Vés enrere Els immigrants se senten més ben acollits a Barcelona que a Estocolm

Els immigrants se senten més ben acollits a Barcelona que a Estocolm

Un estudi sociològic fet per Zenia Hellgren, investigadora de GRITIM-UPF, publicat a la revista Ethnic and Racial Studies, examina les percepcions d'inclusió i les oportunitats que tenen forans de diversos orígens en aquestes dues ciutats europees.
13.11.2018

 

Els immigrants no blancs experimenten amb freqüència el racisme i la discriminació, però se senten més acollits i inclosos a Barcelona, ​​on hi ha menys segregació urbana i més barreja ètnica a la vida quotidiana que a Estocolm.

Aquesta és una de les principals conclusions de l'estudi sociològic realitzat per Zenia Hellgren, membre del grup de recerca GRITIM-UPF. Entre les persones immigrants no blanques que van ser entrevistades, a Barcelona, el 63% se senten incloses en la societat, mentre que a Estocolm, aquest percentatge baixa fins al 29%.

Entre les persones immigrants no blanques que van ser entrevistades, a Barcelona, el 63% se senten incloses en la societat, mentre que a Estocolm, aquest percentatge baixa fins al 29%

La recerca, publicada recentment en un article a la revista Ethnic and Racial Studies, examina les percepcions d'inclusió i les oportunitats que tenen forans de diversos orígens en aquestes dues ciutats. Així mateix, analitza si la relació amb la ciutat d'acollida pot mitigar els efectes negatius del rebuig que aquests immigrants i membres de minories racials perceben de la societat amb majoria ètnica.

"Les percepcions dels immigrants i les seves experiències viscudes d'exclusió i discriminació reforcen que cal vincular ètnia i classe per comprendre la particular 'desavantatge dels immigrants'", afirma Zenia Hellgren, investigadora Marie Curie del Departament de Ciències Polítiques i Socials de la UPF.

Segons la investigadora, aquestes percepcions també reflecteixen que l'afecció a la ciutat o el veïnat on viuen pot contribuir a generar sentit de pertinença: "En general, els enquestats se senten més inclosos a Barcelona, ​​on cada dia són més freqüents els contactes interètnics que a Estocolm", assegura.

L'estudi s'ha dut a terme a partir d'un total de 81 entrevistes en profunditat realitzades a les capitals catalana i sueca, de les quals seixanta amb immigrants, tots amb un alt nivell d'estudis i demandants de llocs de treball qualificats, i 21 a professionals i activistes del entorn de la immigració.

Experiències quotidianes d'exclusió que perjudiquen el sentit de pertinença

"Els relats dels immigrants entrevistats reflecteixen com els estereotips negatius afecten la seva autoestima i el seu sentit de pertinença, així com a les seves percepcions sobre les oportunitats que tenen per millorar els seus modes de vida", apunta Zenia Hellgren.

Segons es desprèn de les entrevistes, els immigrants i els fills d'immigrants, tot i tenir les habilitats i els requisits necessaris, com ara títols universitaris, se'ls nega l'accés a llocs de treball, habitatges en àrees atractives o, com mostren moltes de les narratives, el dret percebut d’identificar-se com "suec" o "català" sense ser qüestionats per la majoria ètnica.

"Aquestes experiències comunes poden tenir efectes devastadors per al sentit d'identificació dels immigrants amb la societat majoritària: no només se'ls priva de les seves possibilitats d’identificar-se amb la societat majoritària i sentir que hi pertanyen. També, se'ls està negant l'oportunitat d'aconseguir una major mobilitat social", reflexiona Zenia Hellgren.

Un altre dels elements que s'extreu de les entrevistes als immigrants és que el seu aspecte físic és bàsic per definir la manera com són tractats en diferents situacions quotidianes que determinen les seves possibilitats d'integrar-se. Els que eren identificats com a molt diferents en relació amb la imatge estereotipada del país receptor se sentien sistemàticament discriminats. Així, els africans negres van ser els que més racisme directe van patir en les dues ciutats, sovint a través de comentaris despectius en llocs públics.

Diferències entre les dues ciutats pel que fa a les principals preocupacions i aspectes positius

A Estocolm, molts dels entrevistats van expressar la seva preocupació per l'auge de l'extrema dreta a la política sueca, i per l'augment de la permissivitat dels comentaris racistes o crítics amb la immigració en l'entorn públic o veïnal. El racisme i la discriminació semblaven condicionar més la vida dels immigrants. A Barcelona, ​​en canvi, la principal preocupació era la precarietat econòmica i no el racisme, malgrat ser una realitat diària per a la majoria dels entrevistats no blancs.

Si canviem la perspectiva i ens centrem en els aspectes més positius percebuts pels immigrants, les diferències s'engrandeixen. A Estocolm, gairebé tots els entrevistats van subratllar els avantatges de la societat de benestar i la relativa seguretat econòmica que aquesta els ofereix com el motiu més decisiu per seguir vivint allà, tot i el racisme. A Barcelona, ​​la gran majoria dels immigrants van expressar estar contents amb el fet de viure en una ciutat generalment oberta i tolerant, i veien el racisme de carrer com una suma d'incidents puntuals de persones incíviques.

"Si bé les desigualtats relacionades amb la raça i la classe defineixen estructures d'exclusió a nivell general, i fan necessàries unes polítiques més eficients per combatre la discriminació i l'exclusió socioeconòmica, les ciutats i els veïnats que es perceben com inclusius poden potencialment contrarestar els patrons destructius de desafecció i desintegració, proporcionant un sentit de pertinença i formes alternatives de participació a nivell local ", conclou la investigadora de GRITIM-UPF.

Artícle de referència: Zenia Hellgren (novembre 2018) "Class, race – and place: immigrants’ self-perceptions on inclusion, belonging and opportunities in Stockholm and Barcelona". Ethnic and Racial Studies.

Multimèdia

Categories:

ODS - Objectius de desenvolupament sostenible:

Els ODS a la UPF

Contact