Vés enrere El sector de l'esport pot tenir unes pèrdues de prop del 30% de la producció i l'ocupació, en un escenari intermedi

El sector de l'esport pot tenir unes pèrdues de prop del 30% de la producció i l'ocupació, en un escenari intermedi

Una simulació elaborada per investigadors de Centre d'Estudis UPF Sports_Lab permet definir múltiples escenaris de carácter més o menys optimista pel que fa a la rapidesa i a la intensitat del procés de tornada a la "nova normalitat" del sector aquest 2020. L'estudi fa càlculs de l'afectació de la COVID-19 per a cada un dels subsectors esportius existents a Catalunya i també de manera agregada, i mesura els resultats en termes de contribució a la valor de la producció, ocupació, i valor afegit brut (VAB).

20.05.2020

Imatge inicial

En el marc de l'actual crisi provocada pel coronavirus, l'esport, que ha estat considerat un sector no essencial, pateix les repercussions de la suspensió d'activitats i de la possibilitat de realitzar exercici físic i esport en les condicions que eren habituals abans de l'explosió de la pandèmia i, per tant, queda greument afectat.

Un estudi elaborat per investigadors del Centre d'Estudis UPF Sports_Lab de la Universitat Pompeu Fabra ha fet un exercici de simulació, que permet visualitzar un futur immediat de clara recessió econòmica en el sector esportiu com a resultat de les afectacions directes i indirectes de la COVID-19. L'estudi està inclòs dins el llibre El deporte tras el coronavirus,  disponible a Amazon, editat per José Luis Pérez Triviño, professor de Filosofia del Dret de la UPF.

L'objectiu principal de l'estudi és ajudar a estructurar les mesures que s'han d'arbitrar en aquests moments.

La simulació es va fer a finals d'abril de 2020 amb un escenari d'elevada incertesa, que persisteix a data d'avui, tot i el calendari de desconfinament establert. Fa una projecció (no una predicció ni un mesurament de resultats, segons assenyalen els seus autors) a partir de múltiples escenaris més o menys optimistes. El seu objectiu principal és ajudar a estructurar les mesures que s'han d'arbitrar en aquests moments.

Els autors de l'estudi "COVID-19 i esport: projeccions de la repercussió econòmica" són tres investigadors de el Centre d'Estudis UPF Sports_Lab: Júlia Bosch; Jaume Garcia, catedràtic de el Departament d'Economia i Empresa de la UPF, i Carles Murillo, professor de Departament de Ciències Experimentals i de la Salut i de la UPF Barcelona School of Management.

Han elaborat la projecció a partir de dues fonts principals de dades: la contribució econòmica dels diferents tipus de productors dins del sector a Catalunya (dades de l'any 2013) i de les opinions i els primers avanços de repercussió econòmica dels experts i els principals agents de el sector.

Segons quina sigui la realitat en els pròxims mesos, l'estudi permet aproximar la pèrdua de facturació i d'ocupació per a cada un dels 28 productors (o subsectors) que s'han contemplat, dividits en sector privat, entitats sense ànim de lucre, sector públic i sector educatiu, però també la seva importància en relació amb el global de sector.

Tres períodes i tres escenaris diferenciats d'afectació als productors

Per realitzar la simulació, l'estudi ha dividit l'exercici 2020 en tres períodes diferenciats: el temps transcorregut entre el començament de l'any i la data en què es decreta l'estat alarma; la fase de màxima afectació de l'activitat productiva i, finalment, la fase de recuperació. La durada dels dos últims períodes pot arribar a suposar fins a un total de nou mesos dels dotze de l'any 2020.

Per a les fases de màxima afectació i de recuperació, s'han establert dos paràmetres: el temps de durada d'aquestes fases, expressat en mesos, i el grau d'afectació, mesurat en termes de percentatge de producció que es manté en el període corresponent.

L'escenari més optimista (Escenari 1, confinament de 2 o 3 mesos i recuperació ràpida) s'identifica pel fet que, per a la majoria dels productors, el període de màxima afectació és de 2 o 3 mesos. Aquest període suposa una paralització important de les seves activitats per, després, entrar en una fase de recuperació immediata de l'activitat. Amb aquests supòsits, la caiguda de la facturació global de el sector esportiu el 2020 aconseguiria la xifra del 15,7% de la valor de la producció, el 15,9% de la valor afegit brut i el 16,9% dels llocs de treball (en equivalents de jornada a temps complet).

Per a un escenari alternatiu (Escenari 2, confinament de 2 o 3 mesos i recuperació moderada), de tipus intermedi, en el qual la recuperació és més lenta i variable en funció de l'tipus de productor, les xifres anteriors (tant de facturació, com de valor afegit de la producció i ocupació) empitjoren aproximadament en 14 punts percentuals, cadascuna d'elles, i es situarien al voltant del 30% de pèrdua.

L'escenari més pessimista (Escenari 3, confinament de 4 o 5 mesos i recuperació moderada) es defineix considerant que l'afectació màxima per a la majoria dels productors dura entre 4 o 5 mesos i que, després, la recuperació fins a finals d'any segueix un ritme lent. En aquestes condicions, la repercussió econòmica afegiria 20 punts percentuals més de pèrdua, tant en la caiguda de la valor de la producció, del VAB i de l'ocupació, i se situaria al voltant d'una disminució del 48% del VAB i de la producció, i del 51%  en l'ocupació.

Una afectació diferent de la crisi financera i immobiliària, amb alguns subsectors reforçats

Segons els autors, la crisi sanitària actual repercutirà de manera sensiblement diferent de la crisi financera i immobiliària de 2008 i 2009, en què el sector esportiu va resistir millor la crisi financera, en general, que altres sectors econòmics. Això es deu, fonamentalment, al fet que la crisi de la COVID-19 ha propiciat la paralització absoluta del sector de l'esport.

La crisi de la COVID-19 ha propiciat la paralització absoluta del sector de l'esport.

Remarquen però que alguns subsectors s'han vist reforçats i tots ells comparteixen un denominador comú: la seva aposta per la tecnologia i la transformació digital. Alguns exemples són l'entreteniment des de casa, o els e-sports en general. Aquestes necessitats han fet augmentar la compra en línia de material esportiu i la formació en línia i han impulsat noves oportunitats per a start-ups, sobretot de base tecnològica.

"Els resultats del nostre estudi estan subjectes als canvis que es produeixin com a conseqüència de les implicacions sanitàries de la pandèmia i la seva evolució futura, així com de les mesures governamentals per relaxar, o no, la paralització que actualment pateix el sector", adverteixen els autors, que aposten per afegir intel·ligència i creativitat tàctica a la presa de decisions de les autoritats i per impulsar el paper rellevant de la tecnologia.

Multimèdia

Categories:

ODS - Objectius de desenvolupament sostenible:

Els ODS a la UPF

Contact

Per a més informació

Notícia publicada per:

Oficina de Comunicació