Emma Rodero, professora del Departament de Comunicació de la UPF i investigadora principal d'un projecte del qual ha presentat, aquest matí 12 de març al campus del Poblenou de la UPF, els resultats de la seva investigació: Estudio Neurocientífico sobre audiolibros. Qué formato transmite mejor la historia. El treball s'ha realitzat en el Media Psychology Lab de la Facultat de Comunicació de la UPF i ha estat finançat per les beques Leonardo de la Fundación BBVA. 

El so binaural o en 3D produeix una reacció fisiològica més intensa amb una major activació emocional en el cos que el d'una història amb so normal

L'estudi ha mesurat la resposta psicofisiològica de 60 subjectes que van escoltar diferents històries narrades amb diferents veus, tipus de narració i recursos sonors. Una de les principals conclusions és que el so binaural o en 3D produeix una reacció fisiològica més intensa amb una major activació emocional en el cos que el d'una història amb so normal.

Les veus greus han obtingut les millors valoracions

En primer lloc, la investigació ha estudiat quins són els tipus de veus més agradables per narrar audiollibres. En aquest cas, les veus greus han obtingut les millors valoracions seguides de les mitjanes i les agudes.

En la comparació entre veus humanes i sintètiques, les humanes es van gaudir més, van aconseguir una millor experiència narrativa, van crear més imatges mentals, es van recordar millor les dades de la història i van mostrar una activitat cardíaca superior en comparació amb les veus sintètiques escoltades a través de un altaveu intel·ligent (Alexa), amb una diferència significativa considerable.

Una narració interpretada amb personatges aconsegueix una millor experiència narrativa

El segon aspecte analitzat en aquesta investigació ha estat el tipus de narració emprat a l'explicar les històries: una narració plana, una narració interpretada o una interpretació amb personatges. En aquest cas, la reacció emocional o el nivell d'activitat electrodèrmica ha estat superior en el cas de la interpretació amb personatges seguits d'una narració interpretada i d'una narració plana. A més, la història interpretada amb personatges es va gaudir més, va aconseguir una millor experiència narrativa, va crear més imatges mentals i es va recordar més que les històries narrades amb una sola veu, especialment la plana.

Les històries amb músiques i efectes van funcionar millor

En tercer lloc, pel que fa a recursos sonors, les històries amb músiques i efectes van funcionar millor, especialment les binaurals, davant de les històries amb veu humana. Músiques i efectes van funcionar en les històries com missatges d'atenció a l'oient. Les històries binaurals amb músiques i efectes són les que més van incrementar el ritme cardíac dels participants indicant una major activació emocional. A més, van ser també aquelles amb què els subjectes van proferir crear més imatges mentals, sentir-se més immersos en la història i van recordar més dades.

Des d'un punt de vista professional, els resultats de la recerca poden aportar dades rellevants sobre la forma de produir audiollibres i podcasts que poden ser de molta utilitat per a la indústria cultural que treballa en aquest sector: empreses d'audiollibres, editorials, estudis de producció o narradors / actors.

Des del punt de vista científic, els resultats d'aquesta investigació poden contribuir a aprofundir en l'estudi sobre com les persones processen el so: els diferents tipus de veus i els diferents recursos sonors com a música, efectes de so o so binaural.

Treball de referència:

Emma Rodero (2020), Estudio Neurocientífico sobre audiolibros. Qué formato transmite mejor la historia.  Fundación BBVA.