endavant per visibilitzar-les i donar-les a conèixer.

Gonzalo Berger: “La informació que recollim suposa un canvi en el relat oficial sobre la participació d’aquest col·lectiu de dones durant la Guerra Civil, moltes de les quals van desaparèixer als fronts, van ser empresonades, exiliades, maltractades o oblidades”.

El projecte de recerca, que Gonzalo Berger ha portat a terme conjuntament amb Tània Balló, directora de Nina Producccions, amb la col·laboració de les investigadores Mónica Jato (Universitat de Birmingham) i Alison Ribeiro de Menezes (Universitat de Warwick), es fonamenta en la investigació i la documentació al voltant de les dones que van formar part d'unitats de combat que va enfrontar les organitzacions del Front Popular i el Govern de la II República amb els militars revoltats i els seus aliats, entre els anys 1936 i 1939.

A partir dels principals fons d’arxius nacionals, internacionals, provincials i municipals (gairebé una vintena) que contenen documentació militar de l’època, així com d’aportacions d’arxius familiars o privats, l’equip de recerca ha analitzat les dades de manera col·lectiva i ha reconstruït les experiències vitals i les biografies de cadascuna de les combatents, que han quedat recollides en la plataforma “Museu Virtual de la Dona Combatent”.

Una plataforma que engloba tota la informació d’un col·lectiu de dones oblidades

El Museu Virtual de la Dona Combatent, que es va actualitzant de manera periòdica (fa una crida a la col·laboració ciutadana a aportar documentació sobre les combatents), inclou més de 3.200 dones documentades, i explica, a partir de dades inèdites, qui van ser, la seva afiliació, a quins fronts van lluitar, com va ser la seva retirada del front, o quin va ser el seu destí. “La informació que recollim suposa un canvi en el relat oficial sobre la participació d’aquest col·lectiu de dones durant la Guerra Civil, moltes de les quals van desaparèixer als fronts, van ser empresonades, exiliades, maltractades o oblidades”, explica Gonzalo Berger.

Per potenciar el seu component educatiu i poder posar el focus en els diferents aspectes del conflicte, el museu virtual inclou una exposició permanent i altres de temporals. L’exposició permanent, sota el títol “La mujer en la Guerra de España”, inclou els apartats  següents: República i nova ciutadania; La sublevació dels militars; El conflicte armat (1936-1939); Les combatents; Milicianes: voluntàries en les milícies antifeixistes; Dones soldat: L’Exèrcit Popular de la República; Les milícies femenines i El final de la Guerra: exili, repressió i resistència.

La plataforma inclou més de 3.200 dones documentades, i explica, a partir de dades inèdites, qui van ser,  la seva afiliació, a quins fronts van lluitar, com va ser la seva retirada del front, o quin va ser el seu destí.

Pel que fa a l’apartat d’exposicions temporals de la plataforma, dedicat a mostrar propostes artístiques innovadores que exploren la memòria democràtica, la primera proposta que presenta és “Desde el subtierro”, que estarà disponible fins al 25 de juliol del 2021. Es tracta una performance de la cineasta i antropòloga Adriana Vila Guevara, una peça de cinema expandit en 16 mm dedicada a la “memòria oculta però palpitant d'aquest passat de guerra civil i dictadura que subjau sota terra, enfocada en els llocs que encara retenen el trauma d'aquesta memòria i l'absència de les seves víctimes encara desaparegudes”.

El projecte compta amb el suport de la l’Institut de les Dones del Ministeri d’Igualtat i la Secretaria d’Estat de Memòria Democràtica del Ministeri de la Presidència, Relacions amb les Corts i Memòria Democràtica, i la col·laboració de la Fundació Rosa Luxemburg.

El passat mes de febrer, Berger i Balló van publicar una part de la recerca al llibre Les combatents. La història oblidada de les milicianes antifeixistes (Rosa dels Vents).

Multimèdia

Perfils dels protagonistes:

Gonzalo Berger

Categories:

ODS - Objectius de desenvolupament sostenible:

Els ODS a la UPF

Contact

Per a més informació

Notícia publicada per:

Oficina de Comunicació