Vés enrere Un estudi analitza què porta als ciutadans dels EUA a donar suport a intervenir a l’estranger

Un estudi analitza què porta als ciutadans dels EUA a donar suport a intervenir a l’estranger

Investigadors de la UPF i de la Universitat Catòlica de Lovaina han estudiat les diferents motivacions i vies amb què els EUA intervenen en altres països per promoure la democràcia, com són l’ajuda exterior, les sancions econòmiques i la intervenció militar. La recerca es basa en una enquesta experimental que reflecteix que els nord-americans donen més suport a les intervencions militars i a les sancions econòmiques en països autocràtics altament personalistes i consolidats, que no celebren eleccions, majoritàriament musulmans, i que no són aliats dels EUA, tot i que quan es fan efectives solen acabar amb dictadures, guerra o en estat fallit.

18.09.2020

Imatge inicial

Quan volen promoure la democràcia en altres països, els EUA tenen diverses opcions, que van des de l’ajuda democràtica exterior i les sancions econòmiques fins a la intervenció militar. Però, què pensen els nord-americans sobre aquestes diferents estratègies de promoure la democràcia? Quines característiques dels països autoritaris determinen les seves preferències a l’hora de voler una o altra modalitat d’intervenció?

L’opinió de la ciutadania dels EUA sobre política exterior és molt important, ja que sovint influeix en el tipus d’eines que acaben utilitzant els seus mandataris a l’hora de promoure la democràcia a l’exterior i en el tipus d’estat sobre el qual s’apliquen. És un tema que ha estat poc estudiat, i que sovint porta a grans dilemes dins del govern dels EUA i controvèrsia pública al voltant de si cal intervenir o no, i en cas que sí, de quina manera.

“Examinem en quin tipus d’autocràcies és més probable que els nord-americans recolzin l’ús de la força militar o les sancions econòmiques i en quin tipus de règim són més propensos a donar assistència econòmica a la democràcia".

Una recerca feta pels investigadors Abel Escribà-Folch i Toni Rodon, del Departament de Ciències Polítiques i Socials de la UPF, juntament amb Laia H. Muradova, de la Universitat Catòlica de Lovaina (Bèlgica), aporta llum a aquestes qüestions. “En el nostre treball, examinem en quin tipus d’autocràcies és més probable que els nord-americans recolzin l’ús de la força militar o les sancions econòmiques i en quin tipus de règim són més propensos a donar assistència econòmica a la democràcia”, expliquen.

El treball dels autors, que recentment han signat un article inclòs al blog American Politics and Policy (USCenter, London School of Economics), basat en el seu article publicat el passat agost a Foreign Policy Analysis (Oxford University Press), s’ha portat a terme a partir d’una enquesta experimental tipus conjoint: el seu objectiu és ajudar a determinar què conforma aquestes preferències dels nord-americans i conclouen que els ciutadans d’aquest país donen més suport a mesures coercitives (intervencions militars i sancions) en països autocràtics altament personalistes i consolidats, que no celebren eleccions, que són majoritàriament musulmans, i que no són aliats dels EUA. Mentre que el suport a donar ajuda externa és major per autocràcies amb vincles (econòmics o estratègics) amb els EUA i que celebren eleccions multi-partidistes.

No obstant això, els autors afegeixen que “l’experiència demostra que intervenir en països que tenen aquestes característiques sovint no condueix al creixement i al progrés de la democràcia”. A més, els autors fan notar que tot i que els Estats Units han castigat determinats països després dels seus abusos contra els drets humans, a partir de la invasió o la imposició de sancions (per exemple, Haití, IraqCuba), s’han abstingut de fer-ho en d’altres, malgrat la presència de violències similars contra els drets humans (per exemple, Aràbia Saudita, Turquia, Rússia).

Una enquesta per determinar les preferències dels nord-americans en política exterior

L’enquesta, feta a una mostra de prop de 1.500 ciutadans nord-americans, inclou un experiment que varia de manera aleatòria nou característiques diferents dels potencials objectius i estima els efectes de cadascuna d’aquestes característiques en les opinions de la gent sobre les eines per promocionar la democràcia a l’exterior. Aquest disseny permet als autors provar l’efecte d’una característica institucional (per exemple, un règim governat per un líder personalista), com ara l’exdirigent de l’Iraq, Saddam Hussein o el president rus, Vladimir Putin.

Es va demostrar que aquests països, amb règims més allunyats dels que tenen governs civils, escollits per la ciutadania i amb equilibris institucionals (com és el cas dels EUA) són percebuts com a més amenaçadors pels ciutadans nord-americans, i portarien a l'adopció d'eines de política exterior més coercitives (intervenció militar i sancions). I a la inversa, es recompensaria amb un incentiu positiu, com és l’ajuda exterior democràtica, els països que semblen més legítims, que celebren eleccions amb més d’un partit i que tenen vincles amb els EUA.

L’aliança del país objectiu amb els EUA i la força militar són motors importants a l'hora de donar suport públic a la guerra.

A més de les característiques institucionals, l’aliança del país objectiu amb els EUA i la força militar són motors importants a l'hora de donar suport públic a la guerra. Els enquestats nord-americans van respondre que donarien suport a una guerra quan el règim no és un aliat dels Estats Units; i aquest suport disminueix significativament quan el país és militarment fort.

Els casos d’Aràbia Saudita i Egipte il·lustren que tot i tenir certes característiques que, en teoria, impulsarien els ciutadans a afavorir mesures més coercitives, tots dos són aliats nord-americans, un atribut important que, per si sol, és capaç de disminuir el suport a mesures punitives contra aquests règims.

“Els nostres resultats mostren que és més probable que la gent doni suport a mesures dures contra règims autocràtics personalistes que no celebren eleccions i no tenen vincles amb els EUA, com l'Iraq o Líbia. No obstant això, com sabem per l’experiència, aquestes mesures s’han mostrat ineficaces, i sovint no han conduït a la democràcia, sinó a la guerra civil o al fracàs de l’Estat”, conclouen els investigadors.

Treball de referència: Abel Escribà-Folch, Laia H. Muradova, Toni Rodon (agost 2020). “The Effect of Autocratic Characteristics on Public Opinion toward Democracy Promotion Policies: A Conjoint Analysis”. Foreign Policy Analysis

Multimèdia

Categories:

ODS - Objectius de desenvolupament sostenible:

Els ODS a la UPF

Contact

Per a més informació

Notícia publicada per:

Oficina de Comunicació