Notícies Notícies

Torna a la pàgina principal
Vés enrere

Un joc que mostra la riquesa de la biodiversitat guanya el I premi UPF a la millor acció de divulgació

Un joc que mostra la riquesa de la biodiversitat guanya el I premi UPF a la millor acció de divulgació

El projecte, fet per personal investigador de l’Institut de Biologia Evolutiva, va ser presentat en el marc de la primera edició de la Jornada Pentàgon, que va versar sobre el paper dels mitjans de comunicació en la transmissió del coneixement.

06.02.2020

Imatge inicial

Treescape – Descobreix els secrets de l’arbre de la vida” és el títol del projecte fet per un grup d’investigadors i investigadores potsdoctorals i estudiants de doctorat de l’Institut de Biologia Evolutiva (IBE, CSIC-UPF), que es va proclamar guanyador del primer premi UPF a la millor acció de divulgació 2019.

El projecte, que vol ajudar a fer entendre que la biodiversitat està en perill, va ser un dels quatre que es van presentar a concurs, i que van ser exposats pels seus autors a la part inicial de Ia I Jornada Pentàgon UPF, titulada “El paper dels mèdia en la transmissió del coneixement”.

La Jornada, adreçada al personal investigador, inclòs el que està en formació, va tenir lloc el 5 de febrer, al migdia, a la Sala La Nau del campus del Poblenou, organitzada per l’àmbit de Comunicació de la Unitat de Comunicació i Projecció Institucionals (UCPI).

Conèixer la biologia evolutiva a través del joc

El projecte guanyador, que s’emporta un guardó de 600 euros, és un joc col·laboratiu, basat en el room scape, que permet als participants conèixer de primera mà diferents conceptes de la biologia evolutiva, com l’arbre filogenètic.“El nostre objectiu és donar a conèixer la biodiversitat, la seva base evolutiva i la seva forma, i transmetre-ho a la societat”, van afirmar les autores, que volen fer arribar el seu projecte a escoles, instituts i universitats.

Pau Balart Garcia, Bernat Burriel Carranza, Aurora García-Berro, Aleksandra Kozyczkowska, Michelle Leger, Konstantina Mitsi, Núria Ros i Rocher i Pilar Rodríguez Franco, pertanyents a diferents línies de recerca de l’IBE, són les persones investigadores vinculades al projecte.

El segon premi, dotat amb 300 euros, el va obtenir el projecte “Genètica, teatre i cintes de vídeo”, coordinat per Ferran Casals, investigador del Departament de Ciències Experimentals i de la Salut i responsable del Servei de Genòmica. Es tracta d’un taller, en el marc del programa de cursos d’estiu Campus Júnior UPF, adreçat a nois i noies de 15 a 17 anys, una manera lúdica de comunicar els conceptes bàsics de la genètica i el genoma a través d’eines com poden ser el cinema i el teatre.

Els altres dos projectes participants van ser “Patrimonia”, un videoblog d’Economia i Finances de la BSM-UPF, i un programa de divulgació i transferència de coneixement del Grup de Recerca en Tecnologies Interactives i Distribuïdes per a l’Educació (TIDE). El jurat va estar format per cinc persones expertes en comunicació i divulgació que van atorgar el 50% de la puntuació. L’altre 50% va sortir dels vots dels assistents a la jornada. 

Acostar el món de la comunicació als investigadors

La jornada Pentàgon UPF, que vol ser de periodicitat anual, té l’objectiu de donar a conèixer la importància de fer accions de difusió del coneixement més enllà de les parets de la Universitat, destinades a un públic no especialitzat. En aquesta primera edició, es va centrar en els mitjans de comunicació com a transmissors del coneixement que es genera a les universitats.

L’obertura va anar a càrrec d’Enric Vallduví, vicerector per a projectes en l'àmbit de la recerca de la UPF, que va destacar que els cinc vèrtex del “pentàgon” (recerca, desenvolupament, innovació, comunicació i difusió) formen una matriu complexa, amb moltes interaccions entre els diversos components, i sense una seqüencialitat clara. “L’investigador ha de tenir al cap com farà la difusió de la seva activitat de recerca des del principi”, va afirmar el vicerector, que va remarcar que moltes convocatòries competitives ja demanen plans de comunicació i de difusió.

Taula rodona amb periodistes de l'àmbit de ciència

La part central de la jornada va consistir en una taula rodona, sota el títol “Periodistes, claus per entendre la seva ment”, moderada per Gema Revuelta, directora del Centre d’Estudis de Ciència, Comunicacio i Societat de la UPF.

Hi van participar Cristina Sáez, coordinadora del canal de ciència Big Vang de La Vanguardia i redactora de diverses revistes de comunicació científica, entre les quals National Geographic; Georgina Pujol, periodista de societat dels informatius de Televisió de Catalunya i del programa 30 minuts i durant set anys reportera del programa de divulgació científica Quèquicom, i Toni Pou, periodista de ciència del diari Ara i fundador d’Eduscopi, agència de comunicació, divulgació i educació científica. 

Els periodistes van deixar clar que les persones investigadores fan una feina molt valuosa i interessant, de la qual es nodreixen els mitjans de comunicació, i les van animar a explicar la seva tasca. “A vegades, ens interessa més la història que hi ha darrere un investigador, l’ànima i la motivació de la recerca, que no pas els resultats finals”, va afirmar Cristina Sáez. Per això, les persones que investiguen han de considerar els mitjans de comunicació com a aliats, però cal assegurar-se que els periodistes entenen el missatge que cal transmetre. 

“La nostra missió és informar bé els lectors, explicar els resultats científics, posar-los en context, i disposar de les valoracions dels experts". 

“La nostra missió és informar bé els lectors, explicar els resultats científics, posar-los en context, i disposar de les valoracions dels experts. Potser l’investigador no tindrà un resultat, però té un coneixement, una expertesa, que per a nosaltres pot ser molt útil”, va puntualitzar Toni Pou.

Georgina Pujol va posar èmfasi en la simbiosi que es genera entre les persones que investiguen i els periodistes, i que moltes vegades, hi ha periodistes que tenen científics de capçalera: “En l’actual món de la rapidesa de les xarxes socials i dels titulars, s’agraeix algú que pugui aportar reflexió”.

Durant el debat van sorgir temes com ara la reivindicació de la figura del professional de la comunicació científica, ja que “comunicar no és fàcil”; la necessitat de missatges clars, senzills, simplificats, que els pugui entendre un públic generalista, i sempre adaptats al mitjà al qual s’inclouen.

Altres aspectes que es van tractar van ser la precarietat que sovint existeix a les plantilles dels mitjans de comunicació; el treball "a contrarellotge", que fa que a vegades la informació no estigui prou contrastada, quan el que fa falta és que els periodistes siguin molt rigorosos; o si la revisió d’un text periodístic per part d’un investigador es pot considerar com una ingerència que va contra la llibertat de premsa.

“És important que hi hagi confiança mútua, i que tant investigadors com periodistes coneguin els respectius mètodes de treball”, va emfatitzar Georgina Pujol. Finalment, es va fer un al·legat a favor de les notícies amb un punt de vista narratiu: “Cada cop hi ha més gent interessada en històries bones, ben construïdes, narrativament sòlides; també amb resultats, que incloguin emocions humanes i que expliquin com funciona el món”, va assegurar Toni Pou.

Beneficis de difondre els resultats de la recerca

Aquest bloc de la segona part de la jornada va començar amb la presentació titulada "Opinions i actituds dels científics. Sobre la comprensió que tenen els ciutadans de la ciència i el seu paper en les activitats de comunicació científica" (19 pàgs, pdf), a càrrec de Carolina Llorente, coordinadora del Centre d’Estudis sobre Ciència, Comunicació i Societat de la UPF, i primera autora de l’estudi "Scientists’ opinions and attitudes towards citizens’ understanting of science and their role in públic engagement activities”.

Es tracta d’un treball centrat en la percepció que els investigadors tenen al voltant de què pensa la societat sobre la ciència i els científics, i que mostra que sovint es tracta d’una visió molt allunyada de la realitat: “Cal ampliar el coneixement que tenen els investigadors sobre els públics als quals s'adrecen, i fer més esforços per millorar la interacció entre aquests dos col·lectius”, va apuntar Carolina Llorente.

Segons l’autora, “a més interacció, millor és la concepció que es té del públic, i aquesta concepció és més propera a la realitat. En activitats de comunicació bidireccional, en què el contacte amb el públic és més intens, hi ha més engagement". I va concloure: “Cal dissenyar estratègies efectives per promoure la participació ciutadana en el procés de recerca”.

La darrera part de la jornada va incloure la presentació dels serveis de comunicació de la UPF, a càrrec de Gerard Vall-llovera, coordinador de l’àmbit de Comunicació. Aquests serveis inclouen la creació i gestió de continguts, la relació amb mitjans de comunicació, la gestió i assessorament en xarxes socials i la comunicació interna. Finalment, es va procedir al lliurament de premis i cloenda de la jornada, que va fer Mònica Figueras, vicerectora per al compromís social i la igualtat, que va anunciar la propera convocatòria d'uns ajuts per a projectes d'impacte social.

Multimèdia

Multimedia

Multimedia

Per a més informació

Para más información

For more information

Notícia publicada per:

Noticia publicada por:

News published by:

Unitat de Comunicació i Projecció Institucionals

Unidad de Comunicación y Proyección Institucionales

Institutional Communication and Promotion Unit