Vés enrere Els patrons lingüístics podrien ajudar al diagnòstic i pronòstic de malalties mentals

Els patrons lingüístics podrien ajudar al diagnòstic i pronòstic de malalties mentals

Segons un parell d'estudis publicats a Nature Schizophrenia i PLOS One, ambdós dirigits per Wolfram Hinzen, professor d'investigació ICREA del Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge, amb la participació de Gabriel Sevilla, membre de la seva Laboratori de Cognició i Gramàtica.

30.11.2018

 

El trastorn formal del pensament (TFP) o trastorn del pensament (TP) es manifesta clínicament com un discurs desorganitzat. Eugen Bleuler (1857-1939), que va donar el seu nom a l’esquizofrènia, sostenia que el trastorn del pensament era el seu tret definitori. Així i tot, són pocs els estudis conductuals sobre les característiques lingüístiques que presenta aquest trastorn cognitiu. Hi ha evidències d'una forta associació entre el deteriorament del llenguatge i el deteriorament cognitiu en el TFP, i alguns autors han argumentat que tots els tipus d'esquizofrènia estan intrínsecament relacionats amb el llenguatge.

Un parell d'estudis recents del 2018, publicats a Nature Schizophrenia i PLOS One, respectivament, tots dos dirigits per Wolfram Hinzen, professor d'investigació ICREA del Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge (DTCL), amb participació de Gabriel Sevilla, membre del seu Laboratori de Cognició i Gramàtica i estudiant del Doctorat de Traducció i Ciències del Llenguatge de la UPF, han investigat els patrons lingüístics de l'esquizofrènia.

En els treballs publicats a Nature Schizophrenia i en PLOS One els autors han examinat com el TFP es relaciona amb el llenguatge

Les alteracions del llenguatge dificulten la comunicació lingüística afectant no només a aspectes lingüístics (semàntica, sintaxi, comprensió, expressió), sinó també a aspectes intel·lectuals. Estudis previs han documentat una reducció de la complexitat sintàctica i un augment en els errors sintàctics en pacients amb esquizofrènia. En els treballs publicats a Nature Schizophrenia i en PLOS One els autors han examinat com el TFP es relaciona amb el llenguatge i han estudiat com s'expressa aquest trastorn en l'ús de frases o sintagmes nominals, així com també en la complexitat de les estructures que componen una oració gramatical.

En el treball publicat a Nature Schizophrenia els investigadors van dissenyar un assaig clínic controlat en el qual 30 persones amb diagnòstic d'esquizofrènia van realitzar una tasca lingüística que va consistir en la descripció d'una tira còmica. D'aquests, 15 individus presentaven a més un TFP, de moderat a sever, i en els 15 restants, el trastorn era mínim o absent. A més, van participar en l'assaig 15 familiars de primer grau dels malalts d'esquizofrènia i 15 persones neurotípiques, que van actuar de grup control. En el treball publicat a PLOS One es va estudiar el discurs narratiu de 40 pacients amb esquizofrènia, 20 dels quals van presentar a més TFP, i 14 persones sanes que van actuar de grup control.

Els pacients amb esquizofrènia i TFP van produir més anomalies referencials que els individus del grup control i menor nombre de sintagmes nominals definits. Els errors sintàctics, encara que de per si no distingeixen els grups, van mostrar que en persones amb esquizofrènia i TFP, la complexitat sintàctica va ser menor que la que va mostrar el grup amb esquizofrènia sense TFP.

Els resultats d'aquests treballs indiquen que el trastorn de pensament exhibeix un perfil lingüístic específic i diferenciat.

Identificar aquests patrons gramaticals específics en persones amb TFP proporciona nous objectius per a la detecció, intervenció i estudi de trastorns neurobiològics com és el cas de l'esquizofrènia

Sumat a estudis cognitius i de neuroimatge, el perfil lingüístic dels pacients amb esquizofrènia podria incorporar-se al seu diagnòstic i pronòstic i podria ser un marcador lingüístic de la progressió de la malaltia. De la mateixa manera, l'important paper del llenguatge per al diagnòstic i el pronòstic es podria estendre a altres trastorns cognitius, inclosos els trastorns de l'espectre autista, la depressió, la malaltia de Huntington o l'Alzheimer, indiquen els autors d'aquest estudi.

Articles de referència:

Derya Çokal, Gabriel Sevilla, William Stephen Jones, Vitor Zimmerer, Felicity Deamer, Maggie Douglas, Helen Spencer, Douglas Turkington, Nicol Ferrier , Rosemary Varley , Stuart Watson, Wolfram Hinzen (2018), “The language profile of formal thought disorder”, npj Schizophrenia 4:18 ; doi:10.1038/s41537-018-0061-9.

Gabriel Sevilla, Joana Rosselló, Raymond Salvador, Salvador Sarró, Laura López-Araquistain, Edith Pomarol-Clotet, Wolfram Hinzen (2018), “Deficits in nominal reference identify thought disordered speech in a narrative production task”, PLOS One, https://doi.org/10.1371/journal.pone.0201545.

Articles en accés obert des de l'e-Repositori UPF

Citació: Çokal D, Sevilla G, Jones WS, Zimmerer V, Deamer F, Douglas M, Spencer H, Turkington D, Ferrier N, Varley R, Watson S, Hinzen W. The language profile of formal thought disorder. NPJ Schizoph. 2018; 4. DOI: 10.1038/s41537-018-0061-9


Sevilla G, Rosselló J, Salvador R, Sarró S, López-Araquistain L, Pomarol-Clotet E, Hinzen W. Deficits in nominal reference identify thought disordered speech in a narrative production task. PLoS ONE. 2018; 13(8): e0201545. DOI: 10.1371/journal.pone.0201545

Multimèdia

Categories:

ODS - Objectius de desenvolupament sostenible:

Els ODS a la UPF

Contact