Vés enrere Són la defensa dels animals i la defensa mediambiental compatibles?

Són la defensa dels animals i la defensa mediambiental compatibles?

És el debat que recull un conjunt d’articles publicats aquest febrer a la revista American Behavioral Scientist, dels quals en són coordinadores Núria Almiron i Catia Faria, investigadores del UPF-Centre for Animal Ethics (UPF-CAE), amb el suport del projecte de recerca THINKClima i el centre d’estudis UPF-CAE.

18.03.2019

 

La compatibilitat entre la defensa del medi ambient, d’una banda, i la defensa dels animals, de l’altra, és un tema controvertit que ha estat poc explorat. Amb el suport de THINKClima i el UPF-CAE, un número especial de la revista American Behavioral Scientist té com a objectiu aportar dades i reflexió al voltant de la defensa ambiental i animal. El monogràfic ha estat coordinat per Núria Almiron, codirectora del UPF-Center for Animal Ethics (UPF-CAE) i membre del Departament de Comunicació de la UPF, conjuntament amb Catia Faria, membre del consell científic del UPF-CAE i investigadora postdoctoral de la Universitat de Minho (Portugal).

Controvèrsia entre l’ètica ambiental i l’ètica animal

Històricament, la defensa del medi ambient i la defensa dels animals es basen en dos enfocaments radicalment diferents. D'una banda, l'enfocament de l’ètica ambiental justifica el sacrifici d’alguns individus per tal de preservar l’equilibri dels ecosistemes; i d'altra banda, la postura de l’ètica animal emfatitza consideracions morals a partir del fet que els animals no humans són individus sensibles. Des de l’ètica animal, la perspectiva de l’ètica ambiental pel que fa als animals no humans és vista com una forma de discriminació especista.

Una reflexió de la relació entre l’ètica ambiental i l’ètica animal des dels àmbits de la filosofia, l’activisme, la comunicació, la sociologia i la psicologia

Per debatre aquesta qüestió, el Centre d'Ètica Animal (UPF-CAE) i el projecte d'investigació THINKClima, ambdós liderats per la Universitat Pompeu Fabra, van coorganitzar a Barcelona un panell internacional el setembre de 2017 amb el títol "Són la defensa dels animals i la mediambiental compatibles?” El número especial de l’ American Behavioral Scientist inclou les ponències que es van presentar en aquest acte així com noves aportacions complementàries. El resultat és una reflexió de la relació entre l’ètica ambiental i l’ètica animal des dels àmbits de la filosofia, l’activisme, la comunicació, la sociologia i la psicologia.

En el seu article, Catia Faria i Eze Paez defensen que l’ètica animal i l’ètica ambiental són incompatibles a causa de les diferents consideracions morals i implicacions normatives en què es basen cadascuna. Per a Faria i Paez, “podem donar suport a una de les dues posicions, però no totes dues alhora”. Així, les perspectives ambientals condueixen a un dilema sense solució: o bé són inconsistents o bé tenen conseqüències inacceptables per als humans. A més, no reconeixen la importància del patiment dels animals salvatges. Per aquest motiu, Faria i Paez conclouen que s’ha de rebutjar l’ecologisme i recolzar qualsevol perspectiva de l’ètica animal.

En contra de Faria i Paez, Lisa Kemmerer defensa en el seu treball la compatibilitat de les lluites animal i ambiental amb arguments holístics que incorporen la naturalesa interconnectada de l'univers i s’inspiren en l’ecofeminisme, les filosofies orientals i indígenes i la ciència. La filòsofa canadenca assenyala qüestions com el canvi climàtic i la superpoblació humana com a excel·lents exemples en què ecologistes i activistes dels drets dels animals haurien de cooperar. Enlloc de centrar-se en allò que els separa, “que és minúscul”, els dos moviments haurien de “centrar-se en el que comparteixen i unir forces”, conclou Kemmerer.

Al seu torn, Núria Almiron contribueix a aquest debat examinant el tema des del punt de vista de la compatibilitat argumental a l’hora de fer activisme per la defensa animal. En concret, l’autora recull les principals teories i evidències empíriques que millor recolzen o refuten l’ús d’arguments mediambientals per a la defensa dels animals no humans des d’una perspectiva no especista i abolicionista. “Hi ha arguments forts per a totes les postures però, si volem obtenir canvis de comportament a llarg termini, l’ús d’arguments verds sembla tenir més inconvenients”, conclou Almiron.

Laura Fernández, centrant-se també en l’activisme, aborda en el seu article una revisió bibliogràfica de la recerca disponible en comunicació visual estratègica per a l’alliberament animal i la defensa del medi ambient, posant èmfasi en la indústria de l’agricultura animal. “D’acord amb la literatura publicada, hi ha arguments raonables per creure que emprar imatges d’animals patint a les granges (incloent imatges de violència explícita que provoquin xocs morals) és una eina no només efectiva sinó també ètica per acabar amb l’opressió especista i mitigar el canvi climàtic”, afirma Fernández.

Vasile Stănescu critica la visió idealitzada de l'agricultura com a retorn a un temps anterior de suposada senzillesa i "naturalitat" del moviment locavore (que promou menjar només aliments locals). Per Stănescu, la carn produïda “humanament” no és una estratègia ecologista viable, sinó un retorn imaginari a un temps "edènic" que mai va existir. Aquest moviment apel·la a una falsa representació de la naturalesa, que, precisament perquè és artificial, “requereix una intervenció humana constant i contínua". Menjar carn produïda localment o més “humanament” no té a veure amb la sostenibilitat, conclou Stănescu, sinó amb el fetitxisme.

Des de la psicologia social, Daniela R. Waldhorn afirma que la psicologia ha situat sempre les relacions entre humans i animals salvatges dins de la psicologia mediambiental, representant els animals salvatges com mers components de la natura. Tot i que aquest enfocament és adequat per a fins ambientals i de conservació, l’autora argumenta que “fracassa a l’hora d’aconseguir que els humans vegin els animals com a individus amb capacitat per experimentar benestar propi”. Waldhorn defensa que els animals no humans mereixen ser subjectes de la recerca psicosocial.

 

Articles que conformen aquest número especial:

Almiron, N. & Faria, C. (2019). Environmental and Animal Defense. (Intriducció de les editores)

Faria, C. & Paez, E. (2019). It’s Splitsville: Why Animal Ethics and Environmental Ethics Are Incompatible.

Kemmerer, L. (2019). The Interconnected Nature of Anymal and Earth Activism

Almiron, N. (2019). Greening Animal Defense? Examining Whether Appealing to Climate Change and the Environment Is an Effective Advocacy Strategy to Reduce Oppression of Nonhumans

Fernández, L. (2019). Using Images of Farmed Animals in Environmental Advocacy: An Antispeciesist, Strategic Visual Communication Proposal

Stanescu, V. (2019). Selling Eden: Environmentalism, Local Meat, and the Postcommodity Fetish

Waldhorn, D. (2019). Toward a New Framework for Understanding Human–Wild Animal Relations

 

Multimèdia

Categories:

ODS - Objectius de desenvolupament sostenible:

Els ODS a la UPF

Contact