La Xarxa Euromediterrània de Recerca sobre Migracions (EuroMedMig), impulsada pel Grup de Recerca Multidisciplinari en Immigració (GRITIM-UPF), reconeguda acadèmicament per la xarxa europea IMISCOE i institucionalment per la Unió per la Mediterrània (UpM), ha publicat el primer número del EuroMedMig Policy Paper Series. Ho ha fet en el marc del projecte Jean Monnet iniciat recentment, que busca identificar i explorar noves àrees de recerca en migració mediterrània.

L’informe resumeix l’agenda de recerca actual al voltant de la relació entre la migració a la regió de la mediterrània i el canvi climàtic i la “degradació mediambiental”, i fa un seguit de recomanacions per tal de millorar la qualitat de la recerca en aquest àmbit.

Aquestes reflexions es fomenten en el marc del pacte mundial sobre les migracions internacionals (Global Compact), un dels primers documents que cartografien els reptes globals que tenen les mobilitats humanes, signat per mes de 160 països, i l’Agenda 2030 per el desenvolupament sostenible, que proposa mecanismes per eradicar la pobresa i les desigualtats al món, ambdós fomentats per a les Nacions Unides.

El primer número del EuroMedMig Policy Paper Series, que compta amb Ricard Zapata-Barrero, director de GRITIM-UPF i co-cordinador de la xarxa, com a primer autor, és un resum d’una trobada d’experts que es va centrar sobre “Les arrels profundes de la migració, el medi ambient i el canvi climàtic: explorar els motors emergents de la mobilitat humana al Mediterrani”.

La trobada, fruit d’un Memorandum of Understanding puntual entre la Unió per la Mediterrània i GRITIM-UPF, va tenir lloc el 17 de desembre del 2019 a la seu d’UpM a Barcelona al Palau de Pedralbes, amb la voluntat de creuar agendes entre experts sobre migració mediterrània i experts en canvi climàtic al Mediterrani.

Tots plegats van intercanviar coneixements per a una millor definició, avaluació i identificació de problemàtiques en l’àmbit de la recerca i de les polítiques que busquen incorporar el canvi climàtic i la degradació mediambiental en els seus programes d’acció futures i com a futurs impulsors de la recerca i la innovació.

El canvi climàtic, un factor emergent que interacciona amb d’altres de tradicionals i que indueixen a l’emigració

L’informe assenyala que el canvi climàtic és una de les moltes forces interdependents que impulsen la migració, que finalment acaba sent l’efecte d’una combinació de factors de diversa índole, entre els quals cal incloure aspectes polítics i de seguretat, econòmics, socials i demogràfics.

En aquest context, el treball destaca que cal aprofundir en la comprensió dels impactes potencials de la degradació ambiental i els canvis climàtics sobre el comportament migratori humà, particularment pel que fa a la mobilitat dins del Mediterrani.

“La migració és un fenomen multi-causal amb efectes de cascada” 

“La migració és un fenomen multi-causal amb efectes de cascada” afirmen els investigadors que han preparat l’informe. Segons ells, des del punt de vista polític i legal, no hi ha cap designació mútuament acceptada per organitzacions internacionals i acadèmiques que la decisió de les persones a l’hora de migrar estigui induïda pel canvi climàtic o ambiental.

Cal un canvi de perspectiva i la creació de futurs escenaris

El document recull que el canvi climàtic i la degradació mediambiental són una qüestió emergent que lentament va penetrant en la majoria de les agendes de recerques sobre la migració mediterrània, i que cal pensar a partir d’aquesta perspectiva a llarg termini: “Avui en dia la major part de la recerca depèn de l’agenda política relacionada amb temes urgents, però el canvi climàtic demana treballar amb una lògica anticipativa, seguint una metodologia de creació de futurs escenaris, amb una mirada temporal generacional”, afirmen els autors de l’informe.

És necessari incorporar aquest factor, que indueix a la mobilitat, per part de les polítiques de la UE, dels estats, regions i ciutats mediterrànies, s’afirma en aquesta la publicació. Així mateix, el document palesa la necessitat que el Mediterrani s’incorpori definitivament com a una categoria d’anàlisi en al seva dimensió geogràfica, regional i fins i tot geopolítica.

Recomanacions per avançar en la qualitat de la recerca

Altres dels aspectes que l’informe determina com a necessaris en els estudis sobre migracions mediterrànies són esbrinar quins són els mínims necessaris per a la subsistència humana i de vida digna, que fan que un ésser humà es vegi abocat a abandonar la seva regió/ciutat d’origen; estudiar les diverses tipologies de migració (forçada o voluntària, temporal o permanent); les respostes polítiques intersectorials a nivell nacional, regional i internacional, o les diverses fases en un procés de migració (pre-desplaçament, desplaçament i devolució o restabliment).

Per exemple, els experts destaquen la importància de determinar si la degradació ambiental, abans de provocar un desplaçament transfronterer, porta a un desplaçament d’una zona rural a una zona urbana, fet que requereix una implicació de les ciutats per trobar solucions. Així mateix, destaquen que per mitigar el canvi climàtic, és bàsic tenir en compte la governança a partir de diversos nivells (polítiques de seguretat i de defensa, polítiques humanitàries i de desenvolupament, etc.).

El document remarca la necessitat fer una investigació més rigorosa i recopilar millors dades sobre els processos de migració i clima.

El document remarca la necessitat fer una investigació més rigorosa i recopilar millors dades sobre els processos de migració i clima; establir millors tècniques de modelització per predir el futur dels fluxos migratoris a la regió mediterrània, o discriminar les “variables climàtiques” i “no climàtiques” en la decisió de la migració: la sequera, les inundacions o el canvi dels cicles climàtics són fonamentals per a les persones que depenen del clima per subsistir .

Finalment, altres recomanacions són analitzar els efectes d’esdeveniments climàtics d’inici lent i d’inici sobtat sobre la migració; i explorar la migració per vulnerabilitat, que porta de migrar d’una àrea rural a la ciutat. “L’enfocament de l’arrel de la causa de la migració no només s’ha de centrar en el canvi climàtic, sinó en altres factors, que tenen un paper important en la migració”, es conclou.

Treball de referència:  Zapata-Barrero, Ricard, Karina Melkonian and Gülce Şafak Özdemir (prepared by) (2019) “Climate Change, Environmental Degradation and Mediterranean Migration: Premises for Shaping Future Policies.” EuroMedMig Policy Paper Series, no. 1 (December)