Vés enrere La legalització sobtada de més de mig milió d’immigrants del govern de Zapatero va fer augmentar els ingressos públics

La legalització sobtada de més de mig milió d’immigrants del govern de Zapatero va fer augmentar els ingressos públics

Un estudi en el qual ha participat Joan Monràs, professor del Departament d’Economia i Empresa de la UPF i de la Barcelona GSE, mostra que aquest canvi de política va comportar un augment d’ingressos de l’estat d’entre 4.000 i 5.000 euros per immigrant regularitzat, a partir dels impostos sobre la nòmina.

17.02.2021

Imatge inicial

Diversos estudis acadèmics, centrats sobretot en l’estatus legal dels immigrants, han demostrat que la concessió de permisos de treball ajuda aquest col·lectiu a establir-se i integrar-se en les economies d'acollida. Però s’ha fet poca recerca sobre com aquestes economies d'acollida es veuen afectades per la legalització dels treballadors immigrants, amb l’anàlisi d’aspectes com ara l’impacte en els ingressos públics i en el mercat laboral.

Un estudi en el qual ha participat Joan Monràs, professor del Departament d’Economia i Empresa de la UPF i de la Barcelona GSE, acompanyat de Javier Vázquez Grenno (Universitat de Barcelona) i Ferran Elias (Universitat Autònoma de Barcelona), va aprofitar un experiment natural que va tenir lloc a Espanya, l’any 2004, per avançar en aquest àmbit: José Luis Rodríguez Zapatero (PSOE) va arribar de manera inesperada a la presidència del govern, després dels atacs terroristes de Madrid, i va legalitzar de cop prop de 6000.000 immigrants extracomunitaris.

"El canvi de política va augmentar les oportunitats del mercat laboral per als immigrants en permetre'ls entrar en sectors de l'economia amb menys ocupació informal”.

El treball acadèmic, publicat recentment a Barcelona GSE Working Papers, analitza els efectes de la que va ser una de les legalitzacions més nombroses i inesperades del món: l’estudi mostra que el procés va comportar un augment dels ingressos públics, gràcies als impostos que van pagar els nous treballadors a través de les nòmines (i que la no concessió de permisos va provocar importants pèrdues), però també que la legalització va tenir conseqüències distributives  per a la resta de treballadors.

Els autors sostenen que “el canvi de política va augmentar les oportunitats del mercat laboral per als immigrants en permetre'ls entrar en sectors de l'economia amb menys ocupació informal”. No obstant això, destaquen que els canvis van tenir uns efectes heterogenis per a altres grups de persones: “Els treballadors natius que compartien característiques amb els treballadors indocumentats i treballaven en el mercat informal es van enfrontar a una realitat més dura, mentre que els treballadors natius amb altres habilitats, com a resultat d’aquesta política, hi van sortir guanyant”.

Anàlisi de ‘l’efecte crida’

El treball comença analitzant si la política de Zapatero va comportar un efecte crida. Així, els autors comparen el nombre d’immigrants extracomunitaris i comunitaris abans i després de l’amnistia. El fet que la variació que hi va haver en el nombre d’immigrants extracomunitaris sigui semblant a la que hi va haver en el nombre d’immigrants comunitaris, fa pensar que el canvi polític no va comportar un augment derivat del que normalment s’anomena “efecte crida”. Per tant, l’’amnistia va comportar un canvi en l’estatus dels immigrants que s’hi van acollir, mes que no pas una variació en el nombre total d’immigrants”, asseguren els investigadors.

Els immigrants van aprofitar per millorar la seva situació

El segon pas en l’anàlisi ha estat mirar les trajectòries laborals dels immigrants que van obtenir permisos de treball. Per fer-ho, els autors de l’estudi se centren en els immigrants que van entrar en el règim especial ‘treballadors de la llar’. Molts d’aquests immigrants van seguir treballant en cases particulars (on ja treballaven prèviament) durant els primers sis mesos després d’haver obtingut permisos de treball, ja que una de les condicions per aconseguir-los era tenir un contracte per sis mesos. Passat aquest període inicial, s'observa com els immigrants recentment legalitzats van aprofitar per moure’s cap a altres sectors d’activitat, on van gaudir de salaris mes alts, van treballar en empreses mes grans, i en definitiva, van integrar-se en el mercat laboral formal.

Anàlisi dels ingressos tributaris de la nòmina

Un altre dels aspectes que més va canviar amb la nova política és que els immigrants van començar a contribuir a la seguretat social. Mitjançant l’anàlisi dels ingressos administratius per nòmines a escala local (provincial), el treball demostra que la legalització de la situació laboral dels immigrants va augmentar els ingressos públics a nivell local (provincial) al voltant de 4.189 euros per immigrant legalitzat. “Aquesta quantitat és només el 55% d’allò esperat si els immigrants legalitzats haguessin compartit les mateixes característiques que la resta de contribuents en el sistema de seguretat social i haguessin tingut una experiència laboral similar”, afirmen els autors.

Diferències segons el nombre d’immigrants presents en les diferents regions

A partir de dades administratives i d’enquestes detallades sobre els salaris i l’ocupació, l’estudi detalla que el canvi de política va afectar especialment els resultats del mercat laboral dels treballadors en zones amb un nombre elevat d’immigrants, en comparació amb els llocs amb menys presència d’immigrants. “En les zones amb alta immigració, la nova política potser va empitjorar les oportunitats laborals dels nadius amb poca qualificació, especialment aquells que treballaven en el mercat informal, però les va millorar pel que fa als immigrants i als  treballadors més qualificats”.

Els autors conclouen que malgrat que el canvi de política va afectar de manera desigual diferents treballadors, els ingressos tributaris i les oportunitats de treball en el sector formal per part dels immigrants van créixer de manera marcada.

Article de referència: Monràs, J., Vázquez-Grenno, J. i Elias, F. “Understanding the Effects of Granting Work Permits to Undocumented Immigrants”. Barcelona GSE Working Papers.

Multimèdia

Categories:

ODS - Objectius de desenvolupament sostenible:

Els ODS a la UPF

Contact

Per a més informació

Notícia publicada per:

Oficina de Comunicació